Dimarts, 18 de Setembre de 2018

L'activitat periodística d'Antònia Abelló i Filella (1913-1981)

14 d'Abril de 2018, per Carme Puyol
  • nauguració de la planta esterilitzadora d'aigua a la Boca de la Mina,1933. Antònia Abelló, al centre, com a reportera de l'acte

    Estanis Predrola.CIMIR (Col·lecció Família Pedrola)

La proclamació de la Segona República l'abril de 1931 generà un context polític que explica l'eclosió i modernització del món periodístic català i espanyol entre 1931 i 1938, tant des d'una perspectiva quantitativa com qualitativa. La proliferació de capçaleres al nostre país sorgí de la llibertat d'expressió, de la supressió de la censura, del lliure desenvolupament dels partits polítics i del protagonisme de la societat civil, així com del final de la repressió de la llengua catalana. Els diaris i les publicacions periòdiques esdevingueren mitjans de mobilització política, ideològica i cultural adreçats a tots els sectors socials i entraren a formar part de l'esbarjo quotidià. Per altra banda, la Constitució de la II República establí el sufragi universal a l'Estat espanyol en tant que reconeixia el dret de vot per a les dones, un fet que va incorporar les dones a l'esfera pública, a l'activisme polític, i també a la premsa.

Columnista i reportera al diari Foment

Antònia Abelló i Filella viu aquest context intensament i, amb 19 anys, inicia la seva participació activa en la vida política el febrer de 1932 dins el Grup Feminal de Foment Nacionalista Republicà (FNR) de Reus adherida a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El compromís ideològic i la vocació per la tasca periodística la porta a incorporar-se a la plantilla de col·laboradors del diari Foment, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya a les comarques de Tarragona. Fou Marian Roca, director de la publicació, qui convidà les dones de Foment a fer-hi sentir la seva veu. El articles d'opinió i els relats curts d'Antònia Abelló, que a vegades signava A. A. o emprava pseudònims (Sònia, Pepeta Roig i Colombina) es van incloure a la secció 'Col·laboracions del Grup Feminal', per bé que també exercia com a cronista i reportera de molts dels actes polítics de Reus i comarca. Ràpidament la seva dedicació tingué un caràcter professional, fou la primera dona a la nostra ciutat que assolí el reconeixement per part l'Associació de la Premsa de Reus. El seu primer article a Foment el titulà 'Per la pau i el desarmament dels pobles' el 6 de març de 1932.

Ella és un paradigma de la incorporació de les plomes femenines als mitjans escrits sorgits en el nou panorama que propicià el règim republicà que dóna ales a moltes expectatives de la població femenina. La dona pren un creixent protagonisme en tots els àmbits de la societat i és present en espais fins aleshores gairebé impensables. Surt del seu reducte domèstic per incorporar-se a l'espai públic amb una major normalitat i acceptació general. I, com a conseqüència, es fa peremptori expressar les necessitats, les inquietuds i les exigències d'aquella nova dona que s'està forjant. Les dones deixen sentir la seva veu. La seva presència en els mitjans escrits significa una contribució a la normalitat i a la modernitat culturals del país i, al mateix temps, ajuda a construir una imatge pública femenina diferent. Les dones comencen a ser escoltades i també es converteixen en un important públic lector de publicacions periòdiques.

I, per bé que aquest panorama no és monolític, ja que hi ha indicis de resistència que veuen amb mals ulls els exercicis de llibertat de les dones, els passos fets endavant són ferms i percebuts com a irrenunciables per una gran part del col·lectiu femení i per les mentalitats progressistes en general.

Conscienciació política i social de les dones reusenques

Des del fòrum de paper, Antònia Abelló perfila reivindica un nou model de dona, amb un paper actiu, una dona amb criteri i idees pròpies, culta i esportista, preocupada pels afers públics i participativa. L'escriptora no amaga, però, que les dones hauran de vèncer incomprensions, resistències i entrebancs que trobaran a l'hora d'exercir la seva independència. A través dels seus articles féu una tasca de conscienciació de les dones reusenques a qui animava a la participació en la vida política de la ciutat i de Catalunya.

