El panorama polític per a l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), s'havia posat molt a favor amb l'entrada al govern d'Ara Reus i ERC, i l'aprovació dels pressupostos per al 2016, amb el suport de la CUP. Semblava que la resta del mandat seria una bassa d'oli. Res més lluny de la realitat. La decisió de la mateixa assemblea de la CUP de rebutjar un acord per les ordenances fiscals del 2017, vinculat als pressupostos, que tenia el vistiplau dels seus propis regidors, obre un nou escenari. Ara, Pellicer haurà de tornar a agafar la motxilla i el bastó per fer camí cap al cim del mandat, superant els esculls que li vagin posant els partits de l'oposició.
Com s'ha arribat, però, a aquesta situació d'incertesa que posa en entredit algunes inversions extres que vol fer el govern de cara al 2017, en matèria social, cultural i de promoció de ciutat? La resposta és complexa i respon a diversos factors. El primer, i més important, és que les úniques converses iniciades pel govern han estat amb la CUP i no pas amb els altres dos partits de l'oposició, PSC i Ciutadans. Pellicer ha allargat la mà a totes les forces, però només els cupaires han respost. La visió de socialistes i de la formació ‘taronja’ és diferent: no veuen l'alcalde disposat a assumir les seves peticions.
Entre els uns i els altres, feina per fer, i la decisió final d'aprovar o no les ordenances ha quedat en mans d'una assemblea de la CUP que no ha vist amb bons ulls l'acord al qual havien arribat els seus regidors. La pregunta és evident: els regidors cupaires van defensar l'entesa amb el govern a l'assemblea o simplement van traslladar el resultat de les negociacions perquè l'assemblea decidís? Si totes les decisions clau del mandat polític han de dependre d'aquest òrgan, el govern municipal i l'Ajuntament corren el risc de perdre. Pellicer, però, es troba amb dos problemes evidents: la diferència personal i política amb el portaveu del PSC, Francesc Vallès, per les accions dels darrers anys amb Innova i la crítica constant als socialistes, i la incompatibilitat ideològica entre ERC i Ciutadans.
L'alcalde manté la porta oberta a seguir negociant amb els cupaires fins al 31 d'octubre, límit legal per aprovar unes noves ordenances i evitar una doble pròrroga. No obstant això, sembla difícil que es pugui arribar a un acord. Els regidors de la CUP, Marta Llorens i Xavier Angelergues, han deixat clar que el "no" actual és un "no" definitiu i només han obert la porta a fer modificacions de crèdit puntuals per a temes concrets. Un d'ells podria ser per aconseguir els diners necessaris per a la Capital de la Cultura Catalana 2017, malgrat que la CUP s'ha posicionat en contra d'un acte, que segons el partit, afavoreix una empresa privada.
També cal tenir en compte que la no aprovació de les ordenances impossibilita que es pugui condonar l'IBI de l'Hospital de Sant Joan, una de les mesures internes necessàries per eixugar el seu dèficit. Si bé és cert que existeix un ampli consens per aplicar aquesta mesura i es podria aprovar de forma individual, com s'eixugaria aquest desequilibri? Les garrofes són les que són a les arques municipals i si portes a un lloc n'has de treure d'un altre. Per això el govern apostava per apujar l'IBI general un 4%, una xifra que va quedar en un 2,5% després de la negociació amb la CUP. No obstant això, l'increment de l'IBI es consolida, mentre que l'exempció d'aquest impost a l'Hospital es pot revocar.
Els detalls de l'acord negociat, però, no són tan rellevants com el fet que l'assemblea de la CUP hagi contradit el posicionament dels seus regidors. Evidentment, Llorens i Angelergues han defensat amb “ets i uts” la decisió sobirana de l'assemblea i han eximit el seu partit de qualsevol responsabilitat per la no aprovació de les ordenances i els pressupostos. Caldrà veure si en un futur, l'assemblea torna a obrir la via de suport polític cap al govern o la tanca, com ha fet ara.
La decisió de donar suport a Pellicer en els comptes del 2016 va suscitar crítiques internes en la CUP i és probable que això hagi influït en la decisió del passat dimarts. Fins ara, els regidors cupaires no havien aixecat la veu pel suposat incompliment dels acords signats en els pressupostos del 2016 i això no deixa de ser una excusa davant la veritable qüestió de fons: donar suport a un alcalde convergent que no agrada a molts militants de la CUP per evitar el bloqueig polític de la ciutat.
Si la CUP, a més, exigeix que s'internalitzi el servei de la brossa -a l'acord pel pressupost d'enguany només s'especifica fer un estudi per comprovar la seva viabilitat-, Pellicer tindrà un greu problema. I és que aquesta decisió xocarien amb els interessos de Fomento de Construccions y Contratas (FCC) i de la majoria del Comitè d'Empresa, dirigit per UGT. S'obriria la porta a un conflicte molt poc desitjat per part del govern municipal.
L'alcalde, per la seva banda, disposa de poc marge de maniobra, estant en minoria. Potser és moment de girar cap a l'altre costat i intentar un acostament amb els socialistes, ja no de cara a aquestes ordenances però sí al pressupost de l'any que ve. Si amb l'Hospital de Sant Joan, governat per ERC, s'ha aconseguit aquesta entesa, per què no amb la resta de qüestions? Això sí, caldrà que ambdues parts deixin de banda les diferències personals i polítiques dels darrers anys.
Pellicer torna a tenir un repte majúscul per endavant i de la seva capacitat per aconseguir acords en dependrà que pugui tirar endavant els seus eixos de govern, molt centrats en els àmbits socials i de promoció de ciutat. Una altra cosa és que el mateix alcalde sacrifiqui algun dels seus eixos per desbloquejar la situació. O que incorpori d'altres reclamats pels partits de l'oposició. En qualsevol cas, el més calent és a l'aigüera en la política reusenca.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics