Cookie control
Dimarts, 07 de Juliol de 2020

Portalades que es mouen

Un recorregut per les restes dels palaus que van ser història viva de l'èxit empresarial dels segles XVIII i XIX

06 de Juny de 2020, per Jordi Garcia Arnau
  • La porta d'entrada al jardí del Dispensari antituberculós del carrer de Sant Joan és la portalada del Convent de les Carmelites

    Jordi Garcia Arnau

  • La portalada de l'antic Hotel de Londrés és ara a l'avinguda de Montblanc

    J.G.A.

  • La portalada dels Quarters forma part de l'accés a l'atri de l'institut Gabriel Ferrater

    J.G.A.

  • L'antiga portalada de l'Ajuntament de Reus, de l'any 1601

    J.G.A.

  • Portalada que hi havia al Mas Sedó

    Arxiu Antoni Zaragoza

Sembla estrany que un element tan sòlid i inamovible com una portalada es mogui. Però a Reus hi passen aquestes coses tan estranyes sense haver de recórrer a fets paranormals. Per desgràcia, l'especulació immobiliària d'ara fa mig segle va fer que la nostra ciutat perdés edificis notables amb un gran valor arquitectònic que molts trobem a faltar. Els polítics locals del final de franquisme tampoc van fer gaire per evitar que s'enderroquessin aquests palaus que eren història viva de l'èxit empresarial dels segles XVIII i XIX. Pràcticament res en queda, de tots aquests edificis que marcaven la identitat reusenca dels nostres avis o besavis... Bé, poder dir "res" és excessiu, alguna cosa podem trobar, algunes portalades, encara que no siguin al lloc original.

Convent de les Carmelites

On des de 1882 podem gaudir d'òperes i d'obres de teatre en un meravellós escenari anomenat Teatre Fortuny hi va haver el convent de les Carmelites de Reus. Entre 1660 i fins al 1724 es va construir el convent d'aquesta ordre de monges de clausura que va ocupar un solar que ha esdevingut el rovell de l'ou de la nostra ciutat. De fet, el convent i el seu patí eren tan grans que ocupaven, no tan sols el que ara coneixem com el Teatre Fortuny, sinó que també arribava a les dues cases adjacents, Cal Beringola i Cal Leopold Suqué, és a dir, on hi havia l'oficina de la desapareguda Caixa Tarragona i a l'altre costat, l'òptica Salas.

De l'enderroc del convent el 1879, se'n va salvar la portalada de pedra de carreus, que s'acabaria movent 250 metres cap a l'oest per ubicar-la en la seva nova funció com a porta d'entrada al jardí del Dispensari antituberculós, del carrer de Sant Joan, a tocar de l'antic Hospital. Si ens hi acostem, podrem veure unes lletres que hi posa Gaspar Huguet i Maria Sales, i una data, 1693. Els noms corresponen al matrimoni reusenc que va ser un dels màxims impulsors econòmics del convent.

Hotel de Londres o Palau Miró

A la mateixa plaça de Prim, però just davant per davant del Teatre Fortuny, hi havia el conegut i luxós Gran Hotel de Londres o anteriorment Palau Miró. El seu enderroc, el 1973, va ser polèmic i va representar una modificació transcendental en l'aspecte de la cèntrica plaça. El gran casalot dels Miró anava del raval de Jesús i fins al carrer de Monterols. En sobresortia pel darrere una bonica torre rodona corresponent a l'antiga muralla.

Però del desaparegut Hotel de Londres no se'n conserva la torre, sinó únicament la portalada. Si la volem veure, ens haurem de desplaçar 1.200 metres cap a l'est, on fins fa pocs anys hi havia una llar d'infants a l'avinguda de Montblanc i més antigament hi havia la presó preventiva de la ciutat. Aquesta va ser inaugurada el 1929 i va deixar de funcionar com a tal el 1970. Si la voleu veure, cal saber que la portalada de l'hotel de Londres no és la principal de la presó a la carretera, sinó que la trobareu en una entrada lateral del carrer de Josep Caixés. Actualment l'edificació és en obres i no hi ha cap cartell que ens recordi el gloriós passat de la portalada per sota de la qual hi van passar els caps dels reis espanyols Carles IV, Ferran VII i Isabel II, o el president de la Generalitat republicana, Francesc Macià.

