Montserrat Caelles: ‘La nostra obligació és dinamitzar el comerç de barri’

La regidora de Comerç i Cultura, Montserrat Caelles, es defensa de les crítiques rebudes per alguns comerciants de fora del centre i assegura que l'obligació de l’Ajuntament de Reus és també invertir en campanyes de dinamització del comerç de barri. Caelles, però, exposa que moltes vegades la problemàtica prové d’una manca d’interlocutors amb els quals parlar, i assegura que el màrqueting d’aquestes promocions no ha d’estar dirigit a captar el turista sinó a convèncer el veí del barri que ha de comprar en els comerços de proximitat. La regidora també parla de la propera incorporació de La Fira Centre Comercial a la Taula de Comerç, de la relació entre aquest sector i la cultura i del procés de fusió entre les entitats.

Com pensa millorar la relació entre l’ajuntament i les entitats comercials?

La plataforma que tenim per interactuar és la Taula de Comerç, que segons els temes a tractar, compta amb la presència de totes les entitats o només algunes. Depèn de si son temes més concrets o no. Des de la passada campanya de Nadal ja es treballa en aquesta línia i l’Agència de Promoció de Ciutat pren les decisions consensuades amb el sector. Estem contents de com funciona la coordinació.

Quan i com s’incorporarà la Fira Centre Comercial a la Taula del Comerç?

En la darrera campanya que hem presentat, la de la Primavera Vintage, no s’han incorporat directament però sí hem tingut converses per realitzar activitats de manera tematitzada i coordinada. Ara mateix no sé en quina data s’incorporarà La Fira Centre Comercial, però la voluntat és que es pugui fer efectiva en un o dos mesos. Si fem campanyes dirigides al petit comerç, no té massa sentit que el centre comercial hi sigui, però si són de ciutat, sí que té sentit. Segurament, per la campanya d’estiu ja realitzarem accions conjuntes per atraure el turisme que ve a la costa.

Quin impacte ha tingut La Fira per al petit comerç durant aquest mig any d’obertura?

Crec que hem fet bé la feina. El principal repte era quan va obrir portes el centre comercial, a tocar de la campanya de Nadal, vam aconseguir captar visitants per tal d’incrementar la demanda i equilibrar-la amb la nova oferta. Vam aconseguir que el centre continués molt viu. Passada la campanya de Nadal, venen uns mesos que no són els millors per les vendes, però no hem notat una davallada de visitants en els dies de més afluència per fer compres. No obstant, cal indicar que la situació no és diferent a un context general on el poder adquisitiu ja no és el mateix.

Alguns comerciants i restauradors de fora del centre critiquen la política de dinamització comercial. Què hi té a dir?

Ara precisament parlàvem de la utilitat de la Taula de Comerç, a mi aquestes queixes m’arriben a través dels mitjans. Hi ha alguns barris com el passeig de Prim que tenen representants i d’altres que no. Encara no hem pogut fer la reunió (amb els comerciants el carrer Ample) perquè m’ha costat saber qui hi havia darrera; és bo que hi hagi reivindicacions, però ens és difícil tenir una interlocució amb segons quines zones o barris. Ho he parlat amb el president de la Unió de Botiguers, Àlfred Pitarch, per tal que ell els traslladi que tenen l’entitat a la seva disposició per fer arribar les seves inquietuds.

Però quines accions faria?

És molt important que els barris mantinguin viu el comerç i puguin tenir campanyes de promoció pròpies... però hi ha confusions. Les campanyes que es realitzen ara al centre van destinades a un tipus de client, el visitant, mentre que els barris necessiten un altre tipus de màrqueting, més enfocat als veïns de la zona, que coneguin els beneficis de comprar al comerç local.

Entenc, llavors, que fareu campanyes de dinamització més enllà del centre?

La nostra obligació és fer-ho, per donar resposta a qualsevol col·lectiu amb ganes de treballar. D’aquí poc farem una campanya al barri Fortuny, de la mà de l’associació de veïns, que per segon any promociona el comerç de barri. L’Agència de Promoció de Ciutat  contribueix amb el fulletó publicitari. A vegades no és tant que vulguis fer campanyes als barris, sinó trobar els interlocutors que treballin de forma coordinada. I això pot ser ho acabarem treballant a través de les associacions de veïns o de la Federació d’Associació de Veïns de Reus (FAVR).

Això vol dir que s’ajudarà en l’organització o també s’invertiran diners?

Quan fem campanyes al centre, una part la inverteix l’Agència de Promoció de Ciutat, i l’altra, les entitats comercials. Hem de portar la mateixa dinàmica als barris. Nosaltres aportarem un percentatge de la campanya.

