Dijous, 28 de Març de 2024

L’impacte reusenc dels deu dies que van trasbalsar el món

Reus va acollir el primer nucli estable de comunistes de la demarcació després de la Revolució Russa

07 de Novembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Carnet del PSUC de l'any 1979 després que el partit tornés a ser legal arran de l'arribada de la democràcia

    Cedida

Aquestes setmanes es commemora el centenari de la Revolució Russa, un fet històric que segons la denominació clàssica del periodista John Reed va trasbalsar el món. Sens dubte, les conseqüències d’aquesta revolució va transformar-lo i van ser decisives en la història del segle XX més enllà de les fronteres del país en què es van produir inicialment. L’impacte mundial del triomf dels bolxevics té també una dimensió en clau de territori i situa Reus com la ciutat on es va crear el primer nucli comunista de la demarcació de Tarragona. A partir de les recerques publicades pels historiadors Joan Navais i Frederic Samarra i l’etnòleg Salvador Palomar, Reusdigital ressegueix alguns dels fets que van marcar la relació de la ciutat amb una de les ideologies fonamentals per entendre la història del darrer darrer segle. Un repàs que se circumscriu als esdeveniments entre el 1917 i el final de la Guerra Civil i que té com a grans protagonistes al falsetà Josep Banqué i, en molt menor mesura, a Teresa Palau qui va ser la segona regidora de Reus durant la Guerra Civil. 

Segons exposa el professor de la UAB Josep Puigsech en un llibre de recent publicació (La Revolució Russa i Catalunya), les primeres notícies que van arribar a Catalunya sobre aquests esdeveniments “van ser quasi immediates” però al mateix temps “poc concises”.  En clau del nostre territori, un dels testimonis privilegiats d’aquells anys, el falsetà Josep Banqué, narra a les seves memòries, Comunistes i catalans, com a La Cooperativa Obrera El Porvenir es rebien els diaris obrers i republicans (Solidaridad Obrera, El Socialista i El Diluvi) i com en ells es “publicaven extenses informacions de la lluita dels bolxevics a Rússia contra la reacció interior i la intervenció internacional contra la Revolució Soviètica” 

D’acord amb l’obra de Navais i Samarra (Tres banderes i una revolució), l’esclat de la Revolució i la pujada al poder dels bolxevics va despertar nombroses simpaties a les files dels militants socialistes i dels anarcosindicalistes tot i que l’impacte social efectiu a Catalunya es començaria a produir a partir de 1919. Coincidint amb les victòries sobre la contrarevolució i paral·lament a l’enfortiment dels bolxevics, Banqué explica com els obrers de Falset es van unir sota la bandera del socialisme durant les festes del primer de maig de 1919 i es va pronunciar un míting a la plaça de la Constitució. “D’aquest Primer de Maig en guardo un record profund” comenta sobre el ressò emocional que va tenir sobre les seves conviccions polítiques.

Lluny de ser un grup amb predicament massiu com ho era aleshores l’anarcosindicalisme de la CNT dins del moviment obrer, els comunistes van ser molt minoritaris en en aquells moments. En clau de Reus, el socialisme tampoc passava els seus millors moments després de la desaparició del seu periòdic La Justicia Social i l’allunyament forçat de Josep Recasens, un dels seus principals puntals a casa nostra.

De Falset a Reus

Els primers mesos de 1920, la família Banqué es trasllada des del seu Falset natal a Reus on comencen a residir a una casa del carrer del Carme, número 63. Un cop constituïda la Internacional Comunista, el sector procomunista del PSOE va constituir l’anomenat Partido Comunista Español (PCE) cap el 1920 al qual encara es van afegir altres simpatitzants comunistes més moderats d’aquesta formació. Coincidint amb la gestació d’aquest partit, a Reus un petit grup de membres del PSOE es van integrar al PCE.  Tot i això, el primer nucli comunista de la demarcació establert a Reus es basava en els impulsos de Josep Banqué i la seva família que va començar a distribuir des del Centre d’Estudis Socials de Reus la publicació 'El Comunista'. Aquesta situació es considera “el punt de inicial de la formació a Reus del primer grup comunista de la província”.

Detenció de la família Banqué

Fins l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, la dècada dels vint és també la del pistolerisme per l’enfrontament entre anarquistes i patrons, una lluita en la qual Reus també viurà episodis turbulents. Un d’ells va ser la mort del comerciant d’olis de la ciutat Feliu que, segons les memòries de Banqué, va rebre als delegats dels comitès pro-presos de la CNT a trets, “a conseqüència dels quals” el comerciant  “va ser mort”. El fet que la mare de Banqué curés a un dels delegats ferits va provocar la detenció de 5 membres de la seva família i l’ingrés a presó d’alguns d’ells. Posteriorment, el mateix Banqué va ser acusat de col·laboració en la mort del president del consell de ministres, Eduardo Dato, tot i que finalment va ser alliberat.

El fet que la tendència procomunista catalana més important va sorgir de les rengleres de la CNT, els anomenats sindicalistes revolucionaris, va provocar que la relació amb els altres militants del sindicat no fos sempre fàcil. Segons narra Banqué, les diferències ideològiques entre els sindicalistes revolucionaris i els militants anarquistes força sovint acabaven en discussions violentes com la que va protagonitzar ell mateix i el seu germà contra altres companys que “es manifestaven contra la Unió Soviètica” i que va titllar de “incident desagradable” al seu escrit de memòries.  

