L'etern POUM de Reus

Tot i que fa més de tres anys que es va aprovar de manera unànime l’avanç del Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’Ajuntament de Reus, l’aprovació inicial d’aquest instrument de planejament i estratègic podria trigar, segons algunes fonts, encara un any més. Des que el 8 de juny de 2012 el consistori reusenc va donar el vistiplau a l’avanç que, a grans trets, apostava per la regeneració ubana i reduia el sòl urbanitzable residencial i industrial de la ciutat pel futur, els serveis tècnics i urbanístics de l’ajuntament de Reus han estat treballant en la redacció de la documentació necessària que ha de nodrir el nou POUM. Es tractaria d’una sèrie de pilars que han d’ajudar a donar al document urbanístic definitiu una visió a llarg termini sobre qüestions mediambientals, econòmiques, socials i de mobilitat, entre d’altres.  

D’aquest llistat d’elements en què el consistori reusenc va estar treballant en el darrer mandat, a hores d’ara es consideren enllestits el Pla local d’habitatge (2014-2021), el Pla de Mobilitat (PMU) i la definició del que inicialment es va anomenar la V verda i, actualment,  s’ha rebatejat com a Reus paisatge. En canvi, la documentació relacionada amb els estudis de viabilitat i sostenibilitat econòmica i la memòria social són alguns dels elements del POUM que porten un major endarreriment en la seva definició cara a plantejar una aprovació inicial en el plenari municipal. Especialment complexa seria la redacció dels estudis de viabilitat i sostenibilitat econòmica que estan analitzant des d’un punt interdepartamental cent-cinquanta punts de la ciutat i les seves necessitats futures. A hores d'ara, encara queden una vuitantena per analitzar.

En el moment de l’aprovació de l’avanç del POUM el 2012, l’aleshores regidor d’Arquitectura i Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Miquel Domingo, va destacar que el document tenia com a objectiu assolir 3C: una ciutat compacta, complexa i cohesionada. Així mateix, l’anterior responsable de la regidoria va resituar la regeneració urbana i l’actuació urbanística com a objectiu prioritari abans que la depredació de nou territori per a la construcció d’habitatges o equipaments futurs.  

Tot i la transcendència del futur POUM, la realitat és que durant la recent campanya electoral el debat polític sobre la qüestió va ser gairebé inexistent entre les diferents formacions polítiques més enllà de propostes aïllades i sectorials sobre qüestions determinades. Actualment, el regidor responsable d’Urbanisme a l’ajuntament de Reus és Marc Arza.

En el moment que el futur POUM estigui vigent, es tractarà del tercer document de planejament urbanístic d’aquestes característiques aprovat al llarg de l’actual democràcia municipal a Reus. Després que Reus fos la darrera ciutat de més de cinquanta mil habitants en dotar-se d’una figura de planejament general, el 1988 es va efectuar l’aprovació definitiva del primer Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU)  amb quatre eixos bàsics: el treball al centre històric; la construcció dels primers equipaments; la millora dels carrers i places de tots els barris i l’arribada de la universitat.  

Onze anys després, el febrer de 1999, es va aprovar el segon PGOU que tenia cinc grans criteris: la promoció del centre de la ciutat; les solucions al problema de les comunicacions; l’increment de sòl d’activitat industrial i terciària; la redefinició de les operacions de modificació de sòl i la protección del sòl rústic.