Divendres, 20 d'Abril de 2018

Premsa reusenca, reusenques a la premsa (1930-1979)

08 de Març de 2018, per Isabel Martínez
  • Col·laboració del grup 'Feminal' al diari 'Foment'

    Cedida

  • Imatge del diari 'Foment'

    Cedida

  • Foto extreta del llibre 'El temps d'unes dones. República, guerra i postguerra' de Dolors Joanpere

    Cedida

L’any 2009, la historiadora Carme Puyol va rescatar de l’oblit 'La sala llarga', obra de la reusenca Antònia Abelló qui també va ser militant de Foment i represaliada durant el franquisme. Amb aquesta publicació, Puyol no només va posar en valor una trajectòria singular i una militància política inalterable a les adverses circumstànces sinó que va obrir el prisma sobre un ofici, el periodístic, que –poc o molt- les reusenques van poder viure en llibertat durant l’efímera II República. I és que en curt període de temps Abelló va ser la més destacada d’un reduït grup femení que es va interessar per explicar informacions i opinions.  Sota l’aixopluc del setmanari més tard convertit en diari, Foment, i d’un moment polític breu als anys 30, algunes reusenques van aventurar-se en la descripció i informació sobre aquell Reus que, al igual que el país, vivia amb intensitat molts canvis polítics i socials. Una aventura periodística que es truncaria aviat i que retornaria aquelles dones a un llarg silenci. 

Després d’aquesta breu primavera periodística, el punt de vista femení i l’experimentació literària en aquest camp va ser molt escàs des del món local quan no gairebé inexistent durant quasi 4 dècades. La sèrie de reportatges 'Periodistes a l’ombra' proposa donar a conèixer les carreres –en ocasió breus- de les dones que van dedicar-se a l’ofici d’informar i opinar en un temps en què era tota una novetat. Després del repàs a la trajectòria de les periodistes de Foment amb Abelló al capdavant, s’abordarà la reconversió d’una coneguda periodista de la Lliga Catalanista, Llucieta Canyà, en propagandista de les noves idees de Falange des de les columnes del Diari Español, de l’escadussera presència durant el franquisme, per aturar-nos, finalment, en el moment en què periodisme i militància política van tornar a anar de la mà durant la transició. 

Les periodistes de Foment, pioneres en un ofici d’homes 

Deixant de banda el cas excepcional de Frederica Montseny que va cultivar el periodisme amb vocació de pedagogia política en les dècades precedents i posteriors, la II República va ser el temps que va obrir, a nivell local, la porta a les primeres reporteres i informadores. A Catalunya, segons la periodista Elvira Altés “la progressiva politització i l'arrenglerament en diverses opcions ideològiques que va permetre la República, junt amb la campanya pel vot femení, van propiciar una conjuntura de professionalització en el camp periodístic per part d'aquelles que havien iniciat les seves col·laboracions publicant en revistes femenines”. Rere de Barcelona, la capital del Baix Camp va ser una de les ciutats amb més capçaleres periodístiques tot i que les fites de les recent incorporades a l’ofici no van assolir ni de bon tros els estàndards dels grans diaris barcelonins.

El 1935, a les acaballes de la II República, la relativament ben nodrida Associació de la Premsa de Reus no acollia a les seves files ni a una sola dona. Fundada el 1922 i integrada a la Federació de la Premsa Catalano-Balear, l’associació acollia 49 membres que formaven part de les redaccions dels periòdics 'Foment', 'Les Circumstàncies', 'Heraldo de Reus', 'Diario de Reus', 'Semanario Católico', 'Butlletí de Puericultura', 'Boletín Médico', 'Butlletí Reus Deportivo', 'El Conseqüent' i 'La Batalla' o bé realitzaven les corresponsalies dels diaris barcelonins 'Las Noticias', 'El Noticiero Universal', 'La Vanguardia', 'El Dia Gráfico', 'La Veu de Catalunya' i 'La Humanitat'.  Tot i així, 'L’Heraldo de Reus' escrivia que “Antònia Abelló és la primera noia de Reus que posseeix carnet de periodista” i el març de 1936 l’Associació de la Premsa titllava a 'Foment' de “companya de premsa” a “la senyoreta Antònia Abelló i Filella”. 

