Neus Segrià: 'He lluitat perquè Reus estimi la ceràmica'

La ceramista Neus Segrià serà reconeguda aquest proper dijous a la tarda amb el títol de filla adoptiva de la ciutat de Reus. És per això que el programa 'Carrer Major' de les emissores locals del Camp de Tarragona on hi participa LANOVA Ràdio, es va desplaçar fins el seu taller. Segrià ha recordat que de petita ja volia estudiar art, però que la seva mare li va recomanar que estudiés alguna cosa "amb la qual guanyar-se la vida". Va començar estudis de pèrit i mercantil a Barcelona i mentre els cursava, va començar paral·lelament estudis d'art.

Finalment, amb allò que s'ha guanyat la vida ha estat la ceràmica. "He treballat tan a gust que penso que hauria d'haver pagat jo per la feina que he fet", manifesta Segrià. Neus Segrià ha exposat a Corea, al Japó, a Alemanya, entre altres països i assegura que ara li toca "reposar". "La ceràmica és molt bonica, però he treballat molt durant aquests anys", explica allargant la "o" del molt.

Al taller del carrer de Balmes hi és des de que es va casar, "hi segueixo venint cada dia, però s'acabarà aviat", indica. Ara té problemes amb la vista i gairebé no s'hi veu, "però tinc el tacte molt pronunciat i faig el que puc", assegura. En un passadís estret i fosc del taller, hi guarda en uns prestatges una peça de cada exposició que ha fet, "com a mostra antològica que deixaré als meus fills", indica.

L'artista fa tot tipus de ceràmica, els plats que donen al Palau de la música com a obsequi, premis de diverses institucions, gerros i fins i tot la tapa d'un nínxol mortuori. "Has de fer allò que et demanen", diu. Cap detall de les seves creacions el deixa a l'atzar, la peça "ha de dir alguna cosa sempre", subratlla. Ensenya un plat amb la silueta dels gegants indis de Reus i fa notar que les cares de la parella no tenen cap rostre, "és la cara d'il·lusió que cada nen es vulgui imaginar", detalla.

Segrià té 87 anys, va néixer el 1931 a Tarragona, però no tenia ni un any que la seva família es va desplaçar a la capital del Baix Camp, "em considero de Reus, de Reus, dues vegades", puntualitza. Preguntada pel que sent al ser anomenada filla adoptiva de la ciutat respon que "em fa molta il·lusió a la vegada que una mica de vergonya", "d'aquests reconeixements et sents orgullós, però al mateix temps, si ets una mica responsable, et preguntes si t'ho mereixes", afegeix.

Obra de Segrià n'hi ha per diversos espais de la ciutat: al Museu de Reus, les peces de la font de la plaça de les Aigües, murals al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, a la parròquia de Sant Joan i a la de Sant Josep Obrer. Vinculada a grups de dones i als centres cívics, explica que "he lluitat perquè Reus estimi la ceràmica, perquè sigui igual d'important com ho va ser al segle XVII".