Divendres, 29 de Març de 2024

Noemí Llauradó: 'Ens agradaria que la Generalitat entrés al consell d'administració de l'Hospital'

El govern municipal ultima el Pacte de Salut amb el PSC i Ciutadans. El PP és reticent a signar-lo, mentre que la CUP se'n desmarca

02 de Gener de 2017, per Enrique Canovaca
  • Noemí Llauradó, a les portes de l'Hospital de Sant Joan

    Enrique Canovaca

Aconseguir el màxim consens polític a Reus i al territori. Redactar un pla de viabilitat que s'ha de presentar als bancs que van donar el préstec per la construcció de l'Hospital de Sant Joan. Establir una xarxa sanitària coordinada a través del Pla Estratègic de Salut del Camp de Tarragona. I redefinir la governança al centre hospitalari reusenc. Són alguns dels principals punts del Pacte de Salut de Reus, un document que vol anar més enllà de ser una declaració d'intencions i hauria de servir per fixar el camí a seguir en els pròxims anys. El govern municipal, amb la regidora de Salut, Noemí Llauradó, al capdavant, ultima un acord que ja s'ha fet extensiu públicament al PSC i que s'espera que també ho sigui per Ciutadans. El PP es mostra reticent a signar-lo, en entendre que és la Generalitat qui ha d'assumir la responsabilitat del dèficit, mentre que la CUP se'n desmarca completament i es manté en la seva proposta d'un model de gestió del CatSalut.

"Els temps canvien i les estructures que tenim en l'àmbit sanitari segurament s'hagin de repensar, d'acord amb un pla estratègic on l'hospital de Reus ha de tenir un pes important, juntament amb el de Tarragona". Són paraules de Noemí Llauradó respecte a la base del Pacte de Salut. "L'important és sortir de l'actual situació deficitària, hem de treballar en un pla de viabilitat i possiblement en una governança diferent, amb la col·laboració del CatSalut", continua la regidora de Salut, qui espera que el pacte polític, que es vol fer extensiu a la societat civil i altres organismes sanitaris, estigui llest durant el gener.

La idea d'incloure la Generalitat en la gestió de l'hospital és encara "incipient" però Llauradó s'hi mostra partidària: "Ens agradaria molt i afavoriria la situació. En general, no es veu malament aquesta opció". Per la regidora, el pacte de salut són unes bases "prou desenvolupades" com perquè es puguin anar executant, i en tot cas, està previst que hi hagi una comissió amb la Generalitat per tal de debatre aquesta qüestió, i en termes més generals, el model de Sagessa.

Amb tot, Llauradó considera que el lideratge de la gestió sanitària ha de continuar sent municipal, per ser "més directe i proper a la ciutadania", i que malgrat les diferències amb la CUP, "també se'ls ha ofert entrar en aquest consens". Una de les qüestions que la regidora considera cabdals és avançar en la idea que el conseller de Salut, Toni Comín, va explicar quan va venir a Reus a presentar el Pla Estratègic de Salut al Camp: "hem de tenir un sol hospital del territori amb dos edificis, un a Reus i l'altre a Tarragona".

Per tant, un dels primers objectius del pacte sanitari ha de ser establir una aliança amb la ciutat veïna, amb un alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que ha creat polèmica amb aquest tema. Precisament, Llauradó considera que "cal visualitzar un projecte en xarxa i si es fa, cap alcalde del territori ho pot veure com una amenaça sinó com una oportunitat".

Pla de viabilitat

La previsió de tancament de dèficit ordinari del Sant Joan se situa entre els 4,5 i els 4,8 milions d'euros, una xifra que queda reduïda a menys d'un milió gràcies a l'aportació extraordinària de Gecohsa, que gestiona l'Hospital de Móra d'Ebre. "Hem de tenir un pla de viabilitat que ens ajudi a revertir el dèficit i que ens serveixi per anar a renegociar el préstec per la construcció de l'hospital amb els bancs. Si aconseguim reduir la quota, aquesta rebaixa es veurà reflectida en el lloguer que es paga a Reus Serveis Municipals", explica Llauradó.

Ara per ara, el principal problema dels comptes del centre hospitalari prové del pagament anual de 7 milions d'euros pel nou edifici al qual ha de fer front Reus Serveis Municipals, uns diners acaben sortint del concert per activitat que paga la Generalitat de Catalunya. Respecte a aquesta situació, Llauradó indica que "és el que es va convenir amb anterioritat, ara es pot canviar, si s'escau, en el pla de viabilitat, que hauria d'estar enllestit cap al febrer".

No obstant això, la regidora de Salut espera que els compromisos d'un comprador com la Generalitat serveixin per renegociar amb els bancs, adverteix que la situació de dèficit no és una qüestió exclusiva de l'Hospital de Reus i espera que aquest es pugui anar reduint "progressivament" en el termini de 3 o 4 anys, per arribar a una situació d'equilibri.

Suma de tots els usuaris de la regió sanitària

La regidora de Salut confia plenament en els plans del conseller Comín i en què tots els centres del territori s'uneixin per sumar els seus usuaris i "aconseguir una taxa de penetració més alta, que ara és del 93%". "Hi ha marge de millora perquè molts serveis que no es fan aquí es puguin fer", indica la regidora, qui també voldria fer extensiva l'aliança a Terres de l'Ebre, on Sagessa té diversos centres hospitalaris. Si se sumen tots els habitants de la demarcació, són uns 800.000, una xifra que serviria per evitar qualsevol desplaçament cap a Barcelona.

Llauradó reconeix que la situació econòmica de l'Hospital de Sant Joan té una repercussió directa amb els conflictes oberts amb el Comitè d'Empresa i assegura que si un jutge obliga a pagar la totalitat de les DPO del 2015, el consell d'administració així ho farà. Un informe del secretari i de l'interventor indicava que es podia fer efectiu el pagament però no de forma total per a totes les categories. Respecte a les DPO del 2016, "el conveni diu que s'han de consensuar mesures en cas de desequilibri i en això estem".

Els representants dels treballadors tenen a la seva disposició informació econòmica de l'Hospital de Sant Joan i hauran de dir la seva sobre mesures de reequilibri. "Hi ha altres opcions i segons quines disposicions es podrien deixar de banda si una autoritat laboral competent ho diu, però no estem en aquesta situació", exposa Llauradó, qui subratlla que la negociació amb el Comitè d'Empresa no es va fer l'any passat.

La CUP es distancia del pacte

"Dins del decàleg de propostes que es proposen al Pacte de Salut, estaríem d'acord que es fes el Consell Ciutadà però ens distanciem en la resta de coses. Creiem que s'ha de treballar des de zero i plantejar un nou model de gestió liderat pel CatSalut". Són paraules de la portaveu de la CUP, Marta Llorens, qui subratlla que "nosaltres tenim una altra manera de veure la sanitat, en l'àmbit de Catalunya, amb canvis substancials". Llorens veu impossible arribar a cap acord si no es canvia el plantejament de base i "comença a treballar la comissió mixta amb la Generalitat" per traspassar la gestió. "Des del ple monogràfic no hem tingut cap més apropament", ha conclòs la cupaire.

Ciutadans: un acord per pressionar la Generalitat

La visió de C'S és diferent de la del partit independentista, malgrat l'existència també de crítiques a la gestió sanitària. "El pacte és una declaració de bones intencions i el que hem de fer és coordinar-nos tots plegats, també des de Tarragona, per anar a exigir a Barcelona", tal com afirma la regidora de Ciutadans i consellera de l'Hospital de Sant Joan, Pepa Labrador. La regidora explica que hi hagut un apropament del govern municipal cap als seus arguments: "tot depèn de donar-li un toc preponderant al pla estratègic i unir forces polítiques entre Reus i Tarragona".

"Tots els regidors de Reus estem implicats per la situació que tenim, però els de la ciutat veïna no tenen coneixement de la situació", adverteix Labrador, qui creu que el primer "és posar-nos d'acord aquí". Per la regidora de C'S, l'amenaça ve de Barcelona: "activitat pública que es podria fer al territori es dóna a clíniques privades", afirma. A més, indica que s'ha de fer una aliança estratègica amb Terres de l'Ebre per tal que es vegi el conjunt de població de tota la demarcació i no només del Camp de Tarragona. Així s'aconseguiria el suficient gruix de població per no haver-se de desplaçar a Barcelona a fer segons quines proves.

'La veu de la ciutat per negociar amb la Generalitat', segons els socialistes

L'elaboració del Pacte de Salut ha tirat endavant, en primer terme, gràcies a la implicació del govern municipal i del PSC. Pel portaveu socialista, Andreu Martín, aquest document "pot ser una eina útil, la veu de la ciutat per negociar amb la Generalitat i donar un missatge clar". A la vegada, Martín espera que així es deixi de treballar de manera partidista i que "s'acabin incorporant el màxim de formacions possible".

El socialista també opina que Reus ha d'anar de la mà de Tarragona -"hi ha d'haver una interlocució directa", diu-, no només en l'àmbit polític sinó també dels professionals sanitaris. "Si posem fil a l'agulla del pacte estarem en condicions d'oferir un servei de qualitat, amb unes condicions laborals adequades i un equilibri econòmic dels comptes", ha conclòs Martín.

