Divendres, 29 de Març de 2024

'Parlar bé també és utilitzar les formes dialectals pròpies'

Un compte d'Instagram engegat per Xavier Cuartero reivindica els trets més característics del català de Reus

08 de Juny de 2020, per Alba Cartanyà
  • Una de les primeres publicacions del compte "El parlar de Reus"

    Cedida

Navegant entre dues aigües lingüístiques, Xavier Cuartero Mercadé confessa: "Quan sóc a Barcelona em diuen que parlo estrany, i quan vinc a Reus em diuen que parlo com a la capital". Té 34 anys, treballa en edició d'obra gràfica i és reusenc, tot i que, com molts joves, va anar a estudiar a Barcelona i ja s'hi va quedar. També ha passat allà tot el confinament. "Potser per la nostàlgia", reconeix, ha engegat fa poc el compte d'Instagram 'El parlar de Reus', on comparteix alguns dels trets més característics del català parlat a la capital del Baix Camp per visibilitzar-los i normalitzar-los.

Formes "antigues o incorrectes"

Cuartero remarca que la famosa 'e' final, el "naltrus", el "moresc" o el "col·lègit", així com altres formes pròpies de Reus, són vistes com a "antigues o incorrectes" i, per tant, "la gent creu que no les ha de fer servir". A través del nou projecte, Cuartero vol reivindicar el seu ús: "Que no siguin formes normatives, no vol dir que no puguin usar-se", remarca, ja que en "registres informals o en canals orals" es poden fer servir "perfectament". Insisteix que "la norma no deix de ser una estandardització de la llengua" i conclou: "Parlar bé també és utilitzar sense vergonya les formes dialectals pròpies del teu territori".

Un "parlar de transició" 

Fa mesos que en Xavier recull material divers relacionat amb el català que es parla a la ciutat de Reus. Es tracta d'un "parlar de transició", constata, ja que forma part del català oriental però té trets de l'occidental a causa de la proximitat geogràfica. Ja són més d'un centenar les referències que té guardades, extretes de diferents fonts, i recorda que les ha anat recopilant "sense saber exactament què en faria".

Explica que l'han inclòs en un ERTO i això ha fet que tingués més temps lliure: "Potser ha estat el moment ideal per emprendre aquest projecte que ja tenia al cap". Creu que la xarxa social escollida, Instagram, és una "manera fàcil d'arribar a la gent" i, sobretot, li permet potenciar "la part més visual" i creativa.

700 seguidors en dues setmanes

La primera publicació és del 24 de maig i, a hores d'ara, el compte ja té més de 700 seguidors. Cuartero assenyala la importància de la llengua en aquests moments i la necessitat de "crear contingut en català a les xarxes". Anima tothom que "tingui la possibilitat" a fer-ho, perquè "el públic potencial hi és". Amb la voluntat que 'El parlar de Reus' sigui un punt de trobada on posar en comú una llengua compartida, en Xavier fa enquestes i consulta als seus seguidors si utilitzen els termes que ell proposa. "No vull que les publicacions siguin dictatorials, no pretenc dir 'a Reus es parla així i punt', sinó que m'agradaria que cadascú hi digués la seva", comenta, i puntualitza que potser algú creu que una paraula determinada només es diu a casa seva i després descobreix que no, que altres persones també la coneixen i la utilitzen. 

En Xavier està convençut que cal "reivindicar aquesta riquesa lingüística". El compte està encara en una fase inicial, tan sols amb unes setmanes de vida, i el seu creador encara no s'ha plantejat com serà el futur. Té clar que, segurament, amb el desconfinament publicarà "amb menys freqüència" però amb les mateixes ganes de descobrir i compartir el català propi de la ciutat i arraconar la vergonya per utilitzar amb orgull la manera com "naltros" parlem. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics