Josep Maria Baiges, de Riudoms al Món de Reus

El relat intens i vehement del periodista Josep Baiges sobre la trajectòria professional i personal del seu pare, l’artista Josep Maria Baiges, va pulveritzar, aquest dimecres, aquell encapçalament mític de Leon Tolstoi que diu que “totes les famílies felices s’assemblen”. Ben al contrari, els assistents a la xerrada ‘Josep M .Baiges i Jansà, de Riudoms al Món de Reus’ organitzada per #ArRelats van poder corroborar que l’originalitat i la intensitat són aspectes que es conreen en família i que, fins a cert punt, es duen a l’ADN. Potser per aquest motiu, i simulant el que feia el seu pare, la xerrada va començar amb una breu intervenció dels seus fills, Artur, Eladi i Abel.

Fill de Riudoms on la família vivia des de feia set generacions, la vinculació artística de l’artista Josep Maria Baiges va començar des de ben jove a través de la interpretació musical i la representació teatral que ja era habitual entre els seus progenitors. Al poble, tres van ser els referents iniciàtics d’aquell pintor que el seu fill va definir com “l’home més feliç del món”: en primer lloc, el mestre d’ideals catalanista, el sr. Sedó; l’oncle Joan Domingo, de Cal Planxat, que li va ensenyar solfeig i, per últim, Tomàs Domingo Giol, mestre d’obra i dibuixant, que va morir a l’exili.

Es tracta d’un dels referents que van influir en el seu vessant personal i artístic, però que també van conformar el seu esperit catalanista i d’estimació del país. De fet, el periodista va evocar que l'“única vegada que va veure plorar el seu pare” va ser amb l’arribada de Josep Tarradellas de l’exili i que quan va venir a visitar la ciutat, va acompanyar-lo al Centre de Lectura, tot i ser un marrec.

“Encara avui, 25 anys després de la mort del pare, m’identifiquen com a fill del Baiges, pintor”, comentava amb orgull el conegut periodista qui al llarg de la seva exposició sobre les múltiples facetes del seu pare (cantant, guionista, caricaturista, pintor, decorador, músic, etc) va enumerar un exhaustiu nombre de persones i amics amb els quals el seu progenitor va compartir anècdotes i vivències. Persones, totes elles, que conformen l’imaginari sentimental que ell autonomena “el Món de Reus” i que expliquen la ciutat contemporània.

Amb l’eloqüent suport de múltiples fotografies que il·lustraven cadascuna de les facetes de Josep Maria Baiges, el periodista va poder desenvolupar cadascuna de les petites grans històries que va protagonitzar el seu pare en aquell Reus que “era una mica gris” i al qual  ell “va introduir una altra manera de veure les coses”. Episodis com la banda musical (Víctor Abel y su orquesta), la seva participació a Ràdio Reus en els programes de talents, l’impacte que van causar les vuitanta caricatures a l’estand de la Fira de Reus, la coincidència del seu Sant Crist amb l’obra emblemàtica de Salvador Dalí, la seva tasca com a decorador i com a element culturalment subversiu a través d’iniciatives com les falles o la seva productora de pel·lícules còmiques amateur (Pons Bay). Tots ells, camps que bé mereixerien per si sols una conferència monogràfica, tal i com va reconèixer el mateix Josep Baiges.

En un Reus en què, des de temps immemorials, la principal funció econòmica és comprar i vendre com a bon mercat, dues frases van resumir l’esperit lliure, altruista i apassionat d’un home com Baiges: “Les millors amistats les va fer amb els clients” i sempre “ajudava als que li demanaven alguna obra”. Conscient que aquest desenvolupament personal i artístic de Josep Maria Baiges va ser possible gràcies al treball moltes vegades invisible de la seva dona, el periodista va voler obrir el parlament amb unes paraules de record a la seva mare i cloure la presentació amb una fotografia familiar en la qual ella també es trobava “en la seva plenitud”.