Com veu tot el procés per aglutinar les entitats comercials de la ciutat sota el mateix paraigua?

És vital que les entitats comercials puguin treballar de manera organitzada, cadascuna d’elles amb la seva raó de ser. La Unió de Botiguers n'ha de ser la representant de totes, la que aglutini la resta amb una política de màrqueting concreta per a cada zona. És idoni que sempre hi hagi una associació més gran que pugui oferir serveis a la resta  en temes de formació o assessorament. A la Taula d Comerç hi ha molt bona sintonia, no puc parlar en nom de les entitats, s’han d’entendre entre ells, però l’Agència de Promoció de Ciutat actuarà com a prescriptora, tal com marca el treball d’investigació de la URV que vam presentar.

Anem, llavors, cap a una fusió entre el Tomb de Reus i la Unió de Botiguers?

No sé quina és la modalitat que s’està treballant. Pel que tinc entès és que més que una fusió total, es pretén que la Unió de Botiguers pugui aglutinar les entitats amb personalitat pròpia per representar-les davant d’altres administracions.

Ara, però, la situació econòmica de la Unió de Botiguers és crítica. Quin posicionament ha d’adoptar l’Ajuntament davant d’aquesta situació d’una entitat històrica?

Hem de donar tot el suport que puguem. Vinc del món del comerç i m’he sentit orgullosa d’anar per Catalunya i veure la cara d’admiració de la gent quan anomenaves Reus. Crec que la nova junta té clar el camí a seguir i cal treballar colze a colze perquè l’entitat continuï amb la seva tasca.

Un cop aprovats els pressupostos de 2016, pot assegurar que hi haurà més inversió en grans i petites campanyes comercials?

En aquests moments treballem amb uns pressupostos que estan pràcticament prorrogats, però sí que volem fer més inversió. Ara hem presentat la campanya de la primavera, que fins ara feia el Tomb de Reus només i ara l’hem convertit en una de promoció de ciutat. La campanya d’estiu serà potent i estem treballant en la captació de fons privats. A més, ja estem treballant en el projecte dels llums de Nadal, tal com es va quedar a finals de l’any passat amb el sector comercial. Si aconseguim tirar endavant aquesta iniciativa singular, requerirà d’una inversió extra.

És a dir, s’aportarien més diners per instal·lar els llums de Nadal?

Així ens agradaria que fos, però també ho hem de treballar amb la resta de grups municipals. Ho hem de pactar.

Com es pot compensar la continua davallada de turistes russos?

Per enguany hi ha unes bones previsions d’aquests turistes, tot i que no podem llençar campanes ni quedar-nos només amb els russos. De la mà del Patronat de Turisme de la Costa Daurada estem treballant nous mercats i ara hem captat molt de turista francès. No és un visitant tant de compres, però és un gran amant de la restauració, i d’això, en tenim a la ciutat. De cara a la campanya d’estiu, estem pendents de saber quin serà el visitant tipus que vindrà i què li podem vendre per atraure’l.

Segons el darrer estudi de la URV, encara costa que els turistes de la costa vinguin cap a l’interior.

Si el tipus de turistes que venen no tenen cap inquietud cultural, evidentment, serà difícil que vinguin, però no tots són així. Hem de tenir informació del perfil del visitant i centrar-nos en aquell que sigui susceptible de visitar-nos, ja sigui per la nostra gastronomia, la cultura o el comerç.

Vostè ha repetit en diverses ocasions que la cultura i la promoció de ciutat han d’estar lligats. Però no creu que la gestió cultural ha de fugir també de la visió empresarial?

Evidentment. La cultura ha de tenir un valor intrínsec a la seva essència. Primer hem de garantir que hi hagi uns continguts de valor i després aprofitar la cultura per promocionar la ciutat. Si no tenim riquesa cultura, no atrauríem als turistes, però ara per a ara crec que el nivell cultural és potent.

Tot i que encara s’està en un procés d’elaboració de propostes, quina idea té sobre la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017?

Estic molt il·lusionada amb la Capital de la Cultura Catalana i crec que és molt important que hi pugui haver una inversió extra en cultura, per tal de projectar-nos a l’exterior. Els reusencs ja són conscients de la vitalitat cultural de la ciutat, però no ho són tant els visitants. Ara mateix no tinc projectes concrets al cap, tenint en compte que hi ha obert un procés de participació. No obstant, sempre hi ha d’haver una part tècnica de la regidoria per coordinar les activitats per tal d’embolcallar tot el programa. Ara estem organitzant la regidoria a nivell tècnic. I crec que també serà molt important que quan passi el 2017, siguem capaços de mantenir alguns projectes engegats. Que hi hagi continuïtat.