Divendres, 29 de Març de 2024

Les incerteses del Brexit per a 'anglesos reusencs' i 'reusencs anglesos'

Són 57 els anglesos empadronats a Reus que viuen amb incertesa la possible sortida del Regne Unit de la Unió Europea

19 de Juliol de 2016, per Ana Ballesteros / Clàudia Ruiz
  • Grace Lowe viu a Tivissa des de fa 11 anys

    Clàudia Ruiz

  • Gavin Taylor viu a Reus des de fa 15 anys

    Ana Ballesteros

  • Tania Carrilero, una reusenca que viu a Surrey, al sud de Londres

    Cedida

  • Valentina Serna una reusenca que viu a Retford des de fa 4 anys

    Cedida

La possible sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha acaparat tots els focus d'atenció les darreres setmanes. Els posicionaments són diversos i els anglesos residents a Reus ho viuen amb preocupació i incertesa. Gavin Taylor fa prop de 15 anys que viu a la capital del Baix Camp, on ha format una família i treballa com a professor d'anglès a l'acadèmia Tower English. “Els anglesos som molt independents, som una illa a part, crec que a Europa el que intenten fer és que abans de ser anglès o català, volen que ens sentim europeus i no, cadascú té les seves identitats”, explica Taylor, qui entén tant els qui volen seguir sent europeus com als que prefereixen sortir-se’n.

El 23 de juny els anglesos van decidir en un referèndum no vinculant, si continuaven, o no, formant part de la Unió Europea. La participació va ser del 72% (33.577.342 vots totals) i l'opció del Brexit va guanyar amb un 52% dels suports. Quan finalment el Regne Unit deixi de formar part d'aquesta unió, serà el primer país en fer-ho des de la seva creació, l'any 1993. No és, però, el primer referèndum que celebra aquest país per la mateixa qüestió, ja ho va fer el 5 de juny de 1975 i va guanyar l'opció de romandre a la que era en aquell moment la Comunitat Econòmica Europea, amb un 67,5% dels vots.

Martin Kirby, resident al Priorat des de fa 15 anys, i periodista i empresari, creu que els motius que han portat als anglesos a aquesta decisió s’han centrat en tres aspectes: l’economia, la immigració i les pressions des de Brusel·les. “El problema és del govern d'Anglaterra per no fer res, per no donar suport a les comunitats, comarques, ciutats i pobles que no tenen suficients inversions i activitats socials”, assegura. Kirby destaca que en aquest referèndum s‘ha mostrat, per primer cop, que el poble té força per decidir, però lamenta que sigui amb un tema on els votants “no entenen les conseqüències”.

Grace Lowe fa 11 anys que viu a Tivissa i treballa a l’acadèmia Evergreen de Reus. Com que fa menys de 15 anys que viu fora del Regne Unit podia haver votat en aquest referèndum, però confessa que no ho va fer: “No he votat perquè no he volgut, i perquè em posaven moltes traves per fer-ho”. En canvi Gavin, tot i que tampoc va votar, comenta que no és complexe, “només cal anar a l’ambaixada amb el passaport”. Tant un com l'altre pensen que aquesta decisió no els afectarà, ja que paguen els impostos aquí. Ara bé, coincideixen que els més perjudicats seran els jubilats. En canvi, per Gavin no deixa de ser un maldecap: “Si això acaba passant, per mi és un gran problema perquè jo hauré de demanar visat de treball, de residència... Hauré de canviar moltes coses, ara sóc un més però si això acaba passant seré extracomunitari. A mi em complica molt a nivell burocràtic”.

És cert que el tema de la immigració ha estat molt present durant la campanya. “No crec que la immigració tingui la culpa, crec que això ho han fet servir els eurocèptics i l'UKIP - Partit de la Independència del Regne Unit- , com a argument per sortir. No estic d’acord amb fer servir això perquè són gent amb moltes necessitats, gent que no té casa, que no té feina, ni menjar, crec que fer servir aquest argument és un error”, opina Gavin. Des que es coneix el resultat de les votacions, han saltat les alarmes sobre un possible augment de la xenofòbia i el racisme. Els entrevistats creuen que en moments de crisi, aquest acostuma a augmentar i fer-se notar, però no els agradaria que la gent es quedés amb aquesta imatge del país.