Plaça dels Quarters

Aprofitant que esteu una aquesta zona de la ciutat, també podreu veure una altra portalada que s'ha mogut en el mateix sentit i la mateixa distància que la de l'Hotel de Londres. Ens referim a la portalada dels antics quarters de l'exèrcit espanyol que hi havia al lloc que ara coneixem com a plaça de la Llibertat, però que encara alguns avis anomenen plaça dels Quarters.

En l'actualitat, la portalada dels Quarters forma part de l'accés a l'atri de l'Institut Gabriel Ferrater, bastit al voltant de l'ermita del Roser. També se'n conserven els tres escuts que coronen els tres cossos de la façana de l'institut. La portalada dels Quarters donava accés al pati d'armes d'una immensa caserna de prop de 6.000 metres quadrats on cabien 3.000 homes i 500 cavalls. La caserna, acabada el 1766, va ser capaç d'allotjar 1.100 homes en els seus quatre pavellons construïts al voltant del patí d'armes.

El 1931, l'exèrcit va decidir abandonar els quarters reusencs i va ser el 1936 quan l'ajuntament va iniciar l'enderroc parcial. Va quedar dempeus un pavelló que el 1939 el nou règim franquista va usar com a camp de concentració per a presos republicans. La definitiva desaparició del complex militar, el 1945, va permetre una important remodelació de la zona amb la posterior construcció del que es coneix com a Casa Bloc o la "casa dels milionaris". Els quarters també ocupaven l'extrem oest de la plaça de la Llibertat.

L'Ajuntament o Casa de la Vila

L'última portalada de què us volem parlar és la que s'ha mogut menys. Ens referim a l'antiga portalada de l'Ajuntament de Reus, de l'any 1601, que va deixar de ser la porta d'accés principal a la casa de la vila per anar-se'n uns metres cap al nord i ocupar un lloc secundari del mateix l'edifici (però al carrer d'Aleus).

El 1932 es va iniciar una reforma integral del Palau Municipal, ja que l'antic edifici de més de 300 anys, amenaçava ruïna. Va ser el moment en què l'antiga portalada es va traslladar a la part posterior de l'edifici, on tan sols té una funció ornamental, ja que no hi ha cap accés i funciona com una simple finestra. I parlant de finestres d'ens administratius, 'torni vostè demà'... a veure-les.

Portalades que es mouen fora de Reus

Però no totes les portalades que ha canviat de lloc s'han quedat a Reus. Em refereixo a la portalada principal del Mas de Sedó de la carretera de Riudoms. La formaven dues portes centrals i dues laterals amb el suport de quatre columnes rodones de ferro colat. Aquestes tenien relleus de fusta, reixes ornamentals molt treballades i un gravat amb l’emblema religiós "JHS" segons ens descriu Antoni Zaragoza en l’article publicat a Reusdigital.cat,  ‘El Mas de Sedó: els inicis i les peripècies de la Guerra Civil’.

A finals del segle XX el Mas Sedó va passar a mans del hòlding empresarial de Nueva Rumasa del polèmic José Maria Ruiz Mateos. Sembla que l'empresari andalús  va decidir carregar la portalada en un camió per traslladar-la a Jerez de la Frontera, en una de les propietats d’aquest, Bodegas Garvey. Tot i que també hi ha qui apunta que va ser adquirida per un antiquari nord-americà, per quatre milions de pessetes. En tot cas, aquesta només la podreu veure en la fotografia perquè no està gens clar on és.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

portalada reus juny 2020 hotel de londres centre social el roser reusdigital avinguda montblanc
institut gabriel ferrater reus reusdigital portalada quarters juny 2020
portalada ajuntament reus reusdigital juny 2020
Portalada Mas Sedó Diari Reus Digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

David  15 de Juny de 2020

falta la de la sedera de la

falta la de la sedera de la Carretera de Tarragona, que ha quedat allí tota sola.
I com han refet i modernitzat la del parc de l'Av. Marà Fortuny 58, en queda la porta i ha canviat el marc.
I les de la carretra de Castellvell, que es van moure 3 metres a l'est quan es va eixamplar la carretera.
Gràcies pel reportatge.