Dimarts, 19 de Març de 2024

La reusenca de Sils afusellada pel franquisme

Nascuda a la nostra ciutat però instal·lada a la població gironina, Matilde Sabaté Grisó va ser represaliada fa 80 anys

17 d'Octubre de 2020, per Marc Busquets
  • Una imatge de l'exterior del Cementiri de Girona

    Girona.cat

Va ser a finals del passat mes de juny quan es va complir el 80è aniversari de la mort de Matilde Sabaté Grisó a mans del franquisme. Reusenca nascuda el 1904, va passar gran part de la seva vida a les comarques gironines. Des de Carrutxa, Joan Roca i Raquel Ferret han recuperat la seva trajectòria en un treball que segueix els esdeveniments més destacats en els seus 36 anys de vida i la seva vinculació a la CNT. La recuperació del seu cas, assenyalen els autors de la recerca, "ens permet fer memòria i recollir, des d'una òptica femenina, una de les èpoques més convulses de la història més recent". 

I és que Sabaté va patir la repressió política i de gènere, subratllen Roca i Ferret. A banda, la seva és una història en part desconeguda al nostre territori. La represaliada ha estat objecte de reconeixements i homenatges al Gironès, però no pas a la seva ciutat natal. Al Baix Camp hi va passar la infància, tot i que els pares eren de Riba-roja. Va ser la feina del seu germà Pere el que va dur Sabaté a Girona. El jove, cinc anys menor que ella, treballava per a una companyia ferroviària i va ser traslladat a Sils (la Selva), es creu que per les obres de millora que es van realitzar tant en l'estació com en les vies a partir del 1926.

Matilde va decidir acompanyar-lo i temps després es va afiliar, tot convertint-se en miliciana un cop va esclatar la guerra. En acabat, segons la recerca de Roca i Ferret, el Consell de la Nova Escola Unificada la va fer mestra de pàrvuls, malgrat que no se'n té cap registre ni constància. Un cop es va acabar el conflicte bèl·lic es va negar a exiliar-se i va patir la repressió. D'aquesta manera, va ser acusada d'adhesió a la rebel·lió junt amb un altre membre del comitè, Josep Garriga Dalmau.

Aquest, pare de família, va ser condemnat a 20 anys de presó; Sabaté, però, no va tenir aquesta opció. Uns quants veïns van testificar en contra de la reusenca per la seva relació amb la CNT del municipi i amb el seu president, José Soto, amb qui mantenia una estreta amistat. El treball de recerca de Carrutxa revela igualment que se la va relacionar amb fets diversos, des de la crema d'una església fins al saqueig i destrucció d'imatges religioses.

Amb tot, el seu Consell de Guerra es va basar, en gran part, en un sol fet. I és que Sabaté va ser testimoni d'un assassinat comès per Soto, relaten Roca i Ferret. Després de passar per "diferents jutjats, audiències i estades a la presó", i tot i reiterar que no va ser la secretària del comitè, se la va tractar com una militar rebel i va ser condemnada a la pena de mort. El seu afusellament (i el de nou persones més) va tenir lloc la vigília de Sant Pere de 1940 a la tàpia del cementiri de Girona. Va ser enterrada en una fossa comuna. "Amb l'aniversari de la seva mort trenquem el silenci i reclamem la seva veu i el seu nom en un dels carrers de la nostra ciutat, necessari per despertar la memòria", conclou el text dels membres de Carrutxa.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics