Dijous, 28 de Març de 2024

Mor l’activista polític Josep Colomé Cufí

10 de Novembre de 2015, per Redacció
  • Josep Colomé, a l'esquerra

    Cedida

Aquesta nit ha mort a Girona, l’activista polític Josep Colomé Cufí. Colomé va néixer a Tortellà (La Garrotxa), i als dos anys, juntament amb la família, va venir a residir a Reus.

Josep Colomé va ser responsable del comitè local de Reus del PSUC, des de finals del franquisme fins als anys 80, i va ser un dels impulsors de les Joventuts Comunistes de Catalunya. Colomé també va exercir altres càrrecs al PSUC.  El 1971 fou detingut per la policia espanyola per fer campanya contra les eleccions a procuradors a Corts franquistes, Fou processat, junt amb altres reusencs, pel Tribunal de Orden Público, que sobresegué la causa. Va presentar una querella contra la policia per maltractaments i el judici, en 1972, fou el primer contra la policia que se celebrava a l’Estat espanyol. Va impulsar també la creació d’organismes antifranquistes, com l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Democràtiques del Baix Camp. Colomé, va prendre part en el primer míting democràtic celebrat a Reus després de la Guerra civil, el juliol de 1976.

Al marge de la política, Josep Colomé s’ha dedicat professionalment al sector tèxtil en l’empresa familiar situada fa uns anys al carrer Rosich i a l'ensenyament d’idiomes. Des de fa uns anys, Colomé vivia a Palafrugell (Baix Empordà) on va traslladar-se junt amb els seus pares, ambdós històrics lluitadors antifranquistes.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Adrià   14 de Novembre de 2015

Milers de moments

M'agradaria rendir homenatge al meu antic professor d'alemany amb unes breus paraules on s'exalci la gran persona que era i la quantitat de coses que em va ensenyar i mai em deixaran.
En aquest article, tal i com ja ens havia explicat amb ulls vidriosos i un somriure impertèrrit, ell va ser un home de cultura que va reinvindicar activament contra el règim franquista sortint escaldat més d'un cop, no obstant, a excepció d'altres comentaris, jo el vaig conèixer fa 3 anys i una mica més, com a professor d'alemany.
Recordo anar a casa seva a les 8 del matí els dissabtes i fer classes en pijama, recordo la quantitat de literatura i saviesa que desprenia un home que sabia parlar 7 idiomas, recordo el seu oferiment a ajudar-nos amb l'escola tot i ja estar malalt.
Sempre havia cregut que se'n sortiria, que la seva actitud lluitadora se'n sortiria de la cruel enfermetat del cáncer, però no ha estat així. Descansi en pau.

Salvador  11 de Novembre de 2015

Una anécdota

Quisiera contar una anécdota al respecto.
En 1971, cuando se convocaban unas elecciones para procuradores en Cortes (franquistas, desde luego) unos amigos de Reus como Colomé salieron a la calle para pintar "abstención" cerca de los carteles propagandísticos.
La policía les pilló, les llevó a comisaría y les pegaron una soberana paliza. Uno de ellos llevaba una lista con los autores que en aquel año estudiaban en el instituto en la asignatura de literatura. Eran escritores españoles como Valle Inclán, Azorín, Unamuño, Machado. El policía al registrarlos descubrió la lista y alborozado exclamó "¡Ya tenemos la lista de la célula de rojos de Reus!" y preguntaron donde vivía Valle Inclán.
Sorprendidos, respondieron que Valle había fallecido en 1936, unos meses antes de empezar la Guerra Civil. Los agentes se creyeron que les estaban tomando el pelo y se enfadaron aún más.
Al salir de comisaría los amigos se presentaron al juzgado para interponer denuncia contra los policías por torturas y la denuncia fue admitida a trámite.
Fue la primera vez que eso ocurría en España desde la República. El juicio quedó sobreseído por falta de pruebas.

Clara  10 de Novembre de 2015

En record d'en Pep Colome i Cufí

En record d'en Pep Colome i Cufí que ens a deixat aquesta matinada, degut a la cruel enfermetat que se'n diu cancer.
El Pep, el vaig coneixa sent un merec ja que va començar molt jove a militar a les JCC, va comença acompanyat de la Isabel Llatser (morta fa més o menys un any de la mateixa enfermetat) a assistir a les reunions clandestines que es feien a casa dels meus pares, en aquell moment va deixar sense acabar la seva carrera pel Partit, no va tenir juventut, el Partit ho va ser tot. Per això el vull recordar en el primer miting que es va celebrar el dia 7 de juny del 1977, al pabelló del Reus Deportiu ple de gom a gom, en Pep en aquell acta estava entremig d'en Llorenç Rivas (secretari del PSUC a Reus) i d'en Josep Padrell (responsable de la direcció del PSUCper les comarques), a la mateixa també hi son la Cristina Ferrer, el Francesc Padrol, en Gregorio López Raimundo, en Josep Sales, Josep Solé Barberà.
En les altre fotografies el podem veure, en una al costat de la Cristina Ferrer i en l'altra amb l'Anna Sugrañes Boix.
Pep tal com diu un company en el seu obituari: que la terra, aquesta terra que has viscut, estimat i gaudit, et sigui lleu.