Martín presenta els eixos del seu programa de governança per a Reus

Aquest candidat és el de l'exalcalde Pérez. És el seu titella, és el que li ha de rentar la cara davant la ciutadania que ja els va dir adeu , bon vent i barca nova. Fa anys que no tenen projecte i el seu elctorat tradicionals ja els ha abandonat definitivament.

Aquell record, en un casament, música de ball, les parelles ballant i els meus pares en una perfecta sincronització. Segurament els anys en comú, tota una vida, va fer que els seus moviments fossin sincronitzats . Similar a la cançó de Leonard Cohen i el seu video, Dance me to the end of Love.
Ara assegut en el meu despatx em ve al cap com era un home corrent de cinquanta anys als 50. Podríem dir que era un model pels fills, qui portava els diners, ben cuidat per la seva dona que ho era per sempre i com a home havia de tenir les seves emocions en un calaix, no era masculí cuinar, canviar bolquers o anar a comprar.
Temps que un home de 50 feia anys i panys que era casat amb fills ja grans que treballaven i potser era avi. Els rols estaven molt marcats en les famílies.
Avui afortunadament les dones han anat adquirint els drets a emancipar-se de totes les injustícies que patien sota el patriarcat. tot i estar encara lluny de la igualtat s’ha avançat molt en aquest petit racó de món.
Els 50 als anys 50 era la plenitud de l’home, tots els que remenaven les cireres tenien aquesta edat. Però que ha passat als homes de cinquanta avui encara sota la influència del model en que van creixer, uns valors que inconscientment encara tenen marcats.
Molts tenen fills petits, fan les feines de casa, tenen uns fills per qui la seva paraula ja no és la última, precarietat laboral , relacions de parella on ha desaparegut la tendresa o directament s’ha instal•lat la conveniència o divorcis i noves famílies complexes amb fills de les parelles, nuvis de l’ex, reeixits a vegades, autèntics merders en altres.
L’home de 50 sense rol ,abandonat per la joventut ,quan encara es veu obligat a lluitar per la feina i l’estabilitat. Homes cansats de lluitar per tot a qui ningú tirarà un cable per evitar que s’ofeguin en un oceà de llàgrimes. Masses abandonen en aquelles estadístiques d’altres morts , aquelles llistes per les que no hi ha programes governamentals .

no hace falta explicaciones todos ya sabemos como las gastan los socialistas, en Reus por desgracia hemos sufrido el mandado en nuestro ayuntamiento, han sido unos prepotentes y han dejado la ciudad con unas deudas y unos líos que ya veremos como termina todo