Petita història del monument a Joaquim Maria Bartrina

Fa poques setmana s’han ultimat les obres de restauració del monument dedicat per la ciutat al poeta i filòsof Joaquim Maria Batrina (1850-1880), per un import de 26.705,70 euros. Tot i tenir l’honor de guaitar la ciutat des d’una columna des de fa gairebé 90 anys en una de les places amb un nom més emblemàtic, Catalunya, no es pot afirmar que aquest monument sigui un dels indrets reusencs més destacats per la seva vessant artística, simbòlica o, simplement, popular.

Erigit durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) en formes senzilles i estil eclèctic a partir del disseny de l’arquitecte municipal, Pere Caselles, el monument es va inaugurar durant les festes d’octubre de 1927 en el marc d’un conjunt d’activitats que també incloïen el Cós Blanc, la festa del Llibre, un concurs de balcons i façanes guarnides, un homenatge a Martí Folguera, un ball de vestits de l’època de Fortuny i una festa de l’aviació. La inscripció que hi figura des d’aleshores és simple: ‘Al poeta filósofo, su patria’, en un dels laterals, i en l’altre hi figura la inscripció ‘1850-1880, Bartrina’. Com es pot observar, la llegenda consta en castellà, tal i com era preceptiu durant la dictadura de Primo de Rivera.

Tot i la modèstia del conjunt, el procés de definició del projecte no va ser precisament ràpid i va patir diferents dil·lacions en la seva darrera etapa. D’aquesta forma, el gener de 1927 l’alcalde de Reus, Juan Plana,  retreia a la persona encarregada de modelar el bust en fang a Barcelona, Ramiro Rocamora, que no havia donat resposta a la missiva de l’arquitecte municipal, Pere Caselles, de l’octubre anterior. A la carta, Plana també facultava a l’artista que cobrés les 1000 pessetes que li adeutaven pel treball desenvolupat.

Tant en el document dirigit per Caselles com per Plana destaca, especialment, la insistència en aconseguir “la màxima economia” en el procés de creació del bust. En rebre la carta del batlle, la resposta de Rocamora va ser extraordinàriament ràpida i en ella comminava Plana i Caselles a visitar-lo a Barcelona per veure el modelat que havia realitzat “abans que s’esquerdés” tal i com relata havia passat amb el model que havia realitzat amb anterioritat quan “s’havia suspès el treball”. Així mateix, Rocamora interroga sobre uns canvis introduïts en el projecte original i comenta que va suspendre els contactes per la realització del bust definitiu en bronze a causa de la suspensió de l’interès del consistori.

En tot cas, la decisió de tirar endavant el monument ja devia trobar-se al final del procés de decisió perquè la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Reus del 13 de setembre de 1927 va aprovar la reforma de la plaça de Catalunya i, atès el “reduït cost” de la mateixa, decidia que es portaria a terme des de l’administració.  A aquest efecte, el Diario de Tarragona del 29 de setembre d’aquell mateix any informa que “havien començat els treballs preliminars” per situar la base de l’esmentat monument.

Pel que fa als preus definitius que va costar l’obra, la Comissió de Foment del 10 d’agost de 1927 havia determinat que el cost màxim de la maqueta model de la columna cobraria 500 pessetes, que la realització per part de l’administració del pedestal hi destinaria 7.500 i que de la cimentació i la col·locació de l’obra s’encarregaria la brigada municipal.

En tot cas, el monument destinat a homenatjar Bartrina no va ser l’únic que es va discutir en aquell mateix període en el qual també es va plantejar un concurs destinat a dotar d’un espai de record pel pintor Marià Fortuny, obra que no es va acabar realitzant.