Dijous, 13 de Desembre de 2018

L’emblemàtica col·lecció ‘Rosa de Reus’ es penjarà a la xarxa

L’Associació d’Estudis Reusencs estrena web per apropar el seu contingut als historiadors

04 de Juny de 2016, per Isabel Martínez
  • El president de l'Associació d'Estudis Reusencs, Josep Maria Casanoves

    Isabel Martínez

Des de fa uns dies, els emblemàtics volums color crema ‘Edicions Rosa de Reus’, publicats des del 1952, són més accessibles al públic en general per a la seva consulta. Aquesta és la intenció de la nova pàgina web de l’Associació d’Estudis Reusencs (AER) que vol divulgar els 133 volums de la coneguda col·lecció  i posar-los paulatinament a l’abast de qualsevol persona interessada, preferentment historiadors. Així mateix, el president de l’entitat, Josep Maria Casanoves, explica que la veterana entitat reusenca  ha arribat a un acord amb la Diputació de Tarragona perquè les seves publicacions es vagin incorporant a la biblioteca digital Ramon Berenguer IV.

Segons Casanoves, la digitalització d’aquestes obres portarà inicialment un ritme lent de 2 o 3 exemplars a l’any per, si s’escau, augmentar-lo a mida que s’hagi aconseguit la necessària cessió de drets d’autor. “El fet de posar-ho en pdf a l’abast dels historiadors facilitarà la consulta d’un llibre encara que sigui introbable en paper”, comenta Casanoves.  I és que, tal i com assegura, determinats títols són avui pràcticament inaccessibles als estudiosos pel fet que les publicacions s’efectuen per subscripció dels socis, motiu pel qual queden pocs exemplars en distribució comercial.

A aquest fet s’afegeix que algunes de les obres publicades han funcionat com a autèntics ‘best-sellers’ com seria el cas dels volums de memòries de Xavier Amorós (‘Temps estranys’)  i  ocasionalment només es poden trobar en llibreries antigues.

Seccions de la web

Al respecte de la nova web, el president de l’entitat destaca dues de les seccions: la relacionada amb les ‘Publicacions’ i una nova anomenada ‘Miscel·lània’.  En el primer d’aquests apartats, el visitant trobarà totes les ressenyes i una breu biografia dels autors de les 133 publicacions realitzades durant els 63 anys de vida de l’entitat. De moment, però, únicament es poden consultar les dades dels tres darrers volums (‘Eduard Toda, la passió per la cultura’, de Jordina Gort; ‘La poesia obrerista de Josep Llunas’, de Jordi Martí Font i ‘Correspondència entre Eduard Toda i Jaume Barrera’, de Gener Gonzalvo), xifra que s’anirà completant.

Pel que fa a la segona secció, Casanoves incideix que busca oferir una novetat respecte les activitats de l’entitat: “Abans hi havia revistes com les de Museu o de l’Arxiu que han desaparegut i els historiadors s’han quedat orfes de poder publicar articles que poden tenir interès”, ha dit. “De moment, només tenim 3 articles” però –prossegueix- “la idea és obrir l’entitat perquè tothom qui vulgui fer una aportació serà benvingut”. Pels amants de les curiositats, el web també conté una secció en la qual es poden consultar els tres estatuts que l’entitat ha disposat en el transcurs de les 6 dècades d’existència: els fundacionals amb l’estil grandiloqüent de l’època, els de l’any 1984 i els actuals del 2012.

Associats

Casanoves comenta que l’entitat no variarà substancialment els seus objectius bàsics. És a dir, la publicació acurada d’estudis vinculats a les comarques de l’entorn més proper mitjançant la subscripció dels socis. Actualment,  l’Associació d’Estudis Reusencs disposa de 300 associats, una quantitat que li permet mantenir la seva activitat tradicional però que cal evitar que minvi: “A la que baixem molt de socis ja seria molt difícil editar un llibre amb una tirada molt curta”, reconeix Casanoves.

Properes novetats

Després d’un breu parèntesi sense editar cap volum, el 2015 va ser un bon any perquè es van editar dues obres, la de Gort sobre Eduard Toda i la de Martí Font sobre Josep Llunas. Pel que fa a enguany, Casanoves ha confirmat que és probable que aquesta tardor es publiqui el treball de Josep Maria Vallès i Martí sobre l’advocat i polític reusenc Julià Nogués i Subirà (1867-1928) i que, posteriorment, vegi la llum l’edició facsímil de la revista ‘Diàleg. Portaveu de la Joventut (1965-66)’, a càrrec de Xavier Ferré Trill.

L’Associació d’Estudis Reusencs va néixer el 1952 sota l’impuls econòmic del mecenes Gaietà Vilella, que va ser-ne també el primer president fins el 1967, i la supervisió intel·lectual de Salvador Vilaseca, que posteriorment va presidir l’associació. De fet, Vilaseca és un dels autors amb un major nombre d’obres publicades sota aquest segell. Actualment, Josep Maria Casanoves la presideix des de l’any 2012.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Ernest  06 de Juny de 2016

Realment

No sembla que sigui adient dir que es penjara a la xarxa quan després s'aclareix que es penjaran dos o tres números cada any, això és, entre 65 anys com a màxim i 45 anys pel cap baix. Probablement no quedi ningú que llegeixi aquesta notícia que pugui veure acabada la seva publicació. Es frustrant. No estan obligats a penjar res si no volen, així que qualsevol cosa s'agraeix, però tinc sensació de que s'està fent publicitat a canvi de molt poca cosa.

maría dolors carrillo  05 de Juny de 2016

biblioteca a la xarxa

hace años estuve suscrita a la adquisición de los libros.
estoy muy interesada en su proyecto, puesto que escribo y me gustaría tener información de mi ciudad. ¿podrían avisarme cuando esté en las redes?

J. A. Carricondo  04 de Juny de 2016

Unes dades immillorables!

Posar a l'abast de tothom un fons tan peculiar com aquest és obrir la cultura a tothom. El món de Reus és viu i sempre sorprenent. Endavant i llàstima que no es puguin trobar certs exemplars en format paper.

josep  04 de Juny de 2016

es mol difisil trobra algunes

es mol difisil trobra algunes publicasions,algunes llibreries anticuaries alguns pero als preus son fora de llot.i algunes bastan usades de segúna ma, es una llastima, son coses de Reus, que la nostre juventud tendría de coneixe.

Reportatges