La justícia argentina investigarà la mort del sindicalista Cipriano Martos a Reus

Cipriano Martos va néixer el 1942 en un poble de Granada en una família humil que va haver d'emigrar cap a Catalunya per sobreviure. Va treballar en fàbriques tèxtils de Sabadell i Terrassa i més tard com a encofrador a Reus. Des de jove va afiliar-se a CCOO, al FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota) i al PCE (M-L), el partit comunista, marxista i leninista espanyol. El juliol del 1973 el FRAP va fer unes pintades contra la dictadura i el futur rei Joan Carles. El 25 d'agost, després de repartir propaganda a Igualada, Martos va ser capturat a la porta de l'empresa on treballava a Reus durant una batuda de la Guàrdia Civil, juntament amb altres companys.

Se'l van endur a la caserna, on va ser interrogat i torturat perquè revelés noms i adreces de camarades seus. Dos dies després va ser traslladat a l'Hospital Sant Joan de Reus per greus cremades internes. Allà va ser atès per diversos metges, i el 29 d'agost el jutge li va prendre declaració tot i que no podia respondre per les greus lesions a la gola. El van poder mantenir viu, tot i que en coma, fins el 17 de setembre, que va morir. No hi ha cap atestat policial sobre la mort, excepte el certificat mèdic de defunció per "hemorràgia interna" i l'acusació de "propaganda subversiva".

A més, durant les setmanes que va estar ingressat, la Guàrdia Civil va impedir que la mare i el germà de Martos el poguessin visitar ni estiguessin informats del seu estat. Tampoc el van poder veure un cop mort, i va ser enterrat en una fossa comuna al cementiri de Reus, on actualment hi ha una placa de record.

Després de demanar durant anys la investigació dels fets, el govern i la justícia espanyola sempre s'han escudat en la Llei d'Amnistia del 1977 per no revelar el nom dels culpables.

Ara haurà de ser la justícia argentina qui sol·liciti a l'espanyola la col·laboració per seguir investigant el cas, que s'afegirà als molts altres que ja té la magistrada Servini sobre la taula.

El germà de Cipriano Martos, Antonio, s'ha mostrat esperançat que la justícia argentina pugui aconseguir el que no ha volgut fer l'espanyola.

Per la seva banda, Felipe Moreno, de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, també ha lamentat que hagi de ser Argentina qui investigui aquests fets.