Dilluns, 16 de Juliol de 2018

L'unionisme passa a l'acció

Des del referèndum, grups espanyolistes es mobilitzen i s'organitzen a través de les xarxes per retirar llaços grocs i pancartes

05 de Juliol de 2018, per Marc Busquets
  • Presència d'unionistes i republicans en un ple a Reus

    Cedida

S'organitzen a través de les xarxes socials, on de passada hi mostren les seves accions. Des del passat 1 d'octubre, l'unionisme ha fet un pas endavant a Reus i a la resta de la comarca per fer-se notar. L'acte per lloar la figura del general Prim, el passat abril, ha estat per ara la seva més gran posada en escena. Van reunir-hi unes 150 persones, algunes de les quals arribades de lluny amb motiu de la trobada, però en el dia a dia semblen distribuir-se en grups reduïts per retirar llaços, cartells i pancartes republicans de la via pública i fins i tot d'edificis com l'Ajuntament de Montbrió o el Consell Comarcal del Baix Camp. De fet, i a gran escala, els activistes unionistes són segons com cada cop menys discrets, fins al punt de constituir el web Buscando lazos. Si bé actualment inactiu, servia perquè els espanyolistes advertissin de la presència de símbols independentistes als carrers amb la voluntat que algú els retirés. 

La rosa reusenca amb les banderes de Catalunya i Espanya

En un context determinat pels resultats electorals del 21-D, amb Cs com a força més votada a la capital del Baix Camp, l'espai polític i social dels espanyolistes sembla capitalitzat ara per aquesta formació, actualment amb quatre regidors a l'Ajuntament de Reus. A banda, cal destacar l'activitat de Societat Civil Catalana (SCC) al Camp de Tarragona, de Vox i de plataformes com Catalunya por España, que va promoure l'acte a la plaça de Prim i que ja hauria tancat els tràmits per constituir-se com a associació.

En l'entorn digital, és al grup de Facebook Reus, español y catalán! (REC) on particulars i activistes comparteixen opinions i iniciatives. Actualment s'acosta als 900 integrants i serveix de calendari dels diversos actes per, entre d'altres, manifestar-se o recollir adhesions per a SCC. Han fet samarretes amb un logotip propi, la rosa de Reus i les banderes espanyola i la senyera unides en un cor. Alguns dels seus components són força actius. Se'ls va veure als jutjats de Reus el dia que Pellicer i altres regidors del govern van declarar per un suposat delicte d'odi arran del manifest de l'1-O. Mesos més tard, el 4 de març, van ser a la manifestació de Tabàrnia a Barcelona. És més, han estat recentment a l'exhibició àeria de l'exèrcit espanyol que hi va haver a Tarragona i a la inauguració dels Jocs Mediterranis. 

La relació amb els partits unionistes

Un cop es consulten els perfils públics d'alguns dels seus membres a les xarxes socials, és fàcil establir la relació (com a mínim, ideològica) que mantenen amb PP i Cs i amb el PSC en molt menor mesura. Fonts del grup municipal de Cs a l'Ajuntament de Reus han assenyalat que no hi ha cap vincle entre el grup de Facebook i el partit més enllà d'haver-se trobat puntualment una colla dels seus integrants als plens on s'han tractat mocions vinculades al procés. El cas, però, és que fent una ràpida recerca a les xarxes, alguns dels membres de REC llueixen la cèlebre samarreta en l'inici de la precampanya de Cs el 21-D, a la plaça de Prim. Dies després, altres van aparèixer en un clip de la celebració dels resultats de les últimes eleccions que pot trobar-se a la xarxa. 

Altres simpatitzants del grup de Facebook han pres part en accions de retirada de símbols independentistes. A Vinyols, el passat març, un grup d'encaputxats va ser enregistrat per un veí. Un dels participants, per cert, va publicar una carta al 'Diari de Tarragona' en què va narrar els fets que van tenir-hi lloc, des del seu punt de vista. Un dels usuaris més actius del grup REC! ha mostrat fotografies en què se'l veu en un àpat al qual va assistir-hi l'exdirigent del grupuscle nazi MSR Jordi de la Fuente. 

Pel que fa altres perfils de Twitter, molts romanen en l'anomimat. El compte de Resistència reusenca (ara Resistència de l'alta Tabàrnia) va reivindicar l'enganxada d'adhesius propagandístics allà on n'hi havia de republicans, o en negocis de gent independentista (com el taller del mecànic reusenc que es va negar a atendre una policia nacional). Fins i tot ha publicat clips en què mostra algunes de les seves accions de "neteja", tal i com s'hi refereix. "Des de l'1 d'octubre alguns de nosaltres hem decidit passar a l'acció. Hi va haver uns dies en què realment vam patir per la unitat d'Espanya", assenyala un activista que s'estima més romandre en l'anonimat perquè, segons diu, "els dels llaços grocs són violents" i tem "les possibles represàlies" si el seu nom apareixia en aquest reportatge. 

 

COMENTARIS (2)

Comentaris

Anton Joan Carricondo  06 de Juliol de 2018

Això és voler ajuntar o dividir?

Parlen de unionisme i fan separatisme! Aneu bé! Ningú organitzat es dedica a retirar símbols 'españols'. Cal molt més diàleg, molt, molt, molt i molta més cultura i seny per intentar una entesa mínima!

J.Miquel  06 de Juliol de 2018

cinisme tabarnès

Dir que la gent dels llaços grocs són violents és ser un cínic, vist les agressions sofertes contra gent dels CDR. L'agressió a fora de la presó de Lledoners la van fer espanyolistes dels GDR, i com poden dir que l'altre bàndol és violent, quan ells van amb nocturnitat, armats amb cúters i passamuntanyes per treure els llaços grocs?

Reportatges