Cookie control
Dijous, 27 de Febrer de 2020

Pellicer i 'la majoria de quinze' regidors

Les municipals i la reedició del pacte de govern marquen l'any 2019 en clau política

25 de Desembre de 2019, per Marc Busquets
  • Reusdigital.cat

Som a punt de deixar enrere un any que, en clau política, serà recordat per la convocatòria de les eleccions municipals que es van celebrar el passat 26 de maig. Junts per Reus, Esquerra i Ara Reus han reeditat el pacte de govern de l'anterior mandat, si bé actualment amb una major representació al plenari (15 regidors, en total) i, en conseqüència, amb una còmoda majoria que ha permès validar qüestions importants com els comptes i les ordenances. De fet, el 2020 serà la primera vegada en l'anomenada 'era Pellicer' que pressupostos i taxes entrin en vigor l'1 de gener. Igualment, el 2019 quedarà marcat per l'aprovació al saló de plens de la posada en marxa del procés que ha de dur al traspàs del Sant Joan al CatSalut. 

Mocions diverses al primer trimestre

Al gener, la CUP va tornar a presentar una moció referent a la pobresa energètica i que va voler eliminar el requisit dels dos anys d'empadronament a la ciutat per poder optar a segons quins ajuts. No obstant això, la proposta va tirar endavant parcialment, ja que es va validar l'elaboració d'un pla local per analitzar de la capital del Baix Camp en aquest àmbit. Igualment va prosperar una moció de Cs, aquesta per tal que el consistori fes un protocol per detectar connexions il·legals a la xarxa de subministraments. Al febrer, el govern va tirar endavant el nou Reglament de participació ciutadana (per unanimitat), la subvenció per ampliar el Centre de Lectura i el Pla de polítiques LGTBI+ (amb el vot en contra del PP).

Amb tot, i d'aquell debat, cal subratllar que l'equip del batlle Pellicer va comptar amb el suport dels populars i de Cs per bloquejar l'auditoria al servei de la brossa i que va demanar la CUP. Els anticapitalistes, a banda, van aconseguir el vistiplau del ple per impulsar el Consell municipal de l'habitatge. Al març, Cs va demanar que els grups municipals fessin públiques les assignacions i despeses del mandat, i es va trobar amb l'oposició del govern, el PSC i el PP. En matèria sanitària, la llavors regidora del ram, Noemí Llauradó, va apuntar a la previsió de finalitzar les obres del trasllat del CMQ a l'antic hospital haurien d'estar enllestides al maig

La crisi oberta a Cs va obrir la precampanya

A l'oposició, la cúpula de Cs va imposar una junta gestora per a l'agrupació local i va suspendre de militància els quatre regidors del grup taronja al ple. Segons el fins llavors portaveu, Juan Carlos Sánchez, i si bé s'havia acordat que tornaria a ser cap de llista a les municipals, la revelació d'una suposada irregularitat comesa per un alt càrrec de la formació el va apartar de la cursa electoral. Mentre, les altres forces anaven conformant els seus respectius projectes de cara el 26-M tot albirant a l'horitzó uns comicis amb fins a 12 diferents opcions per als electors. La plataforma Entre veïns, Primàries Reus, En Comú Podem Reus i la candidatura d'ultradreta Vox es van presentar per primer cop, mentre que els expulsats de Cs van optar, a primers d'abril, per sumar-se a dCide

En el debat plenari d'aquell mes, precisament, la CUP va aconseguir que prosperés una proposta de resolució per tal que l'Ajuntament instés la Generalitat a desenvolupar un cens dels pisos buits per més de dos dos anys. La convocatòria d'eleccions generals, el dia 28, va deixar un 75,41% de participació (un 14% més que en les des de 2016) i un històric triomf d'ERC al Camp; tot plegat va anticipar l'inici de la campanya per les municipals, al maig, amb un Pellicer que va reiterar la seva voluntat de reeditar el pacte amb els republicans i Ara Reus, i un PSC encoratjat pels bons resultats assolits per Pedro Sánchez en clau estatal, dies abans. 

Campanya, eleccions i pactes

La campanya va estar marcada per la coincidència en les propostes programàtiques dels tres aliats al capdavant de la ciutat en l'anterior mandat. Equipaments al Carme, la connectivitat entre el sector nord i el centre o l'habitatge van centrar l'actualitat de la prèvia al moment de la veritat. Pellicer va revalidar el triomf a les urnes (amb prop de 10.000 vots i set regidors), per davant d'ERC i el PSC (els primers van passar de dos a sis regidors i, els socialistes, de quatre a mitja dotzena). La participació va ascendir al 60,30%, i els resultats van deixar el PP fora del ple, i van comportar també la pèrdua d'un regidor de Cs (de quatre a tres, amb Débora García com a líder). La CUP va perdre la meitat dels regidors aconseguits l'any 2015, tot quedant-se en els tres. De les candidatures que s'havien presentat per primer cop a les eleccions, cap va obtenir representació. 

Feta l'anàlisi corresponent pels partits, Llauradó es va postular com a possible alcaldessa. La CUP i el PSC van obrir-se a l'entesa, tot destacant la proposta dels socialistes per mantenir una alcaldia compartida per al nou mandat. Poc abans de la constitució del ple (el 15 de juny), i després de dies d'incertesa, Esquerra va fer públic l'acord per investir Pellicer, en relació a un pacte nacional del qual no es van precisar més detalls i que posteriorment aplanaria el camí de la líder republicana cap a la presidència de la Diputació de Tarragona. L'acord amb Junts per Reus, a banda, va incloure la creació d'una vicealcadia per a ERC. Per part seva, Ara Reus va subratllar el seu suport a l'alcalde. Aquest va celebrar haver conformat "una majoria de 15" regidors al plenari. 

El ple repetit de juliol, la sentència i els pressupostos

Just abans de Sant Pere es va aprovar el cartipàs municipal, tot donant el tret de sortida al segon mandat de Junts per Reus, ERC i Ara Reus. L'exlíder de Vox a Reus va presentar un recurs pel qual el TSJC va obligar a repetir la votació i el nomenament del batlle en considerar que alguns regidors no havien acatat la Constitució. Repetida la sessió (amb especial protagonisme dels regidors de la CUP), ja a finals de juliol es va aprovar el pressupost de 2019 (la validació definitiva es va produir per Misericòrdia) i, a l'octubre, es va dur a terme un ple extraordinari per demanar l'amnistia dels presos (els regidors de Cs ni tan sols es va presentar al debat). 

Dies després, el ple va abordar (i aprovar) un nou contracte de la brossa que l'oposició va considerar "poc ambiciós". La repetició de les generals el 10-N van dur la reusenca socialista Sandra Guaita al Congrés (ERC va guanyar a la ciutat). A banda, la majoria del govern va permetre aprovar els expedients de pressupostos i ordenances per al 2020, aquestes últimes amb una major pressió fiscal per als veïns després d'anys d'estar congelades. Ni les al·legacions presentades per associacions com les del Carme, el PSC o Cs, entre altres, ni les recollides de signatures i de suports a 'Change.org' van desviar el full de ruta de l'equip de Pellicer. Confeccionat, presentat fins i tot en audiència pública i validat al plenari, el Pla d'acció municipal (PAM) 2019/ 2023 serà, d'ara en endavant, el full de ruta del batlle i els seus col·laboradors. Conté més de 500 objectius que cal desenvolupar al llarg del mandat.

L'alcalde, que apunta sovint que ha optat a un tercer mandat per acabar de desenvolupar el seu projecte polític per a Reus, tindrà ara l'oportunitat de fer-ho. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics