Cookie control
Dijous, 02 d'Abril de 2020

La memòria musical de la bandera republicana de Mauthausen

El guitarrista francès, Juan Francisco Ortiz, oferirà un ‘Concert per una Bandera’ al Centre de Lectura de Reus

21 de Gener de 2015, per Isabel Martínez
  • El pare de Juan Francisco Ortiz, amb la bandera republicana de Mathausen

    Cedida

  • Les quatre generacions de la família Ortiz, a l'entrda del camp de concentració de Mathausen

    Cedida

El proper 24 de gener, a les 7 de la tarda, la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus acollirà un concert de guitarra clàssica especial, un Concert per a una bandera. El guitarrista Juan Francisco Ortiz, fill d’un supervivent espanyol de Mauthausen, Francisco Ortiz, tocarà per evocar els ideals i l’exili del seu pare i de molts altres com ell que van patir l’horror nazi sense renunciar als seus principis. Exiliat a França, Ortiz va guardar la bandera republicana que dos sastres espanyols van confeccionar al camp i amb la qual van donar la benvinguda a les tropes aliades el dia de l’alliberament el 1945. Durant tota la infantesa i adolescència aquest objecte va estar present a la vida de Juan fins que -de gran- va descobrir la força d’aquell símbol.

Els supervivents dels camps de concentració porten tatuada a la pell i a la memòria el seu pas per aquells centres de terror. Un tros de roba qualsevol amb el que van aconseguir fer una bandera és per a ells el testimoni d’una lluita i un objecte permanent de record. Però sempre queda el dubte de si les generacions posteriors evitaran repetir les errades del passat i construiran un món realment democràtic i fraternal. La història d’aquest pare i del seu fill demostren que la transmissió del compromís en un món millor és possible. 

El proper 5 de maig vostè donarà la bandera republicana que guardava el seu pare en un concert a Mauthausen, ¿quin és el simbolisme d’aquesta bandera i com va ser possible que els presoners la poguessin teixir donada la seva situació extrema al camp de concentració ?

Aquesta bandera republicana es va fabricar al camp de Mauthausen el 1943 per dos republicans espanyols, Falo i Bonaque. El material és l’interior dels uniformes recuperats pels sastres del camp.  

El seu pare, Francisco Ortiz, portava aquesta bandera cada any a la cerimònia que se celebra al camp, va ser idea del seu pare donar-la o és un  homenatge seu en motiu del 70 aniversari de l’alliberament de Mauthausen ?

En morir el meu pare, el 4 de juliol de 2013, amb 96 anys, jo ja portava anys acompanyant-lo a actes de memòria amb la seva bandera. Tant per ell com per a mi era un orgull. Després de marxar, he estat pensant què fer-ne perquè ell mai va dir res al respecte, penso que únicament era feliç de donar el seu testimoni acompanyat de la seva família. Després de veure la inversió que s’ha fet en el camp per a un museu vaig decidir lliurar la bandera juntament amb altres relíquies.

Moltes víctimes de l’horror  nazi van optar pel silenci i els seus descendents han descobert després el seu internaments i tots els seus patiments, quin paper va jugar el seu pare en la memòria dels camps de concentració com el de Mauthausen ? Va ser sempre actiu en el record i difusió del que havien patit ?

Realment el meu pare no va parlar molt del que havia passat fins a jubilar-se tot i ser sempre present en els actes de memòria. Des de molt jove em portava cada any al dinar dels deportats a la sala de la Mutualitat a París i realment jo no tenia molta consciència del que allò representava. Inclús, de petit, havia jugat als indis amb aquesta bandera i la podria haver perdut mil cops… En començar a tocar la guitarra amb 14 anys, tocava per a ells al dinar, i en transcórrer el temps em vaig anar informant poc a poc del que representava.

Quan es va jubilar, va començar a parlar als actes de memòria més freqüents. Aleshores em vaig implicar una mica més en la seva història. Després, a causa del meu ofici de guitarrista, vaig tenir oportunitat de tocar en llocs tan simbòlics com la casa de Garcia Lorca,  la de Miguel Hernández i per a la Fundació Antonio Machado de Colliure. El que em va fer incorporar de ple en la Memòria. Vaig haver d’esperar 55 anys per a acompanyar al meu pare per primer cop a visitar Mauthausen, va ser un dia excepcional !

Vam fer un col·loqui a l’Institut Cervantes de Madrid amb el meu pare, el meu fill i jo amb el tema Com es va transmetre la memòria?  i vam arribar a la conclusió que el meu pare no m’havia parlat i jo havia parlat molt als meus fills. 

El seu pare era andalús i després de la liberació del camp es va establir a França, quina és la relació de la seva família amb Reus ? Com es va decidir aquest concert del Centre de Lectura de Reus ?

El meu pare va tenir 18 anys d’exili sense poder tornar al seu poble de Jaén i la seva germana durant 9 anys no va saber que encara era viu…Va fer la seva vida a París i jo els meus estudis. En obtenir el títol em vaig incorporar al Conservatori Nacional de Perpinyà i vaig començar la meva carrera de docent i concertista. La proximitat de Perpinyà i Espanya va ser per a mi un somni i vaig començar a tenir relacions amb el món que lluita per la llibertat (Xile, Argentina,…). El 2011 ja vaig tocar a la sala Santa Llúcia de Reus i a Barcelona, sovint, em trobo amb uns amics d’essència republicana als quals els va agradar aquesta idea del concert republicà i per això tocaré el 24 el Concert per una Bandera a Reus.

Setanta anys després del final de Mauthausen en què van internar al seu pare i a tantes persones ¿pensa que la barbàrie d’aquests camps és més lluny de la nostra societat o, pel contrari, pot tornar a repetir-se ?

Sis mil espanyols van ser assassinats a Mauthausen i els recordem molt però, a cops, quan som en un acte de memòria i parlem del que va passar fa 70 anys  penso que ens mirem una mica el melic perquè aquestes situacions existeixen avui també. L’actualitat a França ho demostra i no és que s’hagi de tornar a repetir, és que s’ha repetit ja en molts països. Tan sols es desplaça…

Actualment, dues obres de ficció a l’Estat espanyol (L’impostor de Javier Cercas i En la pell de l’altre de Maria Barbal) tenen com a protagonistes a “impostors històrics” que empren la memòria històrica com a trampolí personal, ¿què opina d’aquestes obres ?

No he pogut llegir aquestes dues obres però he conegut la història de l’Amical de Mauthausen i al seu protagonista (Enric Marco). No és digne… Sobretot perquè quan van fer una exposició de fotos sobre el camp a Perpinyà ni tan sols van convidar al meu pare.

Tot i que no haig de justificar res, el meu pare va morir fa un any i mig i coincidint amb la meva jubilació el meu estat d’ànim em va portar a treballar sobre els records, motiu pel qual ofereixo aquest concert sense cobrar i amb molta emoció perquè narro musicalment la memòria. Jubilat ja de la docència i tenint el meu lloc en el món de la guitarra clàssica, poso la meva guitarra -que afortunadament em va donar una vida confortable- al servei de la memòria, de la democràcia i de la llibertat  seguint la lluita del meu pare. En l’actualitat, quan m’ofereixen un concert pregunto : Quant em costarà ? Ja se sap, les retallades… 

A banda de la bandera, el proper 5 de maig la música serà protagonista al camp de Mauthausen ¿quines  peces musicals ha escollit i per què per al concert ?

El programa que oferiré a Mauthausen és el mateix que tocaré a Reus, Baiona, Tarbes, Collioure i tants altres llocs de memòria històrica i que ja he tocat a  Montauban, a Baiona, a la Maternitat Suïsa d’Elne. Amb aquest programa explico l’exili del meu pare i evoco les personalitats de grans republicans com Machado, Lorca, Ferrer i Guàrdia, Pau Casals…

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital bandera republicana

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics