Divendres, 29 de Març de 2024

La dura pau que va caure sobre els vençuts

El cicle #aRrelats aborda la història de dos joves selvatans que van patir la repressió franquista

05 d'Abril de 2017, per Isabel Martínez
  • M. Teresa Vallverdú i Ana Chillida van presentar els relats dels seus familiars

    Isabel Martínez

Recobrar i reviure la història de dos joves, els selvatans Lluís Vallverdú i Felip Saberich,  que van lluitar per la llibertat durant la Guerra Civil. Un relat  viscut, íntim, que no apareix  als llibres d’història  però que forma part del teixit sentimental de moltes famílies que van patir de prop la repressió franquista i les seves conseqüències. Cartes on es llegeix entre línies, antigues fotografies, expedients judicials on l’ésser estimat és titllat “d’extremista” i de la comissió de delictes, records que la família evoca per resseguir trajectòries vitals en certa manera truncades per l’horror de la guerra i la dura pau que va caure sobre els vençuts. D’aquesta manera, una filla, M.Teresa Vallverdú, i una néta, Ana Chillida, van resseguir, aquest dimarts, al cicle #aRrelats els passos dels seus familiars durant un període, el de la guerra i el del seu pas per la presó,  que va marcar per sempre les seves vides.

“Era un home feliç, vitalista, content i molt afectuós”. Amb aquest colofó Vallverdú definia a un pare que, tot i patir una dura repressió -Alcalà d’Henares, Pilats, Gardeny, Barcelona, Montijo i Guadalajara formen part del seu mapa de presons, durant més de sis anys després d’acabar-se el conflicte- va reprendre la vida i va saber gaudir de l’amor de la família, l’amistat de persones de diferents condicions i l’estimació pel seu poble, la Selva del Camp. “Un dia molt important per ell va ser quan el 2001 va rebre la insígnia d’or de La Defensa Agrària”, explicava.

Una institució que des de ben jove va estar vinculada a la seva biografia particular i des d’on va militar en el catalanisme i el republicanisme d’ERC. Tot i aquestes conviccions inicials, Lluís Vallverdú va alinear-se amb el PSUC durant la guerra i va esdevenir comissari polític del seu batalló. De la seva estada confinat, Vallverdú rememorava com el seu pare els hi explicava com havia pogut dormir per primer cop en un jaç quan va heretar-lo d’un altre pres, Tomàs Gil Membrado, quan aquest va marxar i com va recordar-li tota la seva vida aquesta situació cada cop que coincidien.

Vallverdú també va parlar de les petites subversions dels presos: recitar poemes de García Lorca com si fossin de José Maria Pemán aprofitant la ignorància dels guardians, canviar les lletres de les cançons… També va citar la corrupció dels caps d’aquell sistema repressor que aprofitaven als presos per qüestions personals com va passar amb artesans o amb el seu pare, que era fuster. En el cas de Vallverdú, l’alliberament va produir-se un cop acabada la Segona Guerra Mundial, moment en què va poder retornar al poble i refer la seva vida fins l’any 2005 en què va morir.

Aprofitant que el petit besnét de Lluís Vallverdú era a la sala, la conferenciant  va sentenciar que “a diferència de la Guerra de les Galàxies, li hem explicat que hi ha guerres que no guanyen els bons”. 

La vida de Felip Saberich

Tot i compartir moltes coordenades amb Lluís Vallverdú, la curta vida de Felip Saberich va ser molt diferent. Principalment, perquè la seva estada a la presó va comportar-li un deteriorament de salut que acabaria amb ell el 1950. Tot i aquesta brevetat biogràfica, Saberich va viure intensament des de jove a causa de la seva vitalitat i entusiasme. Jove inquiet amant de la música, va participar en diferents orquestres des dels 16 anys seguint una tradició familiar. Potser per aquest motiu, la seva néta, Ana Chillida, va escollir un parell de músics coneguts que amb les seves melodies evocaven les diferents transicions entre les diferents etapes vitals.

Amb 18 anys, Saberich es presenta voluntari al cos de carabiners un cop encetada la Guerra Civil i participarà en els fronts de Guadalajara i Belchite. Per la seva condició de membre del Servei d’Intel·ligència Perifèric (SIEP) és capturat  i condemnat a 20 anys de presó tot just coincidint amb la desfeta final dels republicans. Un moment que coincideix amb la seva malaltia de tuberculosi i el seu periple per diferents hipotètics sanatoris (Porta Coeli i Fuerte de San Cristóbal) més semblants a camps de concentració que a espais de guariment. Fins el 1943, no recupera la llibertat, fet que li permet retornar al poble, establir-se com a professor d’idiomes i, finalment, com a treballador de l’avicultura, disciplina que des de feia temps li interessava. El 1950 mor a conseqüència de l’avanç de la seva malaltia. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Daniel Diez Iglesias   05 d'Abril de 2017

Impresionante

Impresionante el sufrimiento después de pasar una Guerra de estos dos Selvatans y el Pere de la leva del Biberón