Una fita important des del punt de vista polític i també editorial foren les eleccions generals convocades el 19 de novembre de 1933. L'activitat del Grup Feminal del Foment és entusiasta i febril: mítings, taules informatives, conferències, articles... La veu d'Antònia Abelló també es deixa sentir nítida en aquesta etapa prèvia a la convocatòria a les urnes. Si, per una banda, participa en diversos mítings celebrats a les poblacions de les comarques, per l'altra, redacta el reportatge puntual de les activitats de caràcter electoral, que seran abundants en els dos mesos que precedeixen el 19 de novembre de 1933. Per exemple, fa una àmplia crònica del míting femení celebrat a la Sala Reus, el 12 de novembre.

S'adreça a les dones i els demana el seu vot reflexiu, responsable i fidel a les forces d'esquerres, per tal de consolidar l'esperit amb què ha nascut la República, un règim que els ha reconegut la condició de ciutadanes i les ha situat en un veritable pla d'igualtat. En aquesta línia, escrivia el 5 de març de 1933 dins la campanya de les Eleccions Generals en què les dones votaven per primer cop: "Dona, la teva hora és arribada. [...] Confiem que la dona catalana, la reusenca, sabrà col·locar-se al lloc que li correspon com a ciutadana d'un poble que té Parlament, i vindrà al nostre costat a ser una més per a treballar en bé de la pàtria, que és el bé de tots."

Sent com prioritat la millora de la condició de les dones a través de l'accés a l'educació i a la cultura. Des del seu espai editorial fa reiterades crides a les dones i les estimula a la lectura escollida; la jove escriptora esdevé una veu crítica amb el consum de "literatura rosa", que perpetua patrons de comportaments femenins de pocs horitzons i que considera caducs. A l'article "Llegim dones reusenques" (Foment, 23 de febrer de 1933) escriu: "Ens lamentem de què hi hagi poques dones que llegeixin, i ens queixem de què les poques que ho fan, llegeixen el que llegeixen, [...] títols tan sucosos: Abandonada al pie del altar, Sola y madre. [...] Això hem d'evitar-ho, dones. Hem d'arraconar tota aquesta brossa. [...] Cert que costarà una mica. Les nostres xiquetes trobaran a mancar les truculències que els oferien aquells autors. [...] Llegir llibres, sí, però els llibres són molt cars. Doncs per això hi ha les Biblioteques. La de Foment ens ofereix un valuós i variat programa. Veniu-hi, a llegir, tots trobareu en aquells armaris bons llibres."

També deixa traslluir en els seus articles temes socials que afecten la dona i que en aquell moment es debaten. Així, exposa la gran càrrega de prejudicis que la societat aboca sobre la maternitat fora del matrimoni i l'exclusió social injusta a què són sotmeses les dones que són mares en solitari: "És vergonyós per a nosaltres que, quan una dona no maridada té un fill i totes les portes se li tanquen, siguem nosaltres, companyes de sexe, les primeres en calumniar-la i fer-li difícil la reivindicació, perquè una dona amb un fill als braços està per damunt de la societat i per damunt de tot." ("Necessitat de la ràpida evolució del concepte femení". Foment, 27 de febrer de 1934).

La crònica i l'opinió del batec polític

Alhora, les seves paraules periodístiques palesen la fidelitat fervent a la República i a Catalunya. I la trobem manifestar-se davant el míting antiestatutari Madrid a final de juliol de 1932 mentre es discutia l'Estatut de Catalunya al Parlament espanyol: "Francament, aquells parlamentaris ens han decebut. [...] Atacant els diputats per Madrid que han votat l'Estatut. [...]. I l'apòstol de la croada anticatalana [...] Royo Villanova que digué: “A España la han absorbido los catalanes hasta tal punto que se han posesionado de todos los cargos políticos.” Però que restin tranquils aquests energúmens. L'Estatut de Catalunya s'aprovarà, ha d'aprovar-se, doncs Azaña ho digué: “Sense resoldre el plet de Catalunya, la República fracassarà”." ("El míting dels antiestatutistes a Madrid". Foment, 7 d'agost de 1932).

Hem dit que també exercí de cronista al diari Foment reportant de primera mà fets i esdeveniments de l'actualitat. Les seves cròniques adquireixen un registre expressiu sintètic i d'exposició clara, un llenguatge concís i de gran capacitat de descripció, que supleixen la manca d'imatges i fotografies dels diaris de l'època. Amb els seus reportatges tenia la voluntat d'informar fidelment dels fets i dels parlaments allà on era enviada per la direcció de Foment; sens dubte, els seus coneixements de taquigrafia li devien ser de gran ajut. Antoni Rovira i Virgili adreçà una carta a Antònia Abelló en la qual li deia: "Mai m'havien fet una crònica tan fidel, tan exacta amb el que vaig dir del nostre acte a Riudoms, companya. Us en dono les gràcies, i ben de debò us dic que no voldria altre cronista dels meus parlaments que vós."