Després d’un progressiu apropament entre el PCE i els sindicalistes comunistes, aquests darrers van ingressar al PCE l’any 1924 i van formar la Federació Comunista Catalano Balear (FCC-B), on hi constaven 4 militants reusencs el novembre de 1929 d’un total de 109. No obstant, el grup comunista reusenc que havia participat en la creació de la FCC-B era més ampli i estava integrat, entre d’altres, per Albert Palau, David Banqué, Francesc Oliva, Josep Banqué, Alfons Talarn, Magí Talarn i pels joves comunistes Teresa Palau, Carme Banqué, Maria Ariño i Maria Palau, segons Josep Banqué.

Segons Palomar, des de Reus les idees s’escamparen pels pobles del Camp i el Priorat. D’aquestes primeres fornades de comunistes, n’hi hagué que es van mantenir en la línia de la Internacional Comunista –i van crear el Partit Comunista de Catalunya, que el 1936 passaria a formar part del PSUC– i d’altres, força més crítics amb el procés que seguia la Unió Soviètica, integrats en el Bloc Obrer i Camperol i, més tard, en el Partit Obrer d’Unificació Marxista.

El 1931 els militants que continuaven a les files del Partit Comunista d’Espanya i a la Internacional Comunista van acordar la formació d’un Centre Marxista a Reus amb l’objectiu que “servís de base per a la reorganització dels grups comunistes”. Segons Palomar, el reglament del Centre especificava el seu objectiu de propagar, difondre i defensar l’ideari socialista, creant un seguit de seccions dedicades a l’ensenyament racionalista, la literatura, les arts o les activitats esportives, a més de la corresponent secció política. Hi podien formar part tant homes com dones, a partir dels 18 anys, sempre que siguin proposats per altres dos socis i declaressin acceptar la lluita de classes.

Organització del Partit Comunista a Tarragona

Les memòries del comunista provinent de Falset també aporten una dada interessant sobre l’efervescència ideològica a la ciutat. Segons Banqué, els membres del Centre Marxista de Reus es van proposar organitzar el Partit Comunista de Tarragona, una ciutat en què ja existia un grup de simpatitzants. D’acord amb aquest mateix text, la cèl·lula del Partit a Tarragona es va iniciar “amb els camarades Miquel Valdés, Francesc Gatell, Marcel·lí Lamarca i Josep Tarragó.  

La formació del PSUC a Reus i a la seva comarca

Tot just iniciada la Guerra Civil, la unió de quatre partits obrers va generar la creació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Un partit que a Reus tindria un comité comarcal compost per 10 persones. Com a secretari polític, el PSUC tindria a Ramir Ortega qui, posteriorment seria alcalde de Reus. Al comitè també estava integrat per Josep Banqué com a secretari d’organització; Gabriel Agustí, Joan Gilabert; Joan Ferrer; Joan Roig; Teresa Palau; Higini Domènech; Josep Predet i Josep Trillas. 

Teresa Palau, la segona consellera a Reus durant la Guerra Civil

Més enllà de la figura de Banqué, la Guerra Civil va provocar que la segona dona en arribar a ser regidora fos alhora comunista, Teresa Palau, qui al comitè comarcal s’encarregava precisament de la secretaria política del PSUC. Palau va ser nomenada representant del PSUC al Consell Municipal el 10 de juliol de 1937. Les comissions de les quals formava part eren Proveïments i Mercats, Cultura i Sanitat i Assistència Social. En aquell consistori, Palau formava part del grup del PSUC representat per 9 consellers entre els quals destacava el primer alcalde socialista (1937-39), Ramir Ortega, mentre que Banqué es feia càrrec de Serveis Públics i Comunicacions. Cal dir que des de l’estiu de 1937, el PSUC havia passat a capitanejar el rumb de la política reusenca després dels Fets de Maig de 1937.

De manera similar a la primera dona regidora a Reus, Teresa Vilalta de militància anarcosindicalista, Palau va ser la única representant del sexe femení en el consistori del que va formar part. El 1938 és nomenada representant del Consell Municipal en el Consell d’administració de l’Institut Pere Mata. A banda d’aquestes atribucions, la documentació que resta a l’Arxiu no permet interpretar amb molta profunditat el paper de Palau al capdavant de les seves tasques. Si sabem, però, que la segona dona regidora va formar part del plens del 5 de febrer de 1938, el 9 d’abril de 1938 i el 7 de maig de 1938. 

Abans de ser nomenada consellera reusenca, Palau va participar en la gran mobilització a favor de l’alliberament de Dimitrovitx, acusat pels nazis de l’incendi del Reichstag, una participació que li va valer la detenció el 1933

Palau va dur a terme una gran activitat en ajuda pràctica a la República, organitzant les dones per a la producció, propagant la necessitat de la lluita contra el feixisme, creant llars d’infants i atenent els nens evacuats de Madrid i de la resta d’Espanya. Així mateix, va crear la Unió de dones de Catalunya. 

El final de la Guerra Civil acabaria –entre altres moltes altres llibertats i drets- amb l’etapa de presència a les institucions dels militants comunistes i portaria a Banqué a  l’exili a Moscou des d’on escriuria les seves memòries el 1963. La revista Nous Horitzons el 1971 en publicava un extracte i, posteriorment, l’Associació d’Estudis Reusencs les va publicar a càrrec de Navais i Samarra.

L'arribada de la democràcia, als anys 70, portaria les idees comunistes de nou a les institucions.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics