Dilluns, 05 de Juny de 2017

Marta Llorens: ‘Amb la proposta de moció de censura, fem un acte de generositat’

  • La portaveu de la CUP, Marta Llorens

    Enrique Canovaca

L'estratègia política de la CUP, durant aquest mandat, ha passat per diferents fases. D'intentar formar un govern alternatiu, al juny del 2015, els cupaires van passar a donar suport a Pellicer en els pressupostos de l'any següent. Els incompliments dels acords, segons la CUP, ha fet canviar la seva estratègia el darrer mig any, fins al punt de proposar una moció de censura contra l'alcalde. La portaveu de la formació independentista, Marta Llorens, veu un escenari diferent del de fa dos anys i assegura que el seu partit fa "un acte grandiós i de generositat" perquè no posa grans línies vermelles per assolir el suport a la moció de censura del PSC, Ara Reus i ERC. "La ciutat té els mobles desendreçats i oferim la possibilitat d'un canvi", assegura Llorens, qui considera que el govern municipal "va sense rumb".

La CUP ha passat d’intentar formar un govern alternatiu a Pellicer a aprovar-li els pressupostos, i per últim, voler-li presentar una moció de censura. Com s’expliquen aquests canvis?

A finals de 2015 adoptem un posicionament propositiu amb l’objectiu de tenir una fiscalitat més justa. El govern no vol negociar però nosaltres no desistim i acabem negociant pels pressupostos del 2016, on ens abstenim amb un reguitzell de propostes i acords que ens accepten. Vam fer un seguiment dels acords, demanant-li al govern reunions, i vam veure que la seva predisposició cada cop era més nul·la... Vam aconseguir anul·lar els dos anys d’empadronament de les beques menjadors, però hi havia dos punts crucials sense complir, com la internalització de la brossa i els pressupostos participatius. Amb tot, no ens tanquem en banda i negociem per les ordenances fiscals, això sí, veient l’experiència anterior, aquí no es podia fer cap brindis al sol. L’assemblea va posar tots els punts damunt de la taula i veient que no es complien els acords i no hi havia una predisposició, es decideix girar la truita i tornar a una estratègia de fiscalització. En aquests darrers mesos veiem un govern sense rumb.

A la negociació de les ordenances, vostès van posar el nom d’un gerent damunt de la taula. Més enllà dels incompliments denunciats, hi van haver altres impediments?

Allò primordial era aconseguir una fiscalitat justa, que els rics paguin més que els pobres. Quan plantegem això, hi ha uns criteris ideològics que es veuen palpables, però decidim continuar amb la negociació i fer un traspàs de l’estat de la qüestió a l’assemblea perquè decideixi, ja que el grup municipal forma part de la pròpia assemblea. Finalment, es va veure que si no s’havien complert coses dels pressupostos, no podíem aprovar les ordenances.

No creu, però, que l’opinió d’un regidor hauria de tenir més pes que la d’un  militant de l’assemblea, que ningú ha votat?

Radicalment, no. Les regidores entrem en una dinàmica institucional, però en el fons som persones de l’assemblea, l’única diferència és que som una cara pública. Nosaltres som una Candidatura d’Unitat Popular i ens definim per la transversalitat i l’horitzontalitat, no tenim una executiva tradicional com la resta dels partits, preval el municipalisme, l’autonomia de cada candidatura.

Però el grup municipal té més informació de primera  mà que l’assemblea.

La informació és poder però nosaltres ho revertim. La nostra obligació, i per això ens han escollit, és no imposar. Nosaltres ens hem de limitar a fer un buidatge de la informació que ens arriba, amb el màxim de transparència possible, per tal que l’assemblea decideixi.

La figura de l’alcalde ha influït molt en aquest canvi de rumb polític?