Futur incert

Un cop es faci efectiva la sortida del Regne Unit, cap d’ells té pensat tornar. És més, una de les possibilitats que es plantegen, a excepció del Martin Kirby, és aconseguir la nacionalitat espanyola, sempre i quan puguin mantenir l’anglesa. El futur per al país anglès de moment és del tot incert i tenen clar que la decisió del poble es durà a terme, per molt que no els agradi.

Mentre Martin espera que des de Brusel·les reaccionin aviat, perquè pronostica temps difícils per al seu país natal, Gavin es mostra més positiu a llarg termini: “La incertesa està, però quan hi ha calers de per mig tot acaba sortint. Amb el temps Anglaterra té moltes possibilitats econòmiques amb altres països, no només amb Europa i realment crec que quan hi ha interessos, pots trigar més o menys, però t’acabes posant d’acord. Segurament passaran 5 o 10 anys molt malament, però se’n sortirà perquè és un país que sempre s’ha aixecat”.

La mirada reusenca, des del Regne Unit

Tania Carrilero, una reusenca que viu a Surrey, al sud de Londres, és responsable del departament 'English as a Second Language' i professora d’anglès en una escola privada de secundària a Londres, i s’està plantejant amb el seu marit britànic una possible tornada a Espanya en el moment que s’executi el Brexit. “El meu marit és anglès i ja teníem plans de tornar a Espanya en el futur però la situació actual ens ha fet plantejar-nos la tornada molt més aviat”, explica Carrilero.

L’article 50 del Tractat de Lisboa divorciarà al Regne Unit de la Unió Europea. Es tracta d’un procés complex que portarà a Gran Bretanya a iniciar unes negociacions sobre les condicions de retirada durant 2 anys. Disposicions fiscals, normes jurídiques i relacions econòmiques es debatran per conjurar el futur d’una Anglaterra que, ara per ara, es troba en la més profunda incertesa; ningú sembla saber què passarà amb el país de la libra esterlina.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, del 2015, prop de 14.000 catalans viuen al Regne Unit, dada que el situa com el quart país amb més nombre de catalans residents a Europa. Però el perfil de Carrilero no és l’únic que es pot trobar a la gran illa: Valentina Serna, una altra reusenca expatriada, farà 4 anys que viu amb la seva família a Retford, un petit poble, “molt tradicional”, a prop de Sheffield. Serna és estudiant i espera entrar a la Universitat de Leeds l’any que ve. Per ella tot aquest enrenou del Brexit ha estat “estressant”, tot i això no sap que hagués votat, suposa que la millor opció és la de romandre com a estat membre però reconeix que no té gaire informació sobre els veritables pros i contres de la situació.

Les causes que han portat al Regne Unit a trencar amb la Unió Europea són tan ambigües com les seves futures conseqüències. Un altre dels temes dels que tothom parla però ningú sembla saber. La confusió sembla aflorar entre la població anglesa, sobretot entre la població catalana que viu a Anglaterra, “després de la votació, gent que havia votat a favor de la sortida confessava que si poguessin votar un altre cop, votarien pertànyer a causa de la por, la incertesa, i els canvis que el país ara haurà d’afrontar”, assegura la professora reusenca. Aquesta confusió s’aguditza amb el fet que durant la campanya, dins d’un mateix partit, es podien trobar que dos membres emblemàtics com són David Cameron i Boris Johnson defensessin postures oposades, ‘remain’ i ‘brexit’, respectivament.

