Divendres, 29 de Març de 2024

Objecció de consciència i insubmissos, el poder de la memòria

El cicle de Pau i Drets Humans del Centre de Lectura proposa crear un grup estable de persones preocupades per aquesta qüestió

16 de Gener de 2016, per Isabel Martínez
  • Imatge de la xerrada

    Isabel Martínez

Amb l’objectiu de crear un grup estable de socis del Centre de Lectura i persones interessades en qüestions de drets humans, desarmament i pau, l’ateneu reusenc ha posat en marxa aquest divendres al vespre el primer Cicle de Pau i Drets Humans amb una xerrada sobre la història de l’objecció de consciència i la insubmissió. “Volem que hi hagi un constant debat intel·lectual sobre aquest tema més enllà dels fets d’actualitat” relacionats amb els drets humans i la guerra, ha explicat Quim Besora, president de la secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura.

El ponent de la primera de les xerrades del cicle ha estat Pepe Beunza, el primer objector de consciència de tot l’Estat espanyol  per causes polítiques l’any 1971. La presentació de Beunza ha anat a càrrec de Agustí Llauradó, el primer reusenc objector de consciència el 1976.

Segons ha explicat Beunza, la història de l’objecció de consciència i l’insubmissió entre els anys 1971 i 2002 es pot dividir en quatre grans etapes: l’objecció individual, l’objecció col·lectiva, la insubmissió i la insubmissió a les casernes. Beunza ha assenyalat que, anteriorment a l’any 1971, hi va haver uns 150 objectors de consciència Testimonis de Jehovà que objectaven per conviccions religioses.

Com a resum del moviment, Beunza també ha destacat que en 30 anys va “tenir un balanç espectacular”, que va ser una escola d’activisme social de multitud de persones i que “cap  conquesta social dura per sempre”  per tal de cridar l’atenció sobre el rearmament i el negoci de la guerra en els nostres dies. A nivell de dades, Beunza ha comentat que el 1995, per exemple, hi havia 350 insubmissos a les presons de l’estat espanyol i que aquest col·lectiu va pagar més de 1.000 anys de presó per oposar-se al servei militar. També ha estat crític amb el govern socialista que “parava més orella a les casernes pel soroll de sabres” que a les legítimes demandes del carrer en aquesta qüestió.

L’activista també ha valorat molt positivament el poder transformador que va tenir el moviment en aquells moments: “Té un mèrit extraordinari que joves  deixin família i xicota sabent que aniran a la presó” sobretot en temps democràtics, ha sentenciat. 

De la seva banda, Agustí Llauradó ha explicat la seva experiència en el col·lectiu d’objectors de consciència que es va organitzar al barri de La Floresta el 1976 i que va ser uns dels primers a nivell de l’Estat. Llauradó ha recordat que va servir perquè es tirés endavant durant uns mesos una experiència social molt reexida al barri tarragoní gràcies a classes d’alfabetització, guarderia, classes de català, etc. Finalment, Llauradó va ser amnistiat però ha volgut destacar que l’experiència va demostrar-li que “no hi ha res impossible”.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics