Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Recuperem la figura de Rosa Roig Roqué, 'l'Allera'
'l'Allera', envoltada de canalla
Arxiu Antoni Zaragoza
La castanyada aguanta el tipus davant l'aparició de Halloween, si bé la festa estrangera pren més força entre la canalla. De fet, comença a ser freqüent que es disfressin i vagin de casa en casa a la recerca de llaminadures, costum que alguns tan sols havíem vist a les pel·lícules de Hollywood. Canvis en els hàbits de consum han tingut diverses conseqüències, com la pràctica pèrdua d'una de les figures emblemàtiques d'aquests dies, el de la castanyera.
Joves estudiants
Són actualment grups de joves que miren d'estalviar per als seus viatges de final de curs qui ocupen places i cantonades per vendre castanyes i moniatos. Algunes parades resisteixen el pas del temps i no falten a la seva cita anual per Tots Sants, però el cert és que temps enrere hi va haver una figura que avui potser recordem amb un excés de romanticisme. Com fa constar l'etnòleg Salvador Palomar al seu bloc 'La teiera', s'associa la castanyera a una dona gran, "amb mocador al cap, faldilles i davantal, d’origen rural i procedent, si pot ser, d’algun poble de muntanya".
La realitat és ben diferent, ja se sap. No obstant això, hi ha qui encara recorda Rosa Roig Boqué, coneguda com 'l’Allera', que als anys 60 es va dedicar a vendre castanyes a la cantonada de l'edifici del banc d'Espanya, ara el Museu de Reus (al punt on hi ha el bust dedicat a Eduard Toda, per ser exactes). Palomar subratlla que la castanyera es va fer cèlebre entre el veïnat, entre altres motius perquè se la recorda "com una persona generosa, disposada a oferir una paperina de castanyes a qui tenia gana, que complementava el seu negoci amb petites rifes".
'Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?'
No us penseu pas que era tova. "En els dies de la Guerra Civil es passejava amb una pistola, o dues a la cintura", revela l'etnòleg. Activista d'esquerres com el seu marit Ramon Nebot Alabart, va ser detinguda en l'ocupació de Reus per part dels franquistes i empresonada a Obates i més endavant a Barcelona. Els feixistes van afusellar el seu espòs, segons les cròniques de l'època, i la dona va tornar a la nostra ciutat per acabar desenvolupant l'ofici pel qual els més grans no l'obliden. És més, fa un parell d'anys que la castanyera reusenca té i fins i tot figureta de caganera.
Se sol dir que el crit habitual de les castanyeres deia 'Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?'. Per fer-les enrabiar, els nens responien 'Petites i dolentes, de les vuit, set són pudentes'. Ara, però, són més de 'trick or treat'. Si volem adaptar l'expressió entre fills i nebots, els experts aposten per fórmules com 'paga o plora' o 'llaminadura o entremaliadura'.
