Mones de Pasqua i figures de xocolata, una tradició amb bona salut a Reus

Xavier Pàmies fent una mona tradicional al seu obrador
Isabel Martínez

Gust per la tradició però –també- canvis en la manera d’interpretar-la i readaptar-la als temps que vivim. D’aquesta forma, els consumidors reusencs gaudiran un any més d’una àmplia oferta de mones, tant tradicionals com pastisseres, i de les típiques figures de xocolata que tan saborosa fan la celebració de la Pasqua.

En aquest context, Xavier Pàmies, propietari del Forn Sistaré, comenta a Reusdigital la seva aposta per continuar oferint al client “la mona tradicional” que, segons la seva definició, “és efímera” i “no deixa de ser una coca que aromatitzem de forma especial amb productes típics com el vermut de Reus”. “Sempre l’havíem fet a casa nostra i continuem fent pedagogia” de la seva producció i consum, afirma el conegut forner. D’acord amb el costum, la mona tradicional “anava afegint ous fins els 12 anys”, una edat en què el padrí deixava de tenir l’encàrrec de la mona després de la celebració de la confirmació del seu fillol. “Ens agrada fer les coses amb història” reivindica Pàmies alhora que explica que, actualment, ofereixen als seus clients 3 tipus de mides d’aquest producte tan vinculat a la Setmana Santa: “d’una o dos ous, que és la que més es ven, de 3 o 4 i a partir de 5 ous fins a 12”, resumeix.

A diferència de la mona pastissera que antigament, segons Pàmies, “era més de luxe”, la mona tradicional és un producte amb una data de caducitat més pròxima en el temps, un motiu pel qual el Forn Sistaré va començar a elaborar-les dilluns passat per oferir-les als seus clients. En línies generals, “no hi ha una tendència a encarregar-les” entre els consumidors del seu establiment, una situació que fa anar de bòlit als treballadors de l’obrador i de la botiga aquests dies. “Si algú ens encarrega una mona pastissera també en tenim” aclareix Sistaré tot i que s’esforça en “fer pedagogia” de la mona tradicional. Coca amb cireres, blaiets,...”M’agraden les coses efímeres” assegura Sistaré mentre explica que aquest tipus de productes com les mones de Pasqua conformen part d’un calendari festiu i gastronòmic vinculat amb el pas de les estacions de l’any. “Potser si cada dia poguéssim menjar canelons de Sant Esteve”, diu, “no ens sabrien tan bons”, conclou.

Mones pastisseres i figures de xocolata

Diferent és l’oferta d’un establiment com la pastisseria-cafeteria Quin cacau! de Reus que té presència a la ciutat des de novembre de 2016. Al seu aparador i als seus prestatges es poden trobar sobretot mones pastisseres i figuretes de xocolata, un costum cada cop amb més adeptes. Segons Maria Cabré, propietària de l’establiment, els primers dies de Setmana Santa “les vendes estan funcionant força bé i els padrins estan complint amb la tradició”. Pel que fa a les figures de xocolata la tendència generalitzada és comprar articles “més petits” al igual que en la compra de mones situa les de “mig quilo i tres quarts de quilo” com les més habituals entre els compradors. “Les mones grans han passat una mica a la història” assegura.

En matèria de figures, destaca que les demandes que enguany han tingut més bona acollida són els superherois de tota mena desde Ladybug als PJ MAsks, els Gorjuss o l’incombustible personatge del Club Super3, Mic. Pel que fa a la mona tradicional, Cabré percep “certa revifalla” perquè “és molt més sana” però assegura que el mercat produeix una veritable “varietat de gustos” d’acord amb les peticions dels consumidors. Al respecte de les tendències de futur, la propietària de l’establiment apunta “als muntatges amb ous de Pasqua”.

L’emblemàtic aparador de les figures de xocolata

Amb un segle d’experiència en la venda, l’aparador del Colmado Baró és un dels llocs emblemàtics per tots aquells amants d’aquesta tradició atesa la seva primerenca exposició de figures de Pasqua de xocolata tot just finalitzat el Carnaval, segons indica Anna Baró, filla del propietari d’aquest establiment. “Quan Setmana Santa cau en la darrera setmana del mes, les vendes es concentren sobretot en els darrers dies” assegura la botiguera mentre la constant entrada de clients fa que la conversa sigui contínuament interrompuda. “Els darrers tres anys hem posat en pràctica una promoció cara al client per a què comprin i s’emportin els ous i figuretes de xocolata amb antel·lació” explica i, d’aquesta manera, tenir més espai d’exhibició.

En l’apartat de les noves modes, Baró comenta que la botiga està especialitzada tant en la comercialització de figures com en la venda al detall de tots aquells articles “que fan possible als clients poder fer la mona a casa i decorar-la” al seu gust, una tendència que compta amb bastants seguidors. “Permet lligar dues avantatges”, jutja, “el producte està més fresc i comporta estalvi econòmic” sense alterar l’arrelada tradició. Al centenari establiment, les figures que enguany han tingut una major demanda han estat, de forma similar al d’altres comerços, “Star Wars, Ladybug o el Mic” alhora que es manté la tendència d’altres anys per a què els productes tinguin una mida “petita” i apareguin exemples específics per a nenes com “les sabates de taló i la bossa” com altres anys. Sobre les propostes amb regust més reusenquista, Baró destaca “els escuts de sucre” que després dels bons resultats del Reus Deportiu enguany s’han complementat amb el del Santes Creus i el del Ploms, un club que enguany també commemora el seu segle de vida.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives