L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha manifestat públicament la seva indignació després de saber que el jutjat d'instrucció número 2 de Reus manté l'acusació per un presumpte delicte d'odi contra ell i els regidors Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus). Pellicer ha interromput uns minuts l'activitat d'atenció ciutadana 'Els dilluns amb l'alcalde', que estava portant a terme al centre cívic del Carme, per respondre a la decisió de la jutgessa: "L'auto judicial és una provocació i un atemptat contra el sentit comú. En totes les declaracions públiques que he fet com a alcalde he parlat sempre de respecte i de convivència", ha dit.
El batlle ha afirmat que se l'acusa d'un "delicte inexistent", i ha conclòs que "la justícia té un problema, i greu, i es diu persecució política". En aquest sentit, Pellicer ha demanat que se'ls digui "què pensen fer amb la classe política d'aquest país", perquè la situació judicial, a parer seu, és "lamentable".
Pellicer també ha denunciat el fet que el document ometi "deliberadament la situació prèvia al 3 d'octubre", i ha sentenciat: "Ho tornaríem a fer". En paraules de l'alcalde, es tracta d'un text "indignant, surrealista, tendenciós i tremendament parcial". Respecte a l'estratègia de defensa que se seguirà, Pellicer ha manifestat que primer cal que els advocats puguin analitzar la situació", tot i que també ha avançat que el més probable és que tots els implicats continuïn treballant conjuntament.
Una causa 'sense recorregut', segons Esquerra
Des d'Esquerra, i a través d'un comunicat, s'ha exposat aquest dilluns al vespre que "celebrem que l'auto arxivi la causa d'una part del encausats", tot apuntant que el cas "se circumscriu dins la causa general oberta contra els líders polítics i de la societat civil independentistes per la celebració d'un referèndum democràtic per a la independència de Catalunya".
Al text s'hi ha assenyalat, a banda, que "el motiu de seguir endavant amb el judicis és orquestrar una causa de persecució política als partits independentistes catalans", i que el recorregut de la causa "és limitat, ja que diverses sentències han posat de relleu que el delicte d'odi no pot ser atribuït a un col·lectiu com el de cossos i forces de l'Estat, els quals no pateixen una situació de vulnerabilitat". Per tot plegat, la força liderada per Noemí Llauradó ha subratllat que "confiem que al final s'imposarà el sentit comú i quedarà totalment arxivada", si bé "en tot el procés queda la incertesa si serà el jutjat de primera instància número 2 de Reus el que ha de continuar amb aquesta causa per la condició d'aforada (de Llauradó) i haurà de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el que acabi resolent".
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics