Decidida a treballar en l’equip de l’actual alcalde Carles Pellicer fins que es retiri de la vida política, la regidora responsable d’Ensenyament de l’Ajuntament de Reus des del 2011, Dolors Sardà, ha rebut recentment la confirmació a través d’un estudi encarregat pel consistori que l’escola de la ciutat presenta signes de segregació. Una mala notícia que planteja la necessitat de tirar endavant iniciatives consensuades que corregeixen aquest desequilibri si es vol garantir una educació inclusiva, respectada i generadora d’igualtat d’oportunitats a la ciutat.
Som a les portes del tancament d’un nou curs escolar a Reus. Quin és el balanç d’aquests darrers nou mesos?
En general, faig una valoració positiva. Ha sigut un curs mogut en determinats temes però alhora que ens han portat enrenou també ens han portat a reflexionar i a mirar més enllà del que estem fent ara i repensar una educació del segle XXI que és la que toca.
Un estudi presentat estableix que hi ha segregació a les escoles de Reus. Més enllà de les propostes aprovades al darrer ple, quines mesures pensa tirar endavant l’ajuntament per corregir aquesta tendència?
Érem conscients quan fèiem aquest estudi d’una realitat que vèiem a la ciutat i als que som del món de l’ensenyament no ens va descobrir res de nou. Sabíem que a la ciutat hi havia un desequilibri en quant a les escoles i el que anàvem a buscar era com poder fer-ne front perquè no es continués produint aquest desequilibri. Els darrers anys ja havíem pres algunes mesures i aleshores va ser quan des del Consell Escolar Municipal (CEM) vam crear una comissió especialitzada per treballar aquest tema una vegada tinguéssim el retorn del treball. El presentarem al CEM i hi ha uns punts que s’han votar perquè hi va haver una moció de la CUP que demanava votació i així ho farem per veure si el CEM creu que aquest treball s’ha de publicar en reunions a AMPA’s i a diferents col·lectius de la ciutat i també hi ha una manera de veure les coses entre els directors que van estar d’acord en que això es fes a votació. Els directors el veuen com un treball positiu sempre que tothom sàpiga fer l’ús que toca. Vaig ser valenta en el moment que vaig voler tirar-lo endavant perquè algú em deia que anés en compte. Sempre he tingut la visió de ciutat, que l’educació va molt més enllà dels partits polítics i que la comunitat educativa és la que ha de treballar i ajudar a tirar endavant aquestes propostes. El que busquem és sumar, és no crear conflicte. Fa dies que vaig fer una crida als partits polítics en el sentit que no ens havíem d’aprofitar d’aquest treball per fer electoralisme. Això no és el que jo pretenc ni el que la comunitat educativa vol ni tampoc estaríem fent cap favor a les escoles de la ciutat. Mesures que anirem fent? A partir d’aquesta comissió que ens reunirem ja el mes de setembre serà la primera comissió que engegarem i començarem a posar el treball damunt la taula tot el CEM. Es tracta de sumar, no de dividir, de buscar mesures òptimes per la ciutat. Moltes de les coses no són competència nostra i en el tema d’escolarització sí que tenim l’OME que fa una feina magnífica però qui realment marca les pautes és la Generalitat amb el decret d’admissió d’alumnes i també la comissió d’escolarització. La nostra idea és treballar aquestes propostes i oferir-les al Departament en taula mixta. A veure si podem arribar a acords en el moment de planificar, en el d’admissió d’alumnes, quins criteris podem seguir per ajudar a trencar aquests desequilibris. No podem oblidar que la llei és molt clara sobre el dret de les famílies a triar l’escola que volen.
Aquest curs els pares s’han mobilitzat respecte la prevista adscripció única per a secundària, una mesura que de moment està paralitzada. En dos cursos, accediran a aquest nivell educatiu els alumnes del boom demogràfic previ a la crisi. Quina interlocució hi ha amb el Departament per evitar una nova problemàtica futura?