La periodista també incorpora l'entrevista en el seu treball al diari, un format informatiu que agafa volada en aquells moments. Destaquem la que féu al dibuixant Ricard Opisso en ocasió de la seva exposició al Centre de Lectura de Reus, el juliol de 1932.

Des del fòrum de paper, fa el seu homenatge particular a personatges que estima, admira i valora. Així, trobem diversos articles dedicats al president Macià: "L'estel de Catalunya s'ha apagat. [...] Vós sereu sempre vivent en la nostra ànima; i en el nostre cor, ressuscitareu sempre que aquesta Catalunya tingui que continuar el camí de justícia i llibertat que vós haveu començat." ('Macià'. Foment, 26 de desembre de 1933). I fa un exprés elogi a Pau Casals quan es va negar a fer un concert a Berlín en oberta crítica adreçada al règim de Hitler: "Pau Casals l'eximi violoncel·lista català, que amb la seva art incomparable ha obert les portes d'arreu del món a la música nostrada, ha afegit a la llista d'ininterromputs èxits de les seves brillants actuacions, un triomf més, una victòria nova, que ajudarà a exalçar-lo més als nostres ulls i a fer-lo més immortal si cap a les generacions esdevenidores. [...] Pau Casals, el nostre músic s'ha negat a donar un concert a Berlín com a mostra de protesta contra la ignominiosa política de Hitler. Lloable el seu gest. Lloable i digne d'imitar, no sols pels catalans, sinó per tots els pobles que es diuen lliures i demòcrates [...] i per tots els qui, d'una manera o altra, porten la representació de la seva terra a les altres del món." ("Pau Casals". Foment, 23 d'agost de 1933). I quan escriu amb gran admiració sobre l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili: "El parlament de Rovira i Virgili fou vibrant, ple d'entusiasme i amor patri. Ens plagué molt, moltíssim. Una de les narracions de la història de la nostra Pàtria oïda per primera vegada amb tanta amplitud de detalls, tan rica d'oratòria i plena d'interès ens féu admirar Rovira i Virgili i agrair-li que aquesta terra que ell amb el seu verb apassionat exalça, tingui fills que sàpiguen contar tan bellament la seva història." ("Antoni Rovira i Virgili". Foment, 2 d'abril de 1933).

Antònia Abelló segueix el pols de les tensions polítiques que sorgeixen entre el Govern central i el Parlament de Catalunya arran de l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreu pel legislatiu català, tot i la declaració de nul·litat del Tribunal de Garanties Constitucionals de Madrid, i dedica una emotiva columna als actes de protesta duts a terme a tots els pobles de Catalunya, com a mostra d'adhesió a la multitudinària manifestació antifeixista del dia 29 d'abril de 1934 a Barcelona.

A partir del juny de 1934 deixa d'aparèixer la secció del Grup Feminal, tot i que dones del Foment com Júlia Berti o Elena Forniés (Ester) continuen publicant al diari. L'activitat periodística d'Antònia Abelló es concentra en la redacció de reportatges, cròniques i entrevistes. Durant els mesos de juliol i agost el diari Foment anuncia la concentració de caràcter reivindicatiu a favor de la Llei de Contractes de Conreu, convocada per Esquerra Republicana de Catalunya i les Joventuts d'Estat Català, que, juntament amb la Unió de Rabassaires, el 30 de setembre es reuneixen a Reus milers de ciutadans que arriben de tots els punts del país. La periodista en fa una completa crònica sota el títol "Les comarques tarragonines en peu".

Repressió pels fets d'octubre de 1934: Tancament de Foment

La incorporació al govern de Lerroux de tres membres de la CEDA –coalició dretana, qualificada de feixista per les formacions d'esquerres– va provocar una reacció de les forces populars que adquirí significació insurreccional a Astúries. A Catalunya, la nova situació política es considerà un atac directe que posava en perill l'autonomia, i el president Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. La repressió arran d'aquest fet fou de gran abast, com és conegut. Reus també patí aquests efectes repressius: l'Ajuntament fou destituït i l'alcalde Josep Borràs, empresonat al vaixell-presó "Manuel Arnús". La premsa fou censurada o suspesa. El centre del Foment es va tancar i el diari portaveu no va poder sortir al carrer; a més, el seu director, Marian Roca, va ser empresonat al vaixell esmentat, ancorat al moll de Tarragona. Antònia Abelló es manté activa en el Grup Feminal i amb freqüència baixa a Tarragona a visitar els companys presos.

