-
Trobada bilateral entre CiU i CUP per apropar posicions de govern
Cedida
Les dues principals forces polítiques a Reus passat el 24M, CiU amb 7 regidors i la CUP amb 6, han donat per tancada les poques possibilitats que ja tenia d’entrada un acord de govern entre els dos partits. Ambdues formacions s’han reunit, aquest divendres, en una trobada formal entre els convergents Carles Pellicer, Marc Arza, Ricard Font de Rubinat i Montserrat Vilella, i David Vidal, Xavier Angelergues i Xavi Milian per la CUP. De la trobada, n’ha sortit un document consensuat que resol que “no hi haurà acord de governabilitat”, amb grans esculls com la petició per derogar l’Ordenança de Civisme, però en el qual es deixa la porta oberta a explorar “acords puntuals”.
Xoc en transparència
Les principals diferències que separen CiU i la CUP tenen a veure amb les polítiques del darrer mandat, els processos judicials oberts, certs aspectes de l’organització societària municipal i la clau nacional. En clau de regeneració democràtica, CiU es mostra disposat a crear una regidoria de Transparència en cas que governi. No obstant, els convergents es mostren escèptics respecte la demanda de la CUP de posar a disposició de la justícia la documentació de l’Ajuntament, per tal que “el consistori sigui part activa en els processos judicials per aclarir els processos oberts”, matisa l’esquerra independentista. Mentre CiU sosté que des de l’Ajuntament ja es fa “en la mesura que legalment és requerit”, la CUP respon que en la passada legislatura van haver de ser ells qui de “mutu propi” ho van impulsar.
Desacord en sous
Un dels altres ‘punts innegociables’ de la CUP als quals no s’ha arribat a cap entesa amb CiU és en la limitació dels sous dels càrrecs electes i de confiança. Els cupaires volen fixar un topall màxim de 2,5 vegades el sou mínim professional, però els convergents no hi estan d’acord.
Sense acord en matèria sanitària
Tampoc han fructificat les negociacions en l’àmbit sanitari. Si bé CiU i CUP estan d’acord en crear la regidoria de Salut, els nacionalistes proposen redefinir Sagessa i “analitzar tot el tema de les llistes d’espera de l’hospital” per fer-lo més eficaç. En aquest sentit, la CUP demana que l’únic camí per fer-ho és “eliminar la triple llista d’espera i els acords amb altres organismes sanitaris”. I és que, segons els cupaires, el fet que Sagessa superi l’àmbit estrictament municipal “és una manera de fer benefici o pagar dèficits d’un entramat sanitari que abasta més enllà de Reus”. Un extrem que CiU ha posat en dubte.
Reformulació societària
Ambdues forces estan d’acord en la dissolució de Reus Esport i Lleure SA (Rellsa) a l’espera de com es pugui resoldre la qüestió de l’IVA pagat i que la llei no permet incorporar als treballadors de plantilla de l’Ajuntament. En aquest sentit, s’estudiarà la manera legal de fer-ho possible. Per CiU, Rellsa s’ha de dissoldre després d’un Pla Director per acabar incorporant-la a Reus Serveis Municipals. Aquest és, per la CUP, només un primer pas i demana fixar-se en l’experiència d’altres ajuntaments que han pogut resoldre problemàtiques semblants.
En aquest àmbit, la CUP ha posat sobre la taula la necessitat de reduir externalitzacions: Convergència sosté que això ja s’ha fet en la legislatura que és a punt d’acabar, mentre els cupaires consideren que “encara hi ha molt de camp per córrer, com per exemple en el cas de la brossa”. CiU assegura que tot s’està fent d’acord amb concursos públics i posa en dubte que calgui assumir com a propis els treballadors de les empreses externes.
Diferències en habitatge i política social
Un dels eixos irrenunciables per a la CUP passa per un habitatge digne i subministraments bàsics, començant per revisar tot el parc immobiliari de Reus per posar-lo a disposició de les famílies més necessitades. No obstant, CiU considera que ja s’està revisant el parc immobiliari, que el nombre de casos atesos són molts, les casuístiques ben diferents i que ja s’estan sancionant bancs. Sobre subministrament, el govern sortint defensa que ja s’està en la línia de contribuir en mesures més socials, però la CUP no les considera suficients.
El diàleg no ha aconseguit cap acord, tampoc, en la proposta per l’estudi de necessitats socials que permeti implantar plans estratègics per a la resolució d’aquests afers. Tampoc hi ha hagut acord en el camí cap a la independència i els punts de l’AMI: CDC assegura que ja estan amb el procés, però UDC no es posiciona al respecte.
Acords mínims
Per la seva banda, on sí que s’han entès els dos partits és en la modificació del reglament de participació (ROM) i en algunes de les peticions en aquest àmbit fetes per la CUP. També hi ha un acord de mínims en la necessitat de fer una auditoria del deute, amb matisos: CiU afirma que l’Ajuntament ja està auditat i la CUP aprofundeix en la idea que caldria tipificar com a deute il·legítim tot aquell derivat de l’estructura societària d’Innova, fent arribar a la justícia allò que es detecti com irregular. Els convergents no les tenen totes en aquest punt, especialment, perquè no asseguren que “la judicialització de la vida política local no és bona per l’Ajuntament”.
On també s’han trobat les dues parts és en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. CiU per tal de resoldre una ciutat més compacta i la CUP ho subscriu, afegint que caldrà que el nou POUM estigui “al servei de la població i no del capital”.
Properes reunions
Per part de la CUP s’han previst una sèrie de reunions tant amb formacions amb representació com amb entitats i col·lectius socials per tal de valorar els escenaris de futur sorgits dels resultats del 24-M. Unes trobades que seguiran, aquest divendres, amb organitzacions de l'Esquerra Independentista; dilluns, al migdia, amb el PSC, i a la tarda, amb ERC i col·lectius socials.