A partir d’aquest any i fins a tres o quatre anys hi ha aquest boom. Aquest any s’ha parat i a la part nord cada escola ha pogut triar dos centres i la sud tres adscripcions. Aquí l’ajuntament no hi té gaire cosa a dir però amb aquesta complicitat amb els instituts que hem volgut treballar des del primer dia la majoria dels directors continuen pensant que l’adscripció única és la millor. Perquè cada institut sap els nens que rep de la seva zona o del seu lloc més proper i hi ha un bon traspàs d’informació i els amics no es divideixen. Hi ha un compromís del Departament i de la mateixa directora territorial de continuar al setembre i posar-nos a treballar per tal que hi hagi temps d’avisar a les famílies i poder-ho parlar i mirar també la manera d’equilibrar tot aquest tema. Però la idea seria a quatre anys vista anar cap a l’adscripció única. Això ho dic amb la boca petita perquè s’ha de parlar, s’ha de consensuar amb els professors… Hi ha pocs municipis que tinguin l’opció doble i treballarem en aquesta línia i esperem abans de la taula mixta d’octubre-novembre arribar a un consens i si hi arribem ho explicarem bé a les famílies. Les famílies cadascuna es mira el seu fill o filla però quan nosaltres programen i planifiquem ho fem a llarg termini i ciutat.
El problema entre l’interès públic i el privat que també és legítim…
Evidentment. Moltes vegades és per desconeixença. Ara hem tingut el procés de preinscripció i els nens no cabien. Hem de pensar això per què s’ha fet. No ha sigut un caprici de la comissió. És a dir, hi ha una sèrie de centres que no poden crèixer més, la capacitat d’absorbir és una i havien de rebre molt més nens dels que hi cabien i a la força s’havia pensat aquesta manera que per projectes, pels nens,…hi ha un intercanvi de tutors, treball amb la zona. S’intentava veure tot això. Penso que si les coses es parlen millor perquè moltes famílies a vegades no poden obtenir el centre que volen tampoc d’aquesta manera.
Des de fa poques setmanes hi ha un nou Govern a la Generalitat i un nou conseller. Quines demandes farà al conseller Bargalló? En tot cas, es replantegen la proposta dels instituts escoles que es van abandonar fa uns anys per evitar aquestes situacions?
No conec el conseller però sí que li demanaria d’entrada una bona entesa. Complicitat màxima per poder treballar plegats per tota la comunitat educativa de la ciutat des d’escoles a centres d’educació especial. Es poden posar damunt la taula temes com el dels instituts escoles, les ràtios, tancament de grups, inversions, convenis pendents…Sóc una persona dialogant i crec que no tindré cap problema i a partir d’aquí l’escolta i la presentació d’aquestes i altres coses que es puguin demanar des del CEM.
En tot cas, quina seria la qüestió prioritària ara mateix?
Preparar el curs vinent sabent que hi ha una davallada important una altra vegada de nens i ja sabem el que passa. Hem tingut que tancar alguna línia i sense voler tancar cap escola perquè ha estat un punt important que sempre he tingut. Si ens permetés baixar les ràtios, per exemple, seria també una demanda que li faria. Aquest és un tema que realment em preocupa perquè quan llegeixes l’estudi diu que quan més places lliures deixes a la ciutat fas un efecte crida de la gent d’altres zones cap a aquests centres. El tancament de grup té els seus avantatges i inconvenients: baixes les ràtios que a 30 a secundària són molt altes perquè avui en dia perquè l’alumnat d’ara i el d’abans és molt diferent. Avui en dia els nens arriben amb unes càrregues emocionals, amb una falta de concentració… Necessites tutoritzar bé, estar amb ells i guiar-los. Els pares tots treballem i a vegades no podem dedicar als fills tot el que es mereixen. El tancament comporta que quan més places tinc a la ciutat si em toca dins de la meva zona una escola que no vull me’n puc anar a una altra si hi ha places i, segons l’estudi, això fa que anem segregant algunes escoles. Hem de trobar el punt just, hem de deixar places en algunes escoles i que puguin absorbir la matrícula viva que va arribant al llarg del curs però que aquestes places no quedin a les escoles on hi ha aquest alumnat que amb matrícula viva és el que el xucla. A les escoles d’alta complexitat o de complexitat mitjana sempre queden places perquè la gent moltes vegades només mirem de portes enfora i estem estigmatitzant-les. La ciutadania hauria de ser capaç de fer un pas més i dir: a fora veig això però a dintre m’estan oferint projectes educatius fenomenals. Aquestes escoles que la ciutadania té estigmatitzada tenen projectes educatius premiats, reconeguts pel Departament i inclús et diria per les mateixes famílies. I el mateix passa als instituts, hem tingut famílies que els hem fet anar a veure el centre i han tornat dient gràcies i m’hi quedo. No canviarem el que tenim a la ciutat. Nosaltres som gent d’acollida i aquesta gent els hem d’ajudar a integrar-se perquè es troben bé aquí i aquests nanos volen arribar també tan lluny com els nostres fills.
