Divendres, 29 de Març de 2024

Marc Amorós: 'Les notícies són falses, però les conseqüències són reals'

El periodista participa en les 9es Jornades de comunicació de Reus

10 de Desembre de 2019, per Isabel Martínez
  • Una imatge de la xerrada d'Amorós

    Reusdigital.cat

“La ficció es basa cada cop més en fets reals i la realitat comença cada cop més a basar-se en fets falsos”. Aquesta és una de les paradoxes que el periodista i guionista Marc Amorós ha comentat, aquest passat dilluns al vespre, en la seva documentada xerrada sobre les 'fake news' en el marc de les 9es Jornades de Comunicació. Una intervenció en la qual Amorós ha aportat la dada que, segons la consultora Garner, “la meitat de les notícies seran falses el 2022”, una xifra que parla de la magnitud d’un fenomen que va més enllà del president Trump i els seus polèmics tuits i campanyes que representen “unes 12 falsedats per dia”.

“Les notícies són falses però les conseqüències són reals”, ha dit com a colofó del fet que la mateixa cadena de 'whatsapps' amb informació falsa acabessin provocant la mort d’uns individus innocents a mans de la gent en dos llocs tant allunyats com l'Índia i Mèxic en ser titllats de segrestadors de nens. Lluny d’aquests extrems tan tràgics, el periodista ha posat múltiples exemples de com rere les 'fake news' hi ha també una indústria del clic que guanya diners difonent informació falsa o aparells ideològics que busquen atacar qüestions globals com el feminisme, el canvi climàtic o la immigració o preocupacions universals com la salut i l’alimentació.

Respecte a la primera motivació, el periodista ha mostrat com la mateixa foto d’una actriu porno ha aparegut en mitja dotzena de països com Uruguai i Espanya acompanyada d’un missatge que la identifica com a jove estudiant guanyadora d’un concurs relacionat amb les matemàtiques o la robòtica. Una estratègia que busca el màxim de clics possibles o repiulades per treure un benefici econòmic a una escala brutal.

Menció a part ha merescut el tractament de la informació que fa Facebook que disposa tan sols de 30.000 verificadors en una xarxa de la qual formen part 2300 milions de persones. “La frase: 'la nostra política no estipula enlloc que el que es publica aquí hagi de ser realitat', no la va dir Goebbels sinó Facebook”, ha subratllat Amorós de la política de l’empresa de Mark Zuckerberg. Però què fa que la meitat de la població s’hagi cregut alguna vegada una notícia falsa? Per a Amorós, “les narratives falses creen un discurs deshumanitzador de l’altre” en un món en què tothom vol satisfer la seva “bombolla d’opinió”.

“Volem tenir raó i no ens agrada que ens la treguin” amb la conseqüència que compartim aquella informació que s’adequa al que ja prèviament pensem. “Anem cap a un món on en lloc de confrontar idees confrontarem postures” perquè el que es vol és que el consumidor reafermi la seva opinió i quedi deslegitimada la contrària. Prèviament, però, s’haurà aconseguit restar valor a tota la informació en consonància als interessos creats. “La hípervelocitat va en contra dels periodistes” que no tenen temps per contrastar la informació que arriba i reprodueixen molts cops 'fake news' sota la política de generar la màxima quantitat d’informació a una major velocitat. “Les notícies falses han existit sempre” ha reconegut Amorós tot i que “el recorregut era molt més reduït” mentre que ara “el 70% d’aquestes informacions es viralitzen més ràpid que una notícia real.

Entre els motius d’aquesta capacitat d’arribar a més persones, el periodista ha destacat que siguin “relats emocionals” que aportin hipotèticament informació rellevant, que aportin solucions simples a problemes que habitualment són complexos i que tinguin explicacions entenedores per a tothom.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics