'La vostra platja, la vostra història'

Més de 10.000 persones han assistit al Nou Estadi de Tarragona aquest diumenge per viure el derbi entre Nàstic i CF Reus. Lluny d'amagar-se, els roig-i-negres s'han exhibit sobre la gespa, tutelats per uns grans Vitor Silva i Juan Domínguez. Durant el primer temps, el joc l'han posat els homes de López Garai, el gol, també. Abans d'iniciar-se el partit, però, proclames i pancartes contra el CF Reus. Curiosa la que penjava la penya Orgull Grana: 'La vostra platja, la vostra història'. Tenien raó, la història es repetia de nou i els reusencs s'emportaven els tres punts del camp de l'etern rival. Els haurem de fer més cas, doncs, a aquests seguidors del Nàstic.

El CF Reus i el Nàstic saltaven sobre la gespa acompanyats dels futbolistes dels equips de la Lliga Genuine. Una mostra de 'fair-play', tal com demanaven els entrenadors a la prèvia del partit i lluny de les pintades que s'han vist aquest diumenge al matí al voltant de l'Estadi Municipal. Vora 300 aficionats reusencs en una cantonada animant el seu equip. Poc se sentien davant d'una afició, que això sí, mai deixa d'animar. Minut 20, primera ocasió de gol per als locals, Maikel Mesa xuta fora i els seguidors s'encoratgen. Els càntics contra Reus es fan sentir al Nou Estadi, mentre l'speaker demana que als aficionats grana que no caiguin en la provocació de l'afició visitant. Sincerament, no s'entén.

Al minut 38, emmudeix el Nou Estadi. Juan Domínguez aprofita una pilota morta dins de l'àrea per fer el 0 a 1. Crits a favor del Reus per part d'aquests 300 valents, barrejats amb xiulets per intentar emmudir l'alegria visitant. L'ocasió s'ho mereix, el Reus tornava a marcar i, per ara, s'emportava els 3 punts en el derbi. Bufandes aixecades, banderes i alegria fins a arribar al final de la primera part.

Salten els jugadors del CF Reus sobre la gespa per començar la segona part. De nou, xiulets. El Reus surt amb força, l'afició roig-i-negra no s'atura, i més després de la primera aproximació per part de Carbia al 49. Imprecisions per part del Nàstic, i es comencen a escoltar xiulets. I comença a haver-hi nervis perquè per ara el Reus domina de cap a peus. La mostra són els crits d''ole, ole' que s'escolten des d'una cantonada vestida de roig-i-negre. Massa aviat, però, al minut 54. Com diu la dita, no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat i menys amb l'entrada d'Álvaro Vázquez per acompanyar Barreiro en la punta d'atac del Nàstic.

Cada pilota que sortia per línia de fons era motiu de crítica. Edgar Badia ho aprofitava per esgarrapar alguns segons i això encenia a la parròquia tarragonina. Coses del futbol, del tot normals cada jornada, i més amb el resultat a favor. Al minut 65' arriba un esglai per al CF Reus, quan Barreiro no arriba per molt poc a una passada de Dumitru. Els seguidors del Nàstic es posen les mans al cap, perquè era l'empat per als locals. A partir d'aquest moment, el joc s'endureix, sobretot per part dels de Rodri i cada falta que els xiulen en contra és protestada amb molt d'èmfasi. Es poden imaginar, més de 10.000 xiulets, es noten.

Parlavem del sac, que no estava ni molt menys lligat. El Nàstic empatava al minut 72 mitjançant Álvaro Vázquez. És un jugador que dóna un salt de qualitat molt gran als tarragonins, es nota que és de Primera Divisió. Una rematada de cap del davanter feia exclatar d'alegria els aficionats. Era el primer xut a porta dels de Rodri i el Nàstic aconseguia igualar l'electrònic. Poc després saltava la polèmica al Nou Estadi, crits de 'fora, fora' per un possible penal sobre Dumitru i, mentre els aficionats encara protestaven, ha aparegut la màgia de Vitor Silva. Un autèntic golàs al minut 84 que tornava a posar al Reus per davant en el marcador. Vitor no s'ho pensava dues vegades i anava a celebrar el gol amb aficionats reusencs. 'Voti, voti, voti del Nàstic qui no voti', clamaven.

Quatre minuts de temps afegit, i comencen els nervis per ambdues parts. Uns per conservar el triomf, i els altres per intentar empatar. Falta molt poc, i córner a favor del Nàstic, l'speaker anima i puja Dimitrievski. Els tarragonins bolcats en atac i, com no podia ser d'altra forma, apareix 'sant' Edgar Badia. Aturada en l'últim segon i tres punts cap a la capital del Baix Camp. Abraçades, punys amunt i somriures. No és per menys, cinc partits sense guanyar i fer-ho al camp de l'etern rival s'ho mereix. Els jugadors amb grup se'n van cap a la cantonada on hi ha els seguidors del Reus. Tots plegats es mereixen la celebració.

La nota negativa, les rèpliques entres les dues aficions un cop acabat el partit, situades a gol nord i sud. Això, no cal.