Poques zones de Reus tenen avui una tipologia social i urbanística més diversa que el districte V de Reus (barris Fortuny, Juroca, Montserrat, urbanització Muixí i parcel·les Casas). En aquest àmbit geogràfic de la capital del Baix Camp, actualment s’agrupen els antics habitatges del Patronat Municipal de la Vivenda franquista, impersonals i grandiosos blocs del darrerdesarrollisme espanyol, habitatges humils d’autoconstrucció al costat d’urbanitzacions filles del recent boom immobiliari. El passat proper, però, d’aquesta zona de la ciutat està marcat per l’emigració, la parcel·lació d’antics masos i l’autoconstrucció d’habitatges per part de famílies senceres. Un passat que els nous residents de la zona no sempre tenen present i que, a cops, encara margina als habitants de tota la vida.
Amb l’objectiu que la memòria d’aquests barris no es perdés, la veïna de l’urbanització Muixí, Pepita Roig, feia temps que intentava que s’endegués un projecte per explicar la formació d’aquests barris reusencs i la vida que s’hi vivia unes dècades enrere. Fruit en part de la insistència de Roig, la regidoria de Convivència de l’Ajuntament de Reus engegava el passat maig un projecte que ha culminat amb l’exposició La nostra memòria que es podrà veure al centre cívic Migjorn fins el proper 30 de gener. Aquest projecte ha permès exposar una quarantena de fotografies i articular un discurs al voltant de cinc àmbits concrets: els orígens del paisatge, l’autoconstrucció, comunicacions i transports, festes i tradicions i gent del barri.
La dinamitzadora del projecte, Pilar Zubero, explica que la idea de fons del projecte és “animar la gent a trobar-se, a parlar amb l’excusa de veure com era el barri abans” i afegeix que es “tracta de fomentar les bones relacions” entre els veïns que, com a tots els llocs, no són sempre plàcides.
De la seva banda, l’ànima mater del projecte, Pepita Roig, destaca com els primers residents d’aquesta zona perifèrica“eren de confiança” malgrat la seva modèstia econòmica. També posa l’accent en què tothom anava “construint i pagant poc a poc les seves cases” als propietaris que havien parcel·lat els seus terrenys. Des de ben jovenets tots els membres de les famílies participaven “en descarregar camions, pintar, etc…” per tal de col·laborar en la construcció de l’habitatge familiar.
Els Monzón, pioners del barri Montserrat
Tot i que actualment resideix a Salou, el lligam emocional de la Fina Monzón amb el barri Montserrat no és en absolut menor al de Pepita Roig. La seva família va ser la primera en residir-hi. "La meva família va ser la pionera", afirma amb orgull. A més, una plaça del barri porta avui el nom del seu pare, José Monzón, en homenatge al treball que va desenvolupar com a alcalde de barri entre els anys 1964 i 1975, aproximadament. També el seu cunyat, Miquel Folqué, és un històric líder veïnal de la zona. Amb la seva memòria prodigiosa, Monzón recorda com el seu pare es va implicar en "la mediació" dels problemes que anaven sorgint per la convivència i en l’articulació de les festes religioses i populars.
Un cop aconseguit un espai familiar per viure, la consecució dels serveis com l’aigua i la llum pública van ser altres dels reptes col·lectius pendents de la zona. En aquest sentit, Monzón recorda que la primera bombeta pública la va posar Casa Lozano el 1965. La canalització del barranc de l’Escorial va ser un altre dels aspectes que va portar cua també.
Precisament, el barranc va ser una de les barreres físiques que aïllava aquesta zona durant anys. Tal i com es pot observar en la mostra, el Carrilet que unia Reus i Salou era, aleshores, un dels escassos transports.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics