Divendres, 13 d'Octubre de 2017

La irresistible davallada dels punts de venda de la premsa de paper

El sector viu a Reus una autèntica reconversió pel tancament de locals, el canvi d’horaris de negocis històrics o la reestructuació de l’oferta

10 d'Octubre de 2017, per Isabel Martínez
  • La venda de diaris, com en moltes altres ciutats, ha descendit a Reus

    Josep Gallofré

“La venda de diaris està molt malament però mentre hi hagi gent gran estem salvats”, afirma -sense embuts- Gemma Simó, propietària de la llibreria Gemma situada a l’avinguda de Vidal i Barraquer, de Reus. Tot i la seva joventut, Simó treballa des de fa trenta anys en el camp de la venda de premsa, llibres i materials de paperia amb negoci propi i no perd l’esperança en què la venda de diaris en paper pugui revifar perquè “és un sector maco, molt agradable”, comenta. Després del recent tancament d’un quiosc de la franquícia Roslena al carrer Miami, els lectors habituals de periòdics de la zona que no vulguin sortir del barri per comprar-los ara només tenen l’alternativa d’anar a la seva botiga o una altra llibreria del passeig Misericòrdia.

“Veníem més quan hi havia competència” es lamenta Simó, qui lluny d’alegrar-se del tancament d’altres establiments, reconeix que la venda dels diaris i revistes tradicionals en paper es troba en hores baixes. “Abans –fa memòria- al barri hi havia les llibreries Figueras, Elen i la nostra, i podíem subsistir perfectament”, explica. A diferència del que passava aleshores, Simó aclareix que no obre els diumenges “perquè no li compensa” econòmicament. Això sí, obre cada dia a les 7 del matí per distribuir els diaris a diferents locals de la zona i perquè puguin comprar-lo els particulars.

“Aquest és un barri de bars i perruqueries”, diu, un aspecte que representa que una bona part de la venda dels diaris procedeixi del sector de les cafeteries i bars de l’entorn. Tot i així, els clients –alguns d’ells de diaris- no paren d’entrar i sortir de la llibreria mentre es realitza l’entrevista malgrat que majoritàriament se situen en una franja d’edat més aviat avançada. “En un altre temps, alguns joves compraven la premsa esportiva abans d’anar a l’institut”, comenta, mentre sosté que ara aquest fet és impensable perquè la pràctica habitual ara és llegir-ho als dispositius mòbils. Apunta, a més, que “molts dels seus clients són jubilats” amb pensions migrades i que la crisi econòmica també hi ha incidit.

Amb l’objectiu d’adequar-se als canvis d’hàbits i a les necessitats del consumidor, explica que ha fet “diferents horaris” mentre comenta que, aprofitant l’aixopluc de la llibreria,  també ha introduït diferents productes com ara les llaminadures per generar nous ingressos, un camí que ara mateix tampoc surt a compte. “Insisteixen molt en el tema dels aliments sense sucre”, diu. “El negoci està evolucionant però són canvis tan ràpids que no tens temps de preveure les noves tendències”, conclou Simó.

Al barri Fortuny, una situació semblant

Però si un negoci al barri Fortuny  té vinculada la seva història amb la venda de diaris és la llibreria Marisa, que ara es troba als porxos de la plaça de Gabriel Ferrater, però que inicialment es va establir com a quiosc de premsa, tal i com confirma la mare de l’actual responsable, Gloria Marín. Ara mateix la llibreria pràcticament se sustenta per les travesses i les loteries perquè, tot i ser l’origen del negoci,  la venda de diaris “va malament”.

“La gent llegeix els gratuïts, consulta Internet, mira els mòbils, però compra pocs diaris en paper”, assegura aquesta botiguera que apunta que una de les raons de la davallada d’aquesta venda al barri pot ser el perfil dels residents. “Hi ha molta gent gran, gent humil” que no pot fer front a la compra i, que en canvi, accedeix a les notícies a través dels gratuïts fàcilment accessibles a espais com el CAP situat molt a prop.

Des de fa deu anys, Marín tampoc obre els diumenges perquè no li compensa econòmicament a nivell de vendes. Una situació que contrasta amb la que recorda la seva mare, anterior responsable del negoci: “Com a vegades la distribució arribava tard, molts diumenges anava directament als magatzems per buscar els diaris”, explica, i d’aquesta forma poder-los servir al client a primera hora.

En tot cas, Marín assegura que “tot el que és paper” costa de vendre’s, ja sigui fascicles, material escolar o revistes perquè els consumidors ho compren per la xarxa, als basars o a les grans superfícies. Sobre els fascicles, comenta que són obsolets perquè qualsevol dubte es troba únicament a un clic al mateix mòbil i concreta que tampoc té cap promoció.

L’anàlisi de l’Informe de Comunicació

Si es té en compte l’Informe de la Comunicació a Catalunya del 2013-14 aquestes situacions sembla que no són en absolut aïllades. Segons aquest document durant l’esmentat bienni, la premsa a Catalunya va patir “una evolució a la baixa dels indicadors d’ús social (difusió, audiència) i econòmics (ingressos publicitaris, ingressos totals i ocupació)”, sense que –segons s’apuntava- hi hagués “símptomes de recuperació”.

Una tendència de futur?

A diferència d’altres ciutats, Reus disposa de pocs exemples de quioscos de premsa, uns negocis que simplement han desaparegut, han donat pas a la venda en llibreries o formen part de la franquícia Roslena. De fet, una consulta a un buscador mostra que principalment aquesta marca aixopluga el major nombre d’aquests comerços a la ciutat.

Tot i que a grans trets aquests locals mantenen encara un perfil convencional de venda de premsa, revistes i llibres, algunes botigues de la marca estan patint una transformació que apunta a sumar la vessant de restauració a la de venda de productes informatius i culturals. A data d’avui, aquesta tendència s’observa principalment en els locals situats al carrer Ample i a l’avinguda dels Països Catalans.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

J.A.C.O.  10 d'Octubre de 2017

Donem les gràcies a...

Els distribuïdors i les editorials no han fet res per mantenir les estructures i el personal no està per llegir habitualment a menys que siguin diaris esportius que no aporten res