L’inabastable tresor de la premsa històrica reusenca

'Diario de Reus', 'Les Circumstàncies', 'Lo Somatent', 'Foment, Revista del Centre de Lectura'...Aquests són alguns exemples de les publicacions més longeves en el panorama periodístic reusenc entre el període 1813 (data en què apareix el primer periòdic local reusenc anomenat el 'Periódico político y mercantil de la villa de Reus' i el final de la Guerra Civil, el 1939. Uns òrgans d’expressió importants per entendre la societat reusenca en aquesta etapa però que no abasten –ni de lluny- l’amplíssim panorama literari i informatiu que es va viure entre aquestes dues dates. Fruit d’aquesta constatació, el Centre de Lectura de Reus i l’Institut Ramon Muntaner van iniciar l’any passat un projecte de llarg abast destinat a cercar, recuperar, completar i catalogar totes les publicacions periòdiques reusenques entre aquests dos moments històrics. De moment, s’ha pogut constatar l’existència d’un mínim de 235 capçaleres de premsa històrica que un grup de mitja dotzena de persones vinculades a l’ateneu reusenc estan analitzant i buidant per tal de nodrir un futur catàleg. La iniciativa, que s’ha projectat en dues fases la primera de les quals tindrà una durada estimada de 3 anys, culminarà amb la redacció d’un catàleg i una exposició.

Segons explica la cap de la biblioteca del Centre de Lectura, Montserrat De Anciola, es tracta d’una tasca “minuciosa” en la qual es vol detallar exhaustivament tota una sèrie de dades sobre cadascun dels periòdics localitzats. Aquest fet implicarà que el catàleg inclourà detalls sobre la matèria, el perquè de l’edició, el director, el consell de redacció, els col·laboradors, lloc on s’imprimia, la llengua, un estudi sobre els ninotaries,...Anciola afegeix que és una “feina d’investigació molt gran”, en la qual durant el primer període d’investigació ja han tingut alguns sorpreses com ara el descobriment de 3 capçaleres que fins ara no es coneixien i de les quals encara no tenen cap exemplar. Es tractaria de 'La Cuña' (1901),  'Archivos de las enfermedades terapéuticas y mentales' (1903) i 'Idees' (1935-36). Per aquest motiu, el Centre de Lectura ha efectuat, recentment, una crida adreçada col·leccionistes i particulars d’arreu perquè, en cas que tingui exemplars d’aquestes o altres capçaleres reusenques, les aportin pel seu estudi detallat atès que a alguns periòdics els falten números.

De Anciola, que colidera juntament amb l’historiador Joan Navais aquest estudi, situa el naixement d’aquest projecte en el període de la presidència de Pere Anguera al Centre de Lectura (2001-2007). De fet, la cap de la biblioteca de l’ateneu reusenc afirma que “Reus va ser després de Barcelona la ciutat amb un major nombre de capçaleres”. Entre aquests periòdics, De Anciola destaca alguns com ara el Diari de Reus o la Revista del Centre de Lectura entre d’altres perquè, per exemple, en aquesta darrera “hi va haver una gentada que va col·laborar amb una alta qualitat literària, tota l’activitat sociocultural de l’època estava a la revista del Centre”. Malgrat això, la coresponsable del projecte assegura que “ també hi va haver altres capçaleres, modernistes, que van apareixer pocs números però importants perquè marquen una època”.

La cap de la biblioteca manifesta també la seva preocupació per l’estat d’alguns dels exemplars de determinades capçaleres d’aquest ric fons hemerogràfic que forma part del patrimoni reusenc. En aquest sentit, assegura que “seria fantàstic poder trobar fons econòmics per poder digitalitzar almenys el Diari de Reus i Les Circumstàncies” tot i que altres periòdics són també molt representatius.