Dijous, 28 de Març de 2024

La Guàrdia Urbana registra un repunt de les ocupacions en el 2017

La mesa d'emergència social atén 26 casos des de principis d'any

  • Un agent de la Guàrdia Urbana, al costat d'alguns dels ocupes del carrer de Joan Coromines

    ACN

Les dades de l'Ajuntament de Reus confirmen que hi ha hagut un repunt de les ocupacions a la ciutat: la Guàrdia Urbana ha aixecat un total de 137 actes informatives al llarg del 2017, una xifra superior als 86 de tot l'any passat però inferior a les 359 del 2015, quan es va posar en funcionament el protocol intern d'actuació. Amb tot, aquestes dades són només una part de la problemàtica, referent a aquelles ocupacions de les quals els veïns informen la policia local, que posteriorment, es dirigeix a la propietat per facilitar l'inici del procés judicial. "Són dades que s'han d'agafar amb pinces, però demostren la percepció que tenim d'un increment de les ocupacions", assegura la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, qui subratlla que hi poden haver pisos amb diverses actes, ja que aquestes s'aixequen de forma individual o per família.

A més, Vilella subratlla que aquí no es comptabilitzen aquelles ocupacions que passen més desapercebudes, les que no creen cap problema de convivència amb els veïns, ni tampoc "aquelles persones que hagin perdut la propietat en no poder pagar la hipoteca i s'hagin quedat a casa seva de forma il·legal". La regidora assegura que l'ocupació "no és la solució a trobar un habitatge per part de ningú" i que per això es va aprovar un protocol d'actuació per tal de fer fluir la informació entre els veïns i els propietaris, un protocol que distingeix -encara que sense explicitar- entre les ocupacions que generen dificultats de convivència o problemes de seguretat. En aquest darrer cas se situarien els pisos del carrer de Joan Coromines, segons el govern municipal. "El fet de connectar il·legalment la llum o l'aigua pot generar problemes de seguretat", afirma la regidora.

La mesa d'emergència social

Des de l'estiu del 2016, Reus compta amb una taula d'emergència social que atén els casos més urgents i que està formada també per representants de la Generalitat. És aquest organisme l'encarregat d'adjudicar els pisos, sempre que hi hagi una ordre de llançament del jutjat i els beneficiaris tinguin l'informe corresponent de vulnerabilitat social. "És important que tothom tingui les mateixes oportunitats i passi pel mateix filtre, segur que el procés no és tan ràpid com tots voldríem, però també hi ha molta gent que pot esperar compartint amb la família", manifesta Montserrat Vilella. A la mesa només hi van els casos més urgents i durant 2016 i el que portem de 2017 s'han gestionat un total de 57 expedients.

"Quan existeix el cas d'una família amb vulnerabilitat social, el jutge atura el llançament del pis fins que la mesa trobi una solució", continua Vilella, qui també puntualitza l'existència de situacions en les quals les persones no accepten les solucions proposades. "Un pis d'inclusió pot ser que s'hagi de compartir, és un servei molt determinat i posteriorment ja es pot trobar una solució més definitiva. No podem permetre com a societat que algú vulgui triar el què, com i quan, per molt que hi hagi un dret a l'habitatge superior", comenta la regidora, qui també reconeix que "segur que hi ha situacions que no acabem de resoldre bé i anem lents, però tothom ha de passar pels canals establerts".

En aquest sentit, Vilella subratlla que molta gent ha solucionat la seva problemàtica a través de l'Oficina de l'Habitatge, i per demostrar-ho, es refereix a les 155 dacions en pagament i les 166 reestructuracions del deute hipotecari que l'organisme ha aconseguit aprovar des de la seva entrada en funcionament. Ara, però, el principal problema que existeix a la ciutat no és amb la hipoteca, "sinó amb el lloguer", i és aquí on entra en joc la tasca de la taula d'emergència social, que té per objectiu evitar que la gent es quedi al carrer. Per tant, aquí no es penalitza que aquella persona o família estigui ocupant o que hagi entrat la darrera a la llista de sol·licitants.

La borsa de lloguer assequible

Aquelles persones que tenen una vulnerabilitat social però no una situació d'emergència, es poden acollir a la borsa de lloguer assequible: "el primer que fem és analitzar les circumstàncies familiars, on viu la persona o persones, els recursos econòmics i si té dret a ajudes". I és que la primera intenció del govern municipal és que les famílies es puguin quedar al lloc on viuen "i per això tenim moltes eines, com les ajudes al lloguer que arriben de la Generalitat i l'Estat i que enguany superen els 3 milions d'euros". Vilella subratlla la importància d'introduir a les persones en el mercat de lloguer ordinari i l'aportació municipal en concepte d'ajuda al lloguer, que el 2016 va ser de 28.000 euros i enguany és de 14.000 euros.

La borsa de lloguer assequible, en canvi, estableix uns preus de lloguer en funció dels recursos econòmics de la persona o família que hi viuen, amb uns preus que en moltes ocasions no superen el centenar d'euros al mes. Segons dades de l'Ajuntament de Reus, actualment hi ha 99 pisos destinats a aquests casos, dels quals 47 estan ocupats. La previsió de la regidoria de Benestar Social és que aquests habitatges s'acabin destinant en la seva totalitat, per les sol·licituds que es troben en tràmit, i que es pugui incrementar el parc de lloguer assequible amb les aportacions dels bancs, a través de la Generalitat.

En aquest sentit, Vilella ressalta les aportacions al lloguer assequible de l'Ajuntament de Reus, a través de les promocions públiques inaugurades els darrers anys. "L'objectiu és que hi hagi més pisos per poder gestionar les situacions particulars, hi pot haver molta gent que tingui la sensació de necessitar un pis i no li hem donat, però també hi ha molts que no han fet els passos corresponents", exposa Vilella, qui també subratlla que la Generalitat té altres pisos de lloguer assequible als quals es pot accedir.

Tall d'aigua als ocupes, una decisió excepcional

De manera genèrica, l'empresa municipal Aigües de Reus no talla el servei a les persones que ocupen però sí que ha actuat en el cas de les famílies dels pisos al carrer de Joan Coromines. "Estem davant d'una acció que va més enllà de la necessitat d'una família amb vulnerabilitat social i no podem donar un missatge que l'ocupació és la manera d'obtenir un habitatge", rebla Vilella, qui això sí, no és partidària d'instal·lar comptadors solidaris, una proposta de la PAH de Reus. "Si hi ha situació de vulnerabilitat social sempre ajudem, però a vegades no de la manera que ens demanen", conclou la regidora de Benestar Social.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics