La CUP reclama que la Guàrdia Urbana de Reus deixi d'exercir com a policia judicial

Una vulneració dels drets bàsics dels ciutadans. D'aquesta manera defineix la CUP les identificacions fetes per la Guàrdia Urbana de Reus, aquest passat diumenge, per fer campanya a favor del referèndum i de votar 'sí', que van afectar els membres del Bou de Reus i militants del propi partit, als quals també van requisar el material que portaven. Segons els cupaires, la policia local reusenca s'està extralimitant en les seves funcions, tenint en compte l'acord adoptat a la Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial, del 15 de juliol del 2015, i que indica que només poden actuar com a policia judicial la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les policies autonòmiques.

Per aquest motiu, el partit reclama a Pellicer que "faci arribar a la fiscalia un escrit per deixar sense efecte l’actuació de la Guàrdia Urbana de Reus com a policia judicial". Pel partit, aquesta situació és fruit de les directrius de l'Estat, però també "dels excessos per part d'alguns agents" del cos de seguretat local, que "a la pràctique demostren desconèixer profundament els acords adoptats pels seus caps i la pròpia legislació vigent".

La portaveu de la CUP, Marta Llorens, diu que “demanarem responsabilitats al nivell que calgui per esclarir aquesta situació del tot anòmala i estudiarem tots els escenaris”, alhora que “esperem que aquestes situacions no es repeteixin aquestes properes hores”. La regidora de l’esquerra independentista recorda que “la confusió en les funcions de diferents agencies policials són l’inici i l’avantsala del feixisme institucionalitzat, ja que crea situacions en les que el ciutadà no sap a què atenir-se cada vegada que es troba davant d’un agent uniformat”.

Des de la CUP relacionen els fets d'aquest passat diumenge amb l'arribada dels reforços de la Policia Nacional espanyola i animen tothom a expressar-se i participar en les mobilitzacions, actes i penjades de cartells. A hores d'ara, hi ha una convocatòria per aquest dimarts, a les 11 de la nit, des de la plaça de Prim.

"La gent ha de guanyar a la política de pànic que es pretén instaurar i sortir al carrer com cregui convenient, si cal guanyarem de nou els drets cívics que pretenen tornar a robar-nos i que són del conjunt de la ciutadania", conclou Llorens.

Altres alcaldes ja han fet el pas que demana la CUP

Diversos alcaldes han respòs a la Fiscalia Superior de Catalunya la instrucció que obliga les policies locals a fer funcions de policia judicial en relació a actes relacionats amb el referèndum de l'1-O. En la majoria de casos, l'escrit dels alcaldes és una proposta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en què reclamen deixar sense efecte aquesta instrucció. Consideren que l'ordre és "irregular" ja que s'atribueixen a les policies locals "funcions de policia judicial que no els corresponen".

Els primers alcaldes que s'han adreçat a Fiscalia són, entre d'altres els de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa; Vic, Anna Erra; Vilassar de Dalt, Xavier Godàs; Tortosa, Ferran Bel; Figueres, Marta Felip, i Girona, Marta Madrenas. El recurs fa esment a l'acord de la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial, en que s'explicita que només aquelles policies locals de grans ciutats que tinguin signats convenis amb el Ministeri de l'Interior podran actuar com a policia judicial en casos de faltes i delictes de poca gravetat.