En quin estat es troba la reclamació a la Generalitat pel finançament de les escoles bressol?
Vam haver d’interposar un recurs contenciós administratiu a causa del silenci administratiu i és una bona notícia és que el conseller pensa tornar a reprendre aquest ajut i que ho inclourà en els pressupostos de l’any que ve. És una molt bona notícia tot i que haig de dir que les escoles bressol de Reus reben totes subvenció i tenim 5 graus d’ajut. És a dir, que les famílies paguen segons el nivell de renda i que són moltes les famílies que se’n poden beneficiar. Si per un altre costat la Generalitat ens donés aquests diners segurament també podríem rebaixar encara més el preu i des de fa uns anys també donem ajudes de menjador. També tenim l’ajuda de l’obra social de La Caixa. En aquest sentit, les nostres escoles bressol apart dels seus bons projectes penso que els preus no són tan elevats com a vegades se’ns acusa. Comparant amb altres ciutats de Catalunya no estem en el rànquing de les més elevades. Tant de bo no haguéssim d’arribar a judici.
Tenen sol·licitada visita al nou conseller?
De moment, no. Estem a l’espera de si hi ha o no un canvi del director territorial i a partir d’aquí disposada a anar a presentar-me si ell no ho demana.
En quin moment es troben les queixes respecte l’hipotètic adoctrinament a les escoles de la ciutat?
Com a regidora, aquí a l’oficina, no he rebut cap queixa de cap família. Per tant, si hi hagut algun fet puntual en alguna escola ja s’ha gestionat a través del departament i aquí no ha arribat. El departament tampoc m’ha fet arribar cap senyal d’alerta.
El centre Mas Pintat ha commemorat els 10 primers anys de vida. Quin balanç fa d’aquest centre dedicat a l’atenció a la petita infància i a les famílies?
És un projecte que neix amb el propòsit de treballar per les famílies de la ciutat que avui en dia té un nivell alt de programació i una oferta de servei i d’usuaris molt consolidat i que durant aquest any penso que ha estat molta la difusió que hem fet de programes i d’incorporació de nous projectes. Uns projectes que tots ells han tingut èxit com el programa ‘Avis i Néts’ o el fet de poder ampliar la franja d’edat amb un servei setmanal de voluntaris. Mas Pintat està ben consolidat i aquest any mirarem de pintar la façana perquè encara creiem que moltes persones venen a Mas Pintat i no s’havien fixat mai i com a regal d’aquests 10 anys pintarem aquesta façana i miraríem el projecte de patis d’escoles bressol també poder ampliar el pati de l’escola El Marfull. És un projecte modèlic a tota Catalunya i venen ciutats a veure que fem i tot el que és l’espai.
Alguns dels seus companys de candidatura han fet pública la seva retirada de la vida pública. Vostè que és regidora des de l’any 2007 ha manifestat ja a l’alcalde la seva disponibilitat a repetir o no en la llista?
No m’importaria continuar però la darrera paraula la té l’alcalde. Vaig començar amb l’alcalde i m’agradaria acabar amb ell. He disfrutat molt perquè, a més, he treballat en el meu àmbit. Sóc mestra abans que tot i això és molt enriquidor per mi i també perquè treballes en un tema que coneixes i que el domines. M’hagués agradat jubilar-me dintre de l’escola perquè em toca però no ho podré fer.
