L’altra biblioteca de la zona sud de Reus: la biblioteca del barri Fortuny

Amb la posada en marxa de la biblioteca Pere Anguera (BPA), Reus farà un pas més en la configuració de l’anomenat Pla Municipal de Biblioteques, una dotzena d’anys després que s’inaugurés la biblioteca central Xavier Amorós. Situada en la que inicialment era una àrea de nova expansió de la zona sud de la ciutat, el nou equipament cultural que s’obre aquest dimecres al públic portarà el nom del doctor en història contemporània, Pere Anguera (1953-2010).

Dins de la zona d’influència del nou equipament cultural no es tractarà, però, de la primera biblioteca pública en la seva història. Fa més de 40 anys, la iniciativa de l’aleshores ‘La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis' va dotar el barri Fortuny d’un altre espai d’estudi i lectura que va romandre obert durant més de 20 anys. Era coneguda com la biblioteca del barri Fortuny.

Els inicis

D’acord amb el que explica el mestre Josep Farré Capdevila en el seu llibre Me’n vaig a Reus, aquesta biblioteca es va inaugurar el 3 de març de 1973. Es tractava d’un equipament que s’englobava dins de la Casa de Cultura instal·lada per ‘La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, a la planta primera del seu edifici del carrer Catalunya, 7. La sala de lectura de 103 metres quadrats era una biblioteca especialitzada adreçada a infants i joves, d’entre 5 a 18 anys, que es complementava amb un lot inicial de 1.700 volums i s’acompanyava d’una sala d’exposicions. Durant la posterior transició, aquesta sala annexa seria de gran utilitat per l’associacionisme veïnal que organitzaria xerrades de temàtiques impensables fins aleshores com ara el control de natalitat.

Una dècada més tard de la seva inauguració, la biblioteca superava els 5.000 volums i disposava de 42 seients de lectors, segons la Guia de Biblioteques de Catalunya i les Balears de La Caixa de Pensions del 1984. L’equipament obria totes les tardes i formava part d’una xarxa d’espais de lectura que integrava a 19 sales més tan sols a la comarca del Baix Camp.

Segons explica el llibre de M. Teresa Miret sobre les biblioteques de ‘La Caixa’ (Una aportació a la lectura pública del segle XX, Pagès Editors, 2010), Montserrat Palau i Torrens es va encarregar tècnicament de l’espai entre el 1973 i el 1993, moment en què es va arribar a un acord amb el consistori reusenc. La mateixa publicació també explica que el nombre de volums de l’espai va arribar a ser d'11.782 i els usuaris 10.484.

Cap a una gestió municipal

Durant l’etapa d’Ernest Benach al capdavant de l’IMAC, en el mandat 1987-1991, l’Ajuntament de Reus va apostar per la creació de petites biblioteques lligades a espais de participació. Segons Enric Aguadé, que va ser cap del servei municipal de biblioteques, la primera a crear-se va ser la de l’associació de veïns del Camí de Valls. El posterior desenvolupament dels centres cívics (Ponent, Mas Abelló, Gaudí…) va significar la creació d’espais d’aquests tipus també en aquests equipaments de forma que també donessin un servei bibliotecari.

Aguadé comenta que en aquest període també es va intentar potenciar les biblioteques de les escoles i els instituts com a espais de lectura d’ús públic. “Això era molt complicat perquè depenia de diferents regidories i sobretot d’elements externs a l’ajuntament”, conclou l’excap del servei municipal de biblioteques, tot i que opina que es van assolir objectius interessants en alguns d’aquests centres com ara al CEIP Alberich i Casas.

Segons Aguadé, la llei 4/1993 del sistema bibliotecari de Catalunya va ser un punt d’inflexió en donar competències als ajuntaments per gestionar les biblioteques públiques, fet que va representar el punt de partida al disseny del Pla Municipal de Biblioteques que trigaria encara a posar-se en pràctica una dècada. Una altra de les conseqüències de la llei va ser que es demanava a les diferents Obres Socials que gestionaven espais d’aquest tipus arreu de Catalunya, com en el cas de la biblioteca del barri Fortuny, que revertissin els seus equipaments en els consistoris.

Fruit d’aquesta nova legislació, Aguadé explica que l’Ajuntament de Reus ja va redactar el 1994 un conveni per gestionar la sala del barri Fortuny d’acord amb l’ens gestor fins aleshores. La idea era que l’Obra Social de l’entitat bancària cediria el fons i el consistori -a curt termini- construiria un nou equipament per allotjar-lo. Tot i aquest acord, el conveni entre les dues parts es va anar allargant en el temps sense que s’arribés mai a complir la construcció del nou equipament en aquella zona.

“Era una biblioteca molt utilitzada”, recorda Aguadé, qui afegeix que inicialment “es van fer nous carnets d’usuaris ampliant la incidència dins del barri”, durant l’etapa en què el consistori va gestionar l’espai. Finalment, però, l’incompliment de l’acord per construir un nou equipament d’aquestes característiques a la zona i la reclamació de La Caixa de l’edifici va fer que la biblioteca es tanqués definitivament.

Durant una temporada, el fons de la biblioteca es va reubicar al centre cívic Migjorn, aleshores situat al carrer Astorga, fins que amb l’obertura de la Xavier Amorós es va traslladar al nou espai de lectura. Actualment, l’espai que antigament va ocupar la biblioteca i la sala d’actes del barri Fortuny al carrer de Catalunya continua buit i l’entitat bancària el lloga per 1.200 euros al mes.