Fina Masdéu Abril 10 de Maig de 2016
Plàcid Vidal
Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881- BCN 1938) es va "convertir" en marit d'Amèlia Güell, no pas en fill... Suposo que és un lapsus linguae i, doncs, fàcilment subsanable en el text.
-
L'exposició es podrà visitar fins el 2 de juny
Cristina Antillés
-
Cristina Antillés
Diplomàtic, antropòleg, egiptòleg, escriptor, historiador, bibliògraf, filantrop. La vida d'Eduard Toda i Güell és coneguda en part gràcies als treballs d'alguns dels seus biògrafs, però encara existeixen llacunes, sobretot pel que fa al cercle familiar i d'amistats que va influenciar en l'imaginari del reusenc. A partir d'avui, aquest buit s'omple una mica més gràcies a l'exposició 'Eduard Toda i (els) Güell', una mostra conservada a l'Arxiu Municipal de Reus referent a Josep Güell i Mercader, important periodista i polític reusenc, però també figura paternal d'Eduard Toda.
Els documents, doncs, mostren la influència, tant política com humana, que Güell exercí en el seu nebot, amb qui va establir una estreta vinculació. Toda, certament, és fill natural d'Eduard de Toda i Albertos, qui fou alcalde de Reus, i Francesca Güell i Mercader, però el pare es desentengué del fill tot i reconèixer-lo legalment. L'exposició s'inaugurarà aquest dimarts, 10 de maig, a les 7 de tarda, amb una conferència de l'historiador reusenc Jaume Massó, expert en la vida i l'obra d'Eduard Toda. El dijous 2 de juny tindrà lloc la clausura, a càrrec de la Dra. Jordina Gort, que versarà sobre la seva tesi doctoral, 'La Biblioteca d'Eduard Toda: lectures i influències'.
El pes de Josep Güell en l'educació d'Eduard Toda
L'exposició es presenta en tres vitrines centrals: a la primera s'hi mostren documents referents a l'activitat política i ideològica de Güell que, sens dubte, influencià en el jove Toda i que es veurà reflectida a publicacions posteriors, com la revista 'El Arlequín' i els articles publicats a 'El Eco del Centro de Lectura', 'El Clamor del Pueblo', entre altres periòdics reusencs i madrilenys. L'espai, amb tot, també esdevé directament vinculat amb l'evolució de la Revolució a la República, ja que s'hi poden trobar documents referents a la Junta Revolucionària Local de Reus, molts d'ells fruit de la seva activitat com a secretari de l'Ajuntament (1868) i documentació de la seva etapa com a diputat a Corts (1873).
La segona vitrina també es refereix a Josep Güell, però en la seva faceta més periodística i publicista. Prova en són les monografies o els opuscles que redactà com a director i editor a diferents diaris com 'La Redención del Pueblo' o 'Las Circunstancias'. Paral·lelament, es mostra documentació referent al seu nebot, Eduard Toda, que col·laborà en els seus diaris, però també hi ha documentació del seu fill, Hortensi Güell (artista, poeta i escriptor).
Per últim, una tercera vitrina es destina a la documentació bàsicament vinculada amb la publicació 'Coses de Reus' en què s'exposen les memòries i els diversos afers que Güell ha tractat al llarg de la seva vida, com a polític i com a escriptor. Acompanyant l'exemplar es mostren crítiques aparegudes a la premsa de l'època, a més de correspondència epistolar dels seus amics felicitant-lo. Hi destaquen amistats com Artur Llovera, Domingo Soberano i Bernat Torroja, entre d'altres, i també de Plàcid Vidal, qui posteriorment es convertiria en marit de la seva filla Amèlia. Finalment, destaca la 'Corona Fúnebre' que el Centre de Lectura dedicà a Güell amb motiu de la seva mort a Reus l'any 1905, una publicació on apareixen diferents col·laboracions d'escriptors reusencs dedicades a recordar-lo i homenatjar-lo.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
