Les festes de Misericòrdia de 1929

La coronació canònica de la imatge (un ritual litúrgic per palesar la devoció a una advocació mariana) de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 1904, va encetar un seguit de celebracions commemoratives cada 25 anys. En aquestes solemnitats, es traslladava la imatge des del seu santuari fins a la prioral, se celebraven oficis a les diferents parròquies i es programaven actes populars. Per retornar-la, s’organitzava una professó en què no faltaven manifestacions festives, especialment els diables. És, en definitiva, un model de solemnitat religiosa de caire commemoratiu que, al segle XX, va substituir aquelles que en temps anteriors s’havien fet en acció de gràcies per la fi d’una epidèmia o pel benefici de la pluja.

El 1929, les festes van tenir lloc del 7 al 10 de novembre. Van començar el dijous, amb una tronada (sempre anunciant la festa) i el guarniment dels carrers. Es va anar a buscar la imatge al santuari amb l’acompanyament dels gegants, nanos i altres danses i les carrosses dels boters i els pagesos, amb la Vint-i-quatrena. Un fet que ens mostra clarament el canvi vers el passat: antigament la imatge s’anava a cercar en moments de crisi, en professó de pregàries per la sequera o la malaltia.

Entre els actes destacats de la celebració cal esmentar la col·locació d’una làpida a la casa on la tradició ubicava el naixement de la pastoreta Isabel Besora. Es van enlairar globus i aviar tronades, hi hagué concerts i cercaviles de la banda de música local, de la militar del regiment de Luchana i de la dels Mossos d’Esquadra de Barcelona. La batalla de flors i confeti, versió temperada de les antigues desfilades carnavalesques, amb carruatges i vehicles guarnits, va tenir lloc al passeig de Mata, a l’igual que les curses ciclistes i de cintes. Es van disparar castell de focs al passeig de Sunyer i a la plaça dels Quarters. El retorn al santuari va tenir lloc el diumenge 10 de novembre.

Dies abans, la premsa anunciava que es preparava una comparsa de diables i des de l’Ajuntament s’obligava a "pasar por el Cuartelillo Municipal a inscribirse en las listas preparadas al efecto". Un ban del 6 de novembre, tot just abans de començar la celebració, fa pensar (fins i tot) que la presència d’aquest component tan tradicional de la professó era problemàtica. En tot cas, és segur que van sortir junt amb altres danses com el ball de Gitanes o el ball parlat de Marcos Vicente. També es representà aquells dies el ball de la Mare de Déu. Al pas de la imatge pel Mercadal, es va encendre una tronada que va pagar el veïnat.

Just una setmana després de la solemnitat, es va estrenar la pel·lícula 'Fiestas en Reus en honor de la Virgen de Misericordia', un reportatge encarregat per la empresa del Teatre Fortuny, tal com explicava el dia 13, el diari 'Las Circunstancias': "La empresa del Teatro Fortuny, persistente en su deseo de complacer al público que con tanta asiduidad viene favoreciendo aquel coliseo, ha hecho filmar una película de las fiestas celebradas estos dias en honor a la Virgen de Misericordia. Dicha película se proyectará mañana jueves por la noche en dicho Teatro Fortuny y, tarde y noche, en el Monumental Cinema".

Segons el 'Diario de Reus' del 10 de novembre, la filmació va anar a càrrec de persones contractades fora vila: "Ayer llegaron a esta Ciudad varios operadores cinematogràficos, de acuerdo con la empresa del Teatro Fortuny para filmar la batalla de flores y la procesión que se celebrarà esta tarde". No era la primera vegada que l’empresa del Teatre Fortuny impulsava la realització de reportatges cinematogràfics referents a esdeveniments locals. De fet, pocs dies abans s’havia projectat el que mostrava els actes del 'Dia de Reus i la seva comarca' a l’Exposició Internacional de Barcelona.

El 10 d'octubre d'aquell any, Amadeu Trius i Antonín, de Barcelona, s'havia fet càrrec de l'empresa del Fortuny i del Teatre Circ. La pel·lícula de les festes de Misericòrdia, d’uns 10 minuts de durada, mostra seqüències breus de bona part dels actes del programa: la col·locació de la làpida, amb amenaça de pluja, al carrer de l’Hospital; la guàrdia urbana a cavall i les bandes de música; la batalla de flors i la cursa ciclista amb els seus guanyadors; l’esbart Folklore ballant, i la sortida de gegants i nanos. Els diables encenen a la plaça de Sant Pere, al començament de la professó, just després que els gegants hagin enfilat cap al Mercadal.

La filmació acaba amb les dues carrosses, la dels boters i la dels pagesos, aquesta precedida per la Vint-i-quatrena. Es tracta d’una producció professional, que complementa altres treballs ja coneguts i publicat pel Centre de la Imatge de Reus (CIMIR). Cal recordar, en aquest sentit, 'Reus, sus fiestas y sus monumentos', d’Antoni Martra i Amadeu Valveny, en què apareix el ball de diables al seu pas per la plaça de Prim, entre altres imatges de santuari a l'any 1929. D'aquella celebració s'han conservat també diverses fotografies. La pel·lícula 'Fiestas en Reus en honor de la Virgen de Misericordia', va ser localitzada a Montblanc, l’any 2005, en una col·lecció personal. L’original es conserva a l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. El Centre de la Imatge Mas Iglesias l’ha recuperat per a la difusió pública.