-
Just ha atès els mitjans, aquest dimarts
LANOVA Ràdio
Unitat d'acció "pel bé del territori" en matèria d'infraestructures. Aquesta és la demanda que ha fet aquest dimarts al matí el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, en la seva anàlisi del "desgavell ferroviari" que s'ha generat amb la posada en marxa de la variant de Vandellòs del corredor mediterrani i el corresponent desmantellament de la via de costa. "Si algú es pensa que sol se'n sortirà, ho porta clar", ha assenyalat l'empresari, qui de passada ha convocat els mitjans locals i del Camp per exposar alguns dels reptes de futur de la corporació. Les delegacions comarcals o l'aposta per les noves tecnologies, entre altres, en formen part.
Denúncia de la manca d'inversions a la xarxa
Just ha iniciat la seva intervenció tot valorant de l'estat de la xarxa de ferrocarrils. Ha dit que és "una vergonya" que no s'hagin fet inversions "amb cara i ulls" en els últims anys en línies com l'R-15 i ha instat la classe política a deixar de costat "batalles de campanar" per solucionar una qüestió que "afecta tothom. Nosaltres volem millors infraestructures perquè volem que les empreses siguin més competitives", ha subratllat el president de la Cambra. En aquesta línia, i per valorar el rol que pot assumir la corporació per reclamar a Foment que es desencallin diversos projectes, ha admès que "no podem fer gaire cosa, sols. Podem fer de mitjancer entre els polítics i el sector econòmic, i podem fiscalizar els governants per tal que compleixin els compromisos adquitits en campanya", ha advertit.
Força crític, Just ha denunciat que els veïns del Camp que s'hagin de desplaçar a Barcelona "necessiten més de dues hores per arribar-hi", ja sigui en cotxe o amb el nou sistema de línies generat per la posada en marxa del corredor. Ha lamentat que, "segons des d'on, triguis 45 minuts en arribar a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona" on, a més, "no es pot ni aparcar". "És que ningú ho va tenir en compte, tot això, 15 anys enrere?", s'ha preguntat retòricament. En aquest sentit, ha imaginat connexions entre equipaments estratègics, tals com els aeroports de Reus i el Prat. "Són coses lògiques, de sentit comú. I serien rendibles, perquè les podem demostrar amb números", ha assegurat.
El paper de l'Ajuntament i el batlle Pellicer
Sobre el paper de l'Ajuntament de Reus en l'afer, i a l'espera d'un posicionament oficial, Just ha posat en valor l'acció del batlle, Carles Pellicer, i del seu equip de govern. "L'alcalde ha fet un bon paper. Cal recordar que va aconseguir l'entesa amb Tarragona i (Josep Fèlix) Ballesteros per reclamar a Foment l'estació intermodal", ha argumentat. "I Reus no n'ha perdut, de trens. Els municipis de costa són els afectats. A Reus en tenim pocs, de trens, però no n'hem perdut", ha afegit. Per tot plegat, ha garantit que les cambres de la demarcació "treballen plegades per sumar esforços" i millorar, d'aquesta manera, "un desgavell que és tan gros que ningú que vagi per lliure se'n sortirà sol".
Ja en clau organitzativa i interna, el president de la Cambra s'ha referit al projecte d'obrir delegacions a les seus dels consells comarcals de l'àmbit de la corporació. Ha manifestat que des del territori se segueix percebent la capitalitat de Reus, si bé aquesta es veu "amb teranyines i pols". "El que volem és potenciar les empreses del nostre àmbit d'acció. Reus segueix sent un referent, però cal que hi hagi bones carreteres per venir", ha exposat. Sobre les necessitats que el teixit social de la demarcació reclamen, ha dit, hi ha la millora dels sistemes de comunicació i l'accés a la fibra òptica, entre altres. "Ha d'arribar als polígons, i treballem en aquesta direcció", ha precisat.
Finalment, Just ha reiterat que se segueix treballant per trobar un ús definitiu a la Llotja. Sense entrar en detalls "fins que no estigui tot ben lligat", ha dit que vol que sigui "un punt de trobada i de representació" per als actors econòmics de la ciutat i la resta del territori. "Un espai amb segles d'història com aquest no s'ha de deixar morir. Almenys, jo no en vull ser l'enterrador", ha conclòs. El projecte de la junta anterior, amb Isaac Sanromà al capdavant, i que pretenia establir-hi un centre d'interpretació del vermut, no s'ha descartat del tot. Això sí, s'ha de "reformular", ha matisat.