Foment reobrí edició el 14 de gener el 1936 davant les eleccions del 16 febrer. El compromís d'Antònia Abelló amb la publicació es mantingué ferm i la seva implicació mediàtica en la campanya fou molt important. En la seva primera columna de la nova etapa, s'adhereix a la crida "Per l'amnistia, per l'Estatut, per la República" de la candidatura de la coalició del Front d'Esquerres de Catalunya. Novament s'adreça a les lectores: "En la lluita dels pobles per les seves llibertats no hi ha causa que triomfi sense l'adhesió de la dona." Els recorda la política repressora d'un govern dretà que ha empresonat homes de forma injusta.

El febrer de l'any 1936, Antònia Abelló comença a treballar a la Generalitat de Catalunya, a la Conselleria de Treball. Tot i residir a Barcelona, la seva vinculació amb Reus és manté estreta. Inicia una etapa de maduresa personal i professional on estableix noves relacions i es referma en el seu compromís ideològic.

La Guerra Civil. La ploma en defensa del govern legítim de la II República

En els anys de la Guerra Civil, la columnista empunyà la ploma com a forma de defensa de la legalitat republicana sorgida del govern d'esquerres escollides en les eleccions del febrer de 1936 i va escriure al Diari de Reus quan es convertí en portaveu del Comitè Antifeixista de Reus i també al setmanari Abril de Barcelona.

Antònia Abelló sempre va considerar l'activitat de columnista i reportera com una de les vivències més importants i gratificants de la seva vida, escrivia: “Articles meus de Foment que manta vegada em posaven com a article de fons! Articles de Les Circumstàncies, quan Foment estigué suspès; articles del Diari de Reus, articles setmanals d'Abril, els últims temps de guerra: quin goig, quina felicitat tan gran, quin orgull tan íntim de l'ànima em prenia, quan anava omplint les quartilles a la màquina amb allò que la meva pensa dictava! I allò, aquella fluïdesa de les idees i els conceptes que sorgien sense esforç, naturalment, senzillament, rítmicament, compassades sorgien les paraules al seu lloc precís com una meravellosa dansa. Això que feliç em feia! Era el meu somni, el meu somni fet realitat: ja escrivia, els meus escrits als diaris."

La repressió franquista contra Antònia Abelló. Els articles periodístics en el centre del consell de guerra

En acabar la contesa bèl·lica, Antònia Abelló fou jutjada en consell de guerra i empresonada. En el sumari s'esmenta àmpliament la seva trajectòria periodística i l'activisme polític, fets pels quals es dictà sentència de reclusió perpètua. Fou tancada al convent-presó de les Oblates, de Tarragona. La presó marcà la seva vida. Quan en va sortir, el juliol de 1941, havia perdut moltes il·lusions, moltes persones estimades i admirades; havia perdut un temps de la seva vida entre reixes. Havia perdut molt.

La Sala llarga. La memòria contra l'oblit

Tanmateix no ho havia perdut tot: conservava intactes les seves conviccions, el record lúcid i les imatges nítides de tot el que havia viscut i anotat en aquells mesos al centre penitenciari. I adquirí un compromís: la memòria contra l'oblit. Redactà acuradament i en forma literària un mecanoscrit de 250 pàgines que titulà 'La Sala Llarga' que vaig tenir la satisfacció de posar a la llum l'any 2009, amb l'Ajuntament de Reus com a editor. Amb aquesta obra, l'escriptora fa un exercici de catarsi necessari i d'efecte balsàmic en la seva ànima malmesa. El paper en blanc esdevingué el seu espai de llibertat en un marc polític que la negà a tothom. Era l'únic conjur de què disposava per a defensar-se contra la destrucció de la memòria que pretenia el règim de Franco.

Aquest article té el seu origen en la Ponència presentada a la Jornada d'Història: 'La premsa d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1975)', celebrada l'any 2010.

COMENTARIS (0)

Reportatges