L'Escola d'Art i Disseny de Reus, un laboratori creatiu

Els centres d’ensenyament artístic tenen una llarga història. L’arribada de l’Escola d’Art a Reus es remunta a l’octubre del 1978, i s’atribueix a l’artista i pedagog reusenc Ramon Ferran Pagès. L’escultor, també director de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona a principis dels vuitanta, mai va oblidar el compromís amb la seva ciutat. Ferran va lluitar per la creació d’uns estudis que obrissin noves portes i formes d’expressió cultural, consolidant Reus com a referent artístic del territori.

Fou un intent tímid d’anar més enllà. Un intent generós, que unia esforços i energies per sacsejar, encara que fos una mica, l’anquilosat panorama cultural de Reus en uns moments sense recursos, en els que calia sortir de la foscor artística pròpia de l’època. Aquest és l’esperit agitador que l’escola ha volgut conservar i conserva. Així ho explica l’actual director de l’entitat, Joaquim Vilafranca Pijoan.

L’art com a professió

L’escola ha estat, des dels seus inicis, un centre dinamitzador d’activitats culturals i un espai de persones interessades en la creació artística i el disseny, però les coses han canviat amb el pas del temps. Els responsables del centre saben que l’amor a l’art, per si sol, no dóna opcions laborals. “Abans la gent cursava estudis d’art potser més per un enriquiment personal, i avui dia, ens agradi o no, les lleis han fet que les escoles d’art siguin professionalitzadores perquè els alumnes surtin d’elles ben preparats, però també amb ofici i feina”, diu Vilafranca. Tot i així, el director assegura que l’escola no renuncia al caràcter “bohemi i poètic” que sempre l’ha caracteritzat.

Sigui com sigui, l’EADR ofereix un ampli ventall d’estudis i possibilitats, fruit de l’experiència i dels anys de treball, reflectits en els recursos humans i didàctics actuals. I és que l’oferta educativa de l’escola abasta diversos àmbits, com l’arquitectura efímera, la gràfica audiovisual, el disseny d’obres de decoració, l’art cal·ligràfic, els sistemes d’estampació i, fins i tot, la pintura.

Cobrint un dèficit educatiu a la demarcació

Els percentatges d’usuaris a les escoles d’ensenyaments artístics són baixíssims si es comparen amb les tendències europees. Actualment destaca la presència de les iniciatives privades a causa de l’escassa oferta pública. A la demarcació de Tarragona “el mapa escolar d’ensenyaments artístics està totalment descompensat”, explica Vilafranca. De fet, la Generalitat té només set escoles arreu de Catalunya, “i cap d’elles es troba a les nostres comarques”. En aquest sentit, el director de l’EADR aprecia que la Diputació de Tarragona i diversos ajuntaments del territori reverteixin i supleixin aquesta mancança.

L’acció de la Diputació, doncs, implica que el món de l’art –massa sovint incapaç de desplaçar-se a les comarques– sigui accessible a un bon grapat d’alumnes que no poden fer front a les despeses que suposa estudiar a Barcelona. Alumnes amb sensibilitat artística, contemplatius i reflexius. Persones que aprecien els detalls i la subtilesa d’allò que els envolta. És el cas de Ramon Ribé, un cambrilenc que treballava en el sector tèxtil, però que des de ben petit s’havia sentit atret per la creativitat. El fet de tenir una escola d’art d’oferta potent prop de casa va ser el detonant perquè s’acabés llençant a la piscina. “Passar de tenir una feina que no m’omplia a poder fer coses vocacionals és genial”, diu Ribé, estudiant de dues titulacions a l’EADR, relacionades amb decoració, interiorisme, arquitectura i enginyeria civil.

L’ebrenca Esther Reverté, altra alumna de l’escola que cursa estudis de gràfica audiovisual, descriu l’EADR com una “gran família”, i admet que els alumnes gaudeixen “d’un tracte molt personalitzat” per part del professorat. L’arquitecte Nacho Álvarez, docent d’arquitectura efímera i d’altres cursos a l’escola, reafirma les paraules de l’Esther. “Cada any acostumen a passar un parell d’alumnes pel meu estudi”. Álvarez reconeix que una relació tan propera no només afavoreix els alumnes, sinó que els professors “també aprenen de la seva ingenuïtat i de la seva il·lusió”.