La guerra per la pau

En el marc de les activitats organitzades dins del cicle sobre els 80 anys del final de la Guerra Civil, el doctorand en Història Contemporània per la URV, Jordi Carrillo, ha parlat, aquest dimarts al vespre, sobre la construcció i imposició del nou règim a Reus entre els anys 1939 i 1945. L’historiador ha destacat, sobretot, que amb el final del conflicte bèl·lic es va iniciar una nova lluita per imposar als vençuts (i a la població en general) una política que buscava “la glorificació extrema” dels guanyadors i “la humiliació de la derrota”. D’aquesta forma, el 1939 va començar “la guerra per la pau” en paraules d’un dels jerarques del règim, Carles Pastor, una guerra en què no es va vacil·lar a imposar-se davant “de vídues o orfes” sorgits pels efectes cruels de la confrontació bèl·lica. En realitat, Carrillo ha afirmat que la guerra va acabar el 7 d’abril de 1948 quan es va aixecar legalment l’estat de guerra i no en finalitzar el conflicte amb la conquesta de les ciutats o amb l’acte simbòlic proclamat l’1 d’abril de 1939 pel general Franco.

En el clima de repressió i incentivació de la delació que va seguir després del conflicte, l’historiador ha presentat una proposta que el règim va pensar per controlar a la població i que s’havia previst instal·lar a ciutats com Madrid, Elx, Sabadell o Reus. Es tractava de dues grans columnes “cineparlants” i publisonores que tenien com a “intenció controlar l’espai públic” i que la gestora municipal de Reus va autoritzar a instal·lar-les el juliol de 1941. Finalment, però, el projecte no va reexir.

Carrillo també ha parlat del camp de concentració de Reus del qual va destacar els diferents emplaçaments que va ocupar a la ciutat durant el llarg període en què va restar obert entre el 1939 i el 1942 així com de la simbologia pública imposada pel nou règim en carrers i places i com va afectar el franquisme a la cultura popular i al folklore.