La xenofòbia i el racisme un problema, però no per als comunitaris

Els principals mitjans estatals i catalans situen l'origen del Brexit en la immigració i les tendències racials i xenòfobes que han augmentat al llarg dels últims anys al Regnet Unit i la resta d'Europa. Però, se sent discriminada la població estrangera que viu a l'illa? Valentina Serna explica que en el seu cas ha notat un augment d’actituds racistes després del referèndum, però ho atorga a bromes de l'escola que no pretenen anar més enllà del “típic humor anglès”. Tania Carrilero tampoc ha viscut moments incòmodes i assegura no haver notat cap increment del racisme, tot i això confirma que, segons dades de mitjans anglesos, els actes racistes a nivell nacional han augmentat un 42%. Tot i aquesta dada, cap de les dues es mostra excessivament preocupada en aquest sentit.

Carrilero està segura que el Regne Unit necessita d’immigrants com ella perquè el país funcioni. “Això fa pensar que gent com jo, aquells europeus que vivim a Anglaterra, no haurem de deixar el país si s’arribés a activar l’article 50, quan el govern parla de frenar la immigració, suposem que es refereixen als refugiats, immigració il·legal i gent que no forma part de la UE”. Tenint en compte que el Regne Unit és un país amb un producte nacional brut per càpita tan alt com el d’Alemanya i França, és curiós que no accepti acollir el mateix número de refugiats que aquests països, i fins i tot, menys que països com Espanya, amb un PIB inferior al britànic. “Es tracta d’un esforç que hem de fer tots en comú, però el Regne Unit sembla tenir altres prioritats”, es lamenta Carrilero.

El Brexit obligarà al Regne Unit ha canviar les regles del joc?

Ningú sap que passarà amb els futurs extracomunitaris que actualment viuen a Gran Bretanya i l’esperança no és positiva. Les dues reusenques preveuen una situació difícil, ja que no tenen informació sobre com es planteja el seu futur. Serna té car que tot depèn de les noves legislacions sobre estrangers i de la urgència que es prenguin per fer fora als immigrants i és conscient que la sortida de la Unió Europea portarà problemes i els afectarà de diferents maneres. Tot i això, confia en poder seguir vivint al país i iniciar la carrera universitària a Leeds, “sincerament no crec que ens facin fora, quan finalitzi el procés hauríem de portar més de 5 anys al Regne Unit, el meu pare té negocis aquí i la meva germana ja està a la universitat”.

Més negre ho veu Carrilero qui esta preocupada pel possible canvi de les regles dels visats i que es tornin massa estrictes com per seguir vivint allà. Però a banda del tema burocràtic, la reusenca mostra la seva preocupació per la baixada de la libra esterlina, “la moneda està més baixa que mai i el meu salari és una de les poques raons per les quals segueixo aquí, a més les conseqüències més immediates vindran quan els preus dels supermercats pugin, quan zones necessitades com Gales deixin de rebre ajudes de la UE i quan França deixi de treballar amb Anglaterra per controlar la immigració il·legal a Calais”, confessa Carrilero.

El que està clar, és que res està clar. En el moment en que es faci efectiu el Brexit, no es d’estranyar que molts dels catalans que ara viuen al país anglès tornin per tenir les coses més fàcils, com és el cas de les dues reusenques, Carrilero i Serna, que tot i no ser la seva principal opció, si no tenen cap més remei no dubtarien en tornar a casa. La incertesa inunda el país i com afirma Carrilero, “és poc probable que els diners que s’envien a la UE s’inverteixin immediatament a projectes com millorar la NJS (seguretat social anglesa), ja que el mateix govern, conservador, que ha impulsat el divorci amb la comunitat europea és el que ha privatitzat el transport, l’electricitat, l’aigua i correus”.

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdiaridigital.cat Reus Diari Digital brexit
reusdiaridigital.cat Reus Diari Digital brexit
reusdiaridigital.cat Reus Diari Digital brexit

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. C. O.  20 de Juliol de 2016

Sempre han volgut menjar a banda!

Per un regne que sempre ha estat colonialista, opressor i conqueridor de pobles i cultures i que encara ho continua essent amb el seu idioma, és fàcil d'entendre que va perdent pes i no pot manar i acoquinar els altres. Les conseqüències no les coneixem però els problemes tampoc els coneixien. En definitiva, si els maldecaps són per a milers i milers de persones sembla que no tingui importància.