L’alcalde ha tingut un canvi d’actitud vers nosaltres. Ha passat del paternalisme a la crítica quan li ha interessat. De fet, en aprovar els pressupostos de 2016, va venir, em va donar un copet a l’esquena i em va dir que la CUP havia madurat. Al dia següent que l’assemblea decidís no donar suport a les ordenances de 2017, em va dir que ja havíem tornat a la immaduresa, al ‘no és no’. Nosaltres no anem amb un lliri a la mà i el senyor Pellicer s’ho hauria de fer mirar. Ha fet una despesa de diners públics per fer un estudi de la internalització de la brossa sense creure-hi des del minut zero, simplement per cobrir l’expedient. Això diu molt d’un alcalde.

Continuaran insistint en la internalització de la brossa, malgrat que són els únics que ho demanen?

Sí. Quan la CUP es postula per fer una moció de censura, sempre hem dit que si prospera no serà com el 2015, que vam fer públic un decàleg de moltes línies vermelles. Ara, com que veiem que hi ha un canvi de necessitat màxima, hem de fer un govern de concentració amb PSC, ERC i Ara Reus, en últim terme, amb tres línies clares, com són un nou Pla d’Acció Municipal (PAM), abolir dinàmiques d’Innova i internalitzar serveis. Insistirem per tal que les altres forces siguin favorables a la internalització de serveis.

Per què no va reeixir la formació d’un govern amb la CUP a principis de mandat, quan PSC i Ara Reus ho donaven per fet?

Perquè ERC no ens va donar cap resposta a les nostres demandes.

Però la CUP volia agafar la responsabilitat de govern?

Vam fer una sèrie de reunions amb diferents partits polítics i agents de la ciutat, de forma transparent, i a través d’una pàgina web publicàvem el resultat de les reunions... Però arriba ERC, i per molt que estigués present a una reunió per fer un govern d’esquerres, no ens dona cap resposta.

La versió de la resta de partits és que la CUP no volia assumir la gestió del govern. Hi està d’acord?

És una llegenda pel que va suposar el David Vidal i les noves persones que entràvem. La CUP sempre ha volgut governar, sinó no et presentes a les eleccions. No anem a asseure a la cadira, anem a treballar. Amb les circumstàncies que es van donar, quan hi havia possibilitats, ERC no va contestar.

Ara Reus i ERC s’han pronunciat contra una moció de censura. Encara confia que pugui reeixir?

ERC ha de ser sis mesos fidel al govern, després de la moció de confiança, i no pot desmarcar-se fins aquest període. És el marge que tenim. Òbviament, som realistes i sabem que Ara Reus s’ha postulat com el gos fidel de Carles Pellicer, tal com ho demostren intervencions als plenaris i declaracions a la premsa. Intuïm que en unes properes eleccions que Ara Reus desapareixerà. Amb tot, no desistirem. Tant Cervera com Rubio volien formar govern amb David Vidal, l’any 2015, i coincidien amb totes les línies proposades, fins i tot, que Rellsa formés part de la regidoria d’Esports. Si les converses no fructifiquen, tota la feina ens servirà pers les eleccions del 2019.

Acaba de dir que ERC no va donar resposta a la seva proposta, l’any 2015. Per què pensa que ara sí que ho farà?

ERC es pot adonar que està governant amb un grup que no és independentista i que la garantia en clau nacional la pot tenir amb la CUP. Pellicer amaga el cap sota l’ala i quan Ciutadans posa un recurs per l’AMI, deixa de pagar la quota. Tampoc ha posat els cartells de Reus a favor de la independència, a l’entrada del municipi, i veiem que cada cop que es debat una moció en clau nacional al plenari, Pellicer sempre vol quedar bé amb tothom.

Amb les dificultats de gestió de a la ciutat, fins a quin punt és important debatre constantment sobre la qüestió nacional?

Volem una nova república que provingui del municipalisme, i per tant, la clau nacional sempre hi ha de ser. És important crear aliances amb partits a favor del procés nacional.

Què faran si no tenen suficients suports com per presentar una moció de censura?

La línia clara que tenim és que no ens donin gat per llebre, no vol dir instaurar ‘el no pel no’ sense cap explicació. Si hi ha punts de treball comú, els explorarem. Però a l’hora d’aprovar els pressupostos o les ordenances, ens ho mirarem tot amb lupa, més quan estem molt decebudes... No sabem com fer entendre a la ciutadania que Reus té un alcalde que menteix molt. Li posaré dos exemples, avui (per divendres de la setmana passada) ens hem assabentat per la premsa que l’Ajuntament crearà un nou estadi municipal, i d’altra banda, no s’ha complert amb l’acord de destinar 750.000 euros de pressupost participatiu per 2017. Ell sempre critica l’oposició per no saber negociar però si ha de plantejar una qüestió de confiança, cal preguntar-li si és que és ell qui té una incapacitat per negociar.

Creu que existeix aquesta incapacitat?

Només cal veure que en els darrers pressupostos ha anat a parlar amb el PSC i Ciutadans i no ha estat capaç de sortir-se’n.

Perquè l’assemblea del PSC va dir que no.

Una decisió totalment lícita.

Vostès han criticat molt el model de gestió del PSC. Ara perquè volen pactar amb ells?

Fem un acte grandiós, de generositat. Deixem de banda les línies vermelles i donem oportunitats a aquests partits, que hem criticat moltes de les coses que han fet i ho continuarem fent. Som conscients que fem un acte de generositat. La ciutat té els mobles desendreçats i oferim la possibilitat d’un canvi.

Molts pensen que l’amenaça de moció de censura és una cortina de fum. Què respondria?

Forma part de l’estratègia de pressió cap a la CUP, ho tenim assumit. Que diguin el que vulguin, nosaltres hem fet una campanya pública, de caire institucional però també ciutadana. Continuarem amb la nostra feina, amb xerrades a associacions o entitats, com vam fer el 2015, i acabarem amb una audiència pública al juny.

El nou model de gestió de l’Hospital Sant Joan s’apropa a la seva proposta. Com el valora?

Aquí voldria introduir un matís. El consorci sí que és una cortina de fum, s’ha començat la casa per la teulada. El senyor Comín va venir a donar unes explicacions quan l’estructura no està creada, no s’ha treballat en res... ara tot els tècnics i gerents hauran de treballar en aquesta direcció per justificar les declaracions del conseller. D’altra banda, per molt que aquest model s’acosti a l’opció de la CUP, no és ben be allò que defensem. Nosaltres volem un canvi del model sanitari de Catalunya i que aquest sigui 100% públic, amb l’Hospital Sant Joan que passi a dependre de l’Institut Català de la Salut (ICS). Amb el consorci, les condiciones de les treballadores empitjorarà, mentre que a l’ICS no serien tan dolentes. No serà el conveni propi, però tampoc el del SISCAT. Tampoc sabem com estarà organitzat el consorci i si l’oposició podrà estar al consell d’administració.

No creu que l’estructura de Sagessa es podria reduir amb càrrecs entremitjos sense deixar d’existir?

En molts consells d’administració, ens hem posicionat contra el sistema retributiu dels alts comandaments. No podem permetre que continuïn cobrant els seus incentius quan les treballadores no han cobrat les productivitats. L’estructura de Sagessa s’ha de dissoldre.

Abans parlava de canviar el model sanitari a Catalunya, però ara l’Hospital pot esperar a aquest canvi quan hi ha qüestions a solucionar a curt termini?

Nosaltres defensem la dissolució del model de Sagessa des de l’anterior mandat. Sis anys enrere ja ho dèiem i ara tots a córrer. Si els altres partits haguessin visualitzat la magnitud de la tragèdia, pot ser ja hauríem fet un canvi en el model sanitari de Reus. Però en aquell moment, la CUP es va quedar sola, ningú ens va escoltar.

Per acabar, es veu sent cap de llista de la CUP per a les properes eleccions municipals?

La Marta no té una necessitat personalista de ser líder. Si em pregunta, ara i aquí, la Marta serà portaveu per a les properes eleccions? Sí, si l’assemblea ho creu oportú.

COMENTARIS (0)