Cookie control
Dissabte, 29 de Febrer de 2020

Perduts al Nadal catòlic

Persones de diferents creences religioses expliquen a Reusdigital.cat com viuen i què pensen de Nadal

24 de Desembre de 2015, per Text: Marc Busquets/ Isabel Martínez
  • Els entrevistats mostren sorpresa per les tradicions d'aquests dies

    Fabián Acidres

  • Fabián Acidres

  • Fabián Acidres

Nadal és temps de pau, joia i amor, se sol dir. S’acosten uns dies atapeïts de celebracions familiars, de fer i rebre regals, de bons desitjos i els millors propòsits. On queda, però, la religió? Hi segueix tenint lloc, a les festes? Aquestes jornades treuen el millor d’alguns, potser, però molts d’altres assisteixen atònits a mostres efusives de bons sentiments que, de vegades, cauen en l’oblit passat Reis. La fe catòlica, segons ha pogut saber Reusdigital.cat després de conversar amb diversos ciutadans, ha perdut gran part del seu pes com a protagonista de Nadal. “Ja no és una festa religiosa, sinó comercial”, apunten algunes de les veus consultades. També hem volgut preguntar, a més, què opinen d’aquesta celebració practicants d’altres creences religioses. Molts d’ells expressen “sorpresa” davant d’algunes de les tradicions que durem a terme durant les properes dues setmanes.

Una crisi de valors

“Ni la Bíblia diu res del Nadal, ni Jesús va néixer el 25 de desembre, ni els Reis Mags eren Mags”, explica un representant dels Testimonis de Jehovà de Reus. Amb una representació d’uns centenars de persones, des de l'agrupació de la capital del Baix Camp descriuen el Nadal catòlic com “una festa bonica que serveix per reunir-se amb la família, però que ni de bon tros té el caràcter religiós que hauria de tenir”. En part, perquè apunten a “una crisi de valors que ens ha convertit a tots en uns egoistes” i perquè “els temps canvien i ara ningú vol escoltar”. “Abans potser sí, que el Nadal tenia un component religiós per a les persones que el celebraven, però ara tot sembla dissenyat per tal que la gent gasti més”, subratllen.

Segons els membres reusencs consultats d’aquesta comunitat cristiana, “l’única commemoració que Jesús va indicar que calia fer va ser la seva mort i no el seu naixement”. Afegeixen, a més, que el Nadal que encara se celebra actualment té els seus orígens en la tradició romana i “en homenatge a Saturn i al sol”. Potser és per tot això que tot i no voler carregar contra el catolicisme, el retrat que en fan és certament crític. “Mai s’han interessat per difondre el que de debò s’ha escrit a la Bíblia. Això els ha garantit el control i el poder sobre el seu poble”, expliquen.

Les celebracions dels membres de l’Església Evangèlica

Narcís de Batlle és pastor des de fa set anys de l’Església Evangèlica del Salvador a Reus. Un culte reformat i metodista que, segons les seves explicacions, és el més antic de totes les esglésies protestants amb presència a Reus. Concretament, està en marxa des de  l’any 1876, aspecte que va possibilitar a la comunitat tenir, fins i tot, escoles al carrer de Vidal que van ser clausurades durant el franquisme. 

Segons el pastor evangèlic,Nadal té dues vessants importants: l’espiritual, per la qual recordem l’arribada del Salvador, i la familiar, que afavoreix la trobada entre les persones del nostre cercle més íntim. Litúrgicament, les festes nadalenques formen part juntament amb la Pasqua i la Pentecosta de les grans celebracions de la fe evangèlica.

A nivell de la comunitat que Batlle dirigeix a Reus,  les celebracions que es duen a terme són el culte de Nadal, el diumenge més proper al 25 de desembre, en què després de la trobada litúrgica es fa també un sopar comunitari, un culte especial per l’any Nou i, per últim, un altre relacionat amb l’Epifania que també se celebra durant el diumenge més proper a aquesta festivitat. “La nostra església és petita amb uns 25 fidels de diferents edats”, explica De Batlle per subratllar la relació quasi familiar que s’estableix entre tots els membres de la comunitat reusenca de l’Església del Salvador.

Al respecte dels usos i costums socials i tradicionals, el pastor evangèlic explica que els fidels de la seva comunitat celebren tant el Pare Noel com Reis perquè “entre tots ens influenciem”. Sobre la significació i rellevància que al seu parer ha de tenir el Nadal, el pastor afirma que ha de ser “un temps especial per demanar la pau” perquè “fa molta falta” i assegura que “Jesús és el príncep de la pau”. Té la convicció que durant aquestes dates és bo parlar d’aquesta qüestió perquè la gent “està receptiva a aquests temes”.

La mirada oriental

En Xu Yao és un jove xinès instal·lat a Madrid després d’haver estat més d’un any a Tarragona. Des del seu punt de vista, “el Nadal és bonic, i la seva intenció és molt bona”. Ho diu més aviat pel que suposen les reunions familiars que viurem els propers dies, ara que ell és lluny de casa. Per a aquest estudiant, tot plegat ha suposat “una gran novetat” perquè dia sí dia també està descobrint noves tradicions, com el Tió i les nadales. “Em serveix per entendre la vostra cultura”, diu. Malgrat haver estat educat en el budisme, Xu Yao, es defineix com un “ateu respectuós amb les creences d’altres” i assegura “respectar totalment la religió catòlica, malgrat no entendre-la. De fet, la catòlica és una religió minoritària a la Xina, tot i que a les grans ciutats s’ha adoptat el costum de fer-se regals els uns als altres. “Des de fa uns anys ha anat a més, està de moda”, exposa.

Xu Yao detalla que a la Xina comença a ser força habitual que els aparadors dels grans espais comercials del país es guarneixin amb motius nadalencs. “Més aviat és una estratègia comercial per complaure els turistes catòlics”, raona. “No té cap vincle amb les creences religioses, es fa per dinamitzar els comerços”, apunta. En certa manera, doncs, a Xu Yao no li ha costat adaptar-se al Nadal occidental. De fet, assegura que és “una sort” poder celebrar dos cops l’any nou. “L’any passat una amiga catalana em va mostrar les vostres festes i jo a ella, l’any nou xinès”, anota. “Així vaig poder estar de festa dues vegades”, conclou.

Tradició i gastronomia entre els ortodoxos

Les tradicions gastronòmiques i folklòriques tenen molt de pes sobre la manera en què viuen el Nadal alguns dels creients ortodoxos de procedència romanesa a la nostra ciutat. Aquest és el cas d'Alexandra Ignat, que explica que la preparació de Nadal estava antigament molt vinculada a qüestions com la “neteja general de la llar”, la matança del porc que es feia en les comunitats rurals o el dejuni que es feia durant l’època de l’Advent. En aquest sentit, la comunitat ortodoxa celebra al voltant de principis de desembre la festivitat de Sant Nicolau que porta petites llepolies i dolços als més petits que deixen les seves sabates a les finestres. També és costum, diu Ignat,  que les empreses regalin taronges i dolços per a la canalla de les famílies en aquests dies. Entre els plats que durant aquesta etapa es preparen en les llars més tradicionals, Ignat enumera els cozonac, els sarmales i una mena d’amanida russa que es fa amb carn de pollastre.

Pròpiament durant el període nadalenc, Ignat explica que a Romania el dia 24 és habitual que els nens vagin de llar en llar cantant nadales abans que se celebri el tradicional sopar familiar en què es trenca el dejuni. Per Cap d’any, els ortodoxes assisteixen a l’església i fan un brindis per l’any Nou. A nivell culinari, Ignat comenta que és tradicional menjar peix durant el sopar de Cap d’any i deixar el porc o el pollastre per a altres dates de l’any. Tot just el dia 1 de gener, els nens porten a beneir una branca d’arbre de llar en llar per tal que l’any els funcioni el millor possible.

Entre el 5 i el 12 de gener, els sacerdots evoquen el baptisme de Jesús al riu Jordan i van de casa en casa de la comunitat fent la benedicció de la família i la llar. En les comunitats rurals, aquest ritual busca que la terra tingui bons fruits i que els animals es reprodueixin amb bona salut.A diferència de la seva Transilvània original, Ignat considera que a les nostres contrades “falta alegria” i que les festes no tenen “ l’esperit nadalenc” que a la seva terra.

‘Faig vacances i ja està’

En Baudi Bauquer tampoc celebra el Nadal des del seu vessant religiós. I ho fa per convicció. “Vaig apostatar per una raó molt simple, perquè quan van batejar-me no tenia coneixement i quan vaig fer la comunió no vaig poder decidir”. Per a aquest cambrilenc, el període nadalenc és, simplement, “temps de vacances. No haig de treballar i ja està”, apunta. Ara fa vuit anys va decidir fer el pas perquè “no comparteixo moltes de les accions i actituds de l’Església catòlica” però admet que és complicat no implicar-se en les festes i tradicions actuals. “Com que tinc nebots els faig els Reis”, descriu.

Amb tot, Bauquer assenyala que Nadal li permet “disposar de temps lliure per poder estar amb la família” tot i que destaca que a casa mai han estat “de cantar nadales” ni han estat practicants de la fe. “Simplement m’hi vaig veure empès, i vaig prendre la decisió d’allunyar-me de quelcom que no comparteixo”, recorda. Així, estableix que el Nadal d’avui “està associat a les vacances de la canalla i als regals i no a la religió”. No obstant això, creu que “potser sí, que encara hi ha gent per a qui les festes són de caràcter religiós” però conclou tot dient que “creguis o no, el Nadal actual és un fenomen social i consumista”.

El consum, a l’alça

A l’Estat, la despesa econòmica de les famílies en regals, àpats i jocs d’atzar centrats en el Nadal s’ha vist incrementada de manera gradual durant els últims tres anys. Una tendència a l’alça són els viatges per cap d’any i Reis, que segons un informe publicat per Google va suposar, fa dues campanyes, el 23% de la inversió dels espanyols durant les festes. De cara a les properes setmanes, s’espera que el consum creixi un 6% durant i que cadascú de nosaltres es gastarà uns 700 euros de mitjana en tot allò que envolta aquesta època, segons fonts properes a la Confederació espanyola de comerç.

Un estudi realitzat per la consultora de màrqueting IPSOS assenyala que els enquestats opinen que la raó principal per la qual comprem regals per a familiars i amics és perquè “es tracta d’un costum”. Curiosament, el component religiós no apareix reflectit entre els principals atractius d’aquestes festes. De fet, les aportacions recollides pels participants en l’estudi apunten que la visió que es té de Nadal s’ha allunyat del seu suposat origen en la fe per acabar-se convertint en el període de l’any en què molts se senten “pressionats socialment” per participar d’una festa de la qual se n’obvia la seva essència catòlica.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital el Nadal vist amb ulls religiosos
reusdigital.cat Reus Diari Digital el Nadal vist amb ulls religiosos
Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  24 de Desembre de 2015

És un gran negoci en totes les vessants.

Que sembli que les nadakes, els pessebres, les llumetes i altres galindaines són expressió d'una certa filosofia ideològica és només voler mantenir viu un esprit on el 90 % del poble no participa realment. Fa anys que aquestes festes, com el pare Noel, l'arbre de nadal o els reis d'orient s'han convertit en pures accions comercials buides d'altres elements.