'Les campanes eren el 'Whatsapp' d'abans'

Una vintena de persones s'esperen a la porta per on, antigament, el campaner de la ciutat entrava a casa seva. Ja fa gairebé 20 anys que la tasca de fer repicar les campanes de la Prioral recau en voluntaris amants d'aquesta tradició. Amb motiu de les festes de Misericòrdia, es van organitzar visites nocturnes per tal d'apropar a la ciutadania aquest element tan emblemàtic de la capital del Baix Camp.

El segon campanar més alt de la demarcació

La torre gòtica annexa a la Prioral de Sant Pere s'alça al bell mig de la ciutat de Reus. Els seus 60 metres d'alçada repartits en set pisos, amb un total de 214 escales, van ser construïts a mitjans del segle XVI i avui dia és el segon campanar més alt de la demarcació de Tarragona. 

Els assistents pugen unes quantes escales, seguint les indicacions, i s'aturen en una sala on hi ha alguns panells informatius i una projecció audiovisual. Un noi, amb un mocador que l'identifica com a membre de l'Agrupament Escolta i Guia Montsantcim, dóna la benvinguda als visitants i inicia l'explicació. Recorda que l'últim campaner de la Prioral es va jubilar l'any 1959 i, des de llavors, alguns dels tocs s'han anat oblidant o perdent, però que molts d'aquests s'han mecanitzat i han pogut arribar fins als nostres dies. Cada toc té una tècnica pròpia i trasllada un determinat missatge a la població: "Hem de pensar que les campanes eren el 'whatsapp' d'abans", recorda.

La visita segueix amunt i, a cada parada, una persona diferent s'encarrega de l'explicació. Per accedir als pisos més elevats del campanar, hi ha una escala de caragol. Sembla que l'arquitecte Antoni Gaudí va recrear aquest disseny a les escales d'accés als campanars de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. A la quarta planta s'hi troba l'antic rellotge, actualment restaurat.

Els efectes de la guerra

Amb la guerra civil van desaparèixer les campanes del cinquè pis, d'ús litúrgic, mentre que les del sisè pis, en canvi, van quedar intactes ja que eren les d'ús civil. Tot indica que les campanes religioses es van desmuntar durant el conflicte bèl·lic i es van fondre per confeccionar armament: "Això indica que la gent sabia perfectament quina simbologia tenien", perquè, rememora el guia: "Les campanes eren el primer element que es treia quan es volia atacar a una església", detalla.

Actualment, al cinquè pis de la Prioral s'hi troben les campanes que toquen els quarts d'hora: la Misericòrdia i la de Sant Pau. Si s'aixeca la vista cap al sostre, es pot veure l'escut més antic que existeix de la ciutat, amb un símbol que crida l'atenció: una T. A l'última planta visitable, la sisena, hi ha les dues campanes originals: la Petra Clàudia, que toca les hores, i al seu costat, la de Sant Bernat o popularment coneguda com 'dels Gegants' perquè és la que repica per donar-los la sortida per les festes. En un racó d'aquest pis s'hi pot veure un altre element curiós: un petit forat a terra, que dóna a l'exterior de l'edifici. "El campaner s'hi passava moltes hores, aquí", és la pista del guia.

Per conèixer aquests petits misteris que amaga la Prioral, com l'estranya T a l'escut o el forat de l'últim pis, els lectors hauran de participar en una d'aquestes visites nocturnes, que acaben amb una copa de cava i, pels més afortunats, amb el so en directe de la Petra Clàudia. Alhora, és una bona excusa per relaxar-se tot mirant les vistes de la ciutat i dels territoris que s'estenen mes enllà.