El PP és 'reticent' a signar el pacte

"Som reticents a signar el Pacte de Salut, a no ser que aquest inclogui que la Generalitat assumirà les pèrdues econòmiques de l'Hospital de Sant Joan". És el posicionament del portaveu del PP, Sebastià Domènech, qui és molt crític amb la tasca de govern i la inoperància, segons ell, del departament de Salut. "De què serveix que CiU i ERC manin al govern municipal i a l'autonòmic quan després no solucionem aquest tema", es pregunta Domènech, qui creu la sanitat reusenca "està en caiguda lliure".

"Els ciutadans de Reus no podem suportar les pèrdues econòmiques i si la Generalitat no vol assumir la gestió, almenys que es faci càrrec del dèficit", ha indicat Domènech, qui creu que el ple monogràfic de salut va ser un "brindis al sol" i es queixa del fet que s'hagin hagut de desviar diners d'Aigües de Reus i de Reus Serveis Municipals, quan a la resta de l'Estat tothom té un servei sanitari finançat i gestionat per les comunitats autònomes. "Els reusencs paguem dues vegades la sanitat", insisteix el popular, qui considera que "no es pot jugar amb la salut ni del ciutadà ni dels treballadors".

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Josep  03 de Gener de 2017

La Generalitat no respon

Si són ells ( La Generalitat ) la que hauria de posar-se desde fa tems devant i posar ordre, peró esperen que els supliquem, quina mala gestió política entre tots estem fent, de totes maneres ja sabem que estan molt ocupats amb tot aquest folklore de la independencia, paciència

Pep  03 de Gener de 2017

Mala gestió

No parlin mes i fasin les coses mes rapides, les urgencies cal donar-los més mitjans, tenim uns grans profesionals, però en moments puntuals mancats de mitjans, els tenim i cal posar-les en marxa ja.

Juan  03 de Gener de 2017

dar vueltas y mas vueltas

Si es que tendría que ser la generalidad la que ya tendría que estar dentro del pastel y sin que nadie se lo pida dar un paso al frente y meter dinero en nuestro hospital, si este hospital estuviera en Barcelona seguro que no estaría con esta deuda monstruosa, pero como esta en Reus lo dejan y ya veremos lo que hacemos, es de vergüenza que nos pasen estas cosas, que nos tengamos que poner de rodillas para pedir una limosna a los que mandan , de todas maneras la mala gestión socialista la estamos pagando con creces

Xollador  03 de Gener de 2017

"Canviar-ho tot per a que tot segueixi igual"

"Pacte de #Salut" = #PacteTrias-2 = #sociovergenciasanitaria (+ERC) = #casInnova-Bis
"Canviar-ho tot per a que tot segueixi igual" (Lampedusa)

Alferez Provisional de Reus  02 de Gener de 2017

Los dos comentarios acertados

Los dos comentarios acertados y muy bien definidos. Pero voy más allá. Se ha creado una infraestructura piramidal que es imposible mantener. Un Hospital de esta embergadura hay que ser más eficiente, tener una buena gestión en urgencias y sobre todo colasborar en la red sanitaria estatal (autonómica), ofreciendo lo que no tiene, que podría ser tecnologías y resultados en tratamientos médicos, para atraer es plus tan necesario. Insisto, los anteriores artículos está muy bien. Felicidades ambos.
Buen año para todos.

Josep  02 de Gener de 2017

La culpa de es de los que mandaban en su momento

Es la culpa de todos los males, hacer un gran hospital sin pensar en las consecuencias que llevaría, y también gestionar otros centros de otras localidades que solamente nos llevan problemas, la gestión del hospital por lo que dicen es muy deficiente, lo primero que hay que hacer es desprenderse de tanto lujo, sacarse de encima las gestiones de otros centros y centrarse exclusivamente en nuestro hospital, luego gestionar mejor dando un mejor servicio en las urgencias, vamos que los trabajadores puedan hacer mucho mejor todo su trabajo, no tener cerradas las habitaciones que para esto están, no tener a los enfermos de las urgencias en los pasillos de las urgencias

Pedro  02 de Gener de 2017

Hay que dar soluciones rapidas en las urgencias

La gente no puede trabajar de esta manera, si hay saturacion en urgencias hay que abrir rápidamente camas en la primera planta que hay muchas cerradas y es una vergüenza que se tenga que trabajar de esta manera, atendiendo en malas condiciones ( en los pasillos ) a los enfermos que necesitan soluciones rápidas, esto es lo primero que hay que hacer, antes que todo