Malgrat la manca de referents locals i de tradició en el camp de l’escriptura de diaris, l’existència d’un vehicle com el diari 'Foment' va facilitar l’exercici del periodisme a un grup reduït però heterogeni de dones que hi sumaven la seva militància política en les files del partit republicà. Aparegut inicialment com a setmanari el 1906 i transformat al cap de tres anys en diari, el periòdic 'Foment', que va patir la prohibició durant la dictadura de Primo de Rivera, va significar la confluència de les idees republicanes amb les catalanistes fins la seva desaparició el 1936.  A nivell polític, un altre factor clau va ser la creació del grup Feminal per part del Foment Nacionalista Republicà (FNR) de Reus, on van militar moltes de les col·laboradores d’aquest moment. D’aquesta forma, Teresa Fàbregas Ponsoda (1910-2008) i Elena Forniés Mercadé (1912-1999) van ser dos dels noms que cal sumar a la trajectòria periodística d’Antònia Abelló i Filella (1913-1984), estudiada ja per Carme Puyol.

Nova etapa del setmanari 'Foment'

Després de la prohibició per part de la dictadura, el 3 de maig de 1930, 'Foment' va reprendre la seva publicació de nou com a setmanari de la mà de l’editor Marian Roca. Caldria esperar fins el 31 de maig de l’any següent per la seva reconversió en diari a cavall dels grans canvis que la II República va representar. Des de la seva nova publicació, el diari va reservar una columna setmanal sota el títol 'Fèmina' adreçada a les lectores en la línia del que ja feien altres publicacions del moment.  

Sota el pseudònim de Maria Aseret (el seu nom Teresa Maria, a l’inrevés), Fàbregas va col·laborar al diari editat per Roca entre el 14 de juny de 1930 i el 23 de maig de 1931 a aquesta secció. Segons explicava ella mateixa al llibre 'El temps d’unes dones' de Dolors Joanpere, a casa seva sempre s’havia viscut en “un ambient catalanista” i en fer-se gran es va afiliar al 'Foment' on va estar vinculada als seus amics, Josep Andreu, advocat i polític montblanquí, i Carles Martí qui, després de la dictadura de Franco esdevindria el primer alcalde democràtic de Reus. En la publicació de la historiadora, Fàbregas recordava especialment “la campanya que vaig fer perquè les dones anessin a votar” i afirma que “no hi havia gaires dones” però que a la secció femenina de 'Foment' “ens trobàvem un dia a la setmana”.  Tot i el seu tarannà obert i una mica intrèpid per l’època –esmenta, per exemple, que conduïa quan hi havia molt poques dones que ho feien a Reus-, Fàbregas va abandonar les col·laboracions periodístiques en casar-se el 1934. D’aquesta forma, explicava a Joanpere que “tenia una amiga molt catalanista que es deia Maria Tutusaus”. “De tant en tant”-prosseguia al llibre- “els hi enviava articles” tot i que assegura que “festejava i tenia altres coses al cap”. Donada la periodicitat informal dels seus temes, Fàbregas esmenta que “ho feia la meva amiga, que firmava com a Maria Rosa”.

Els temes de la columna 'Fèmina'

De fet, les firmes de Maria Aseret i Rosa -no Maria Rosa com recordava Fàbregas- s’alternen entre la represa del setmanari el 1930 i la seva conversió en diari el 1931. Es tracta de columnes breus en les quals apareixen amb molta assiduïtat temes relacionats amb la moda, la indumentària femenina i l’interès per determinades peces de vestir. Signada per Maria Aseret, la primera columna de la secció es publica el 17 de maig de 1930 tot i que posteriorment s’hi sumarà la signatura de Rosa. Al primer text, s’explica que “no ens proposem, amb aquesta secció, de dictar lleis sobre la moda, ni molt menys, sinó de fer un senzill comentari del que veiem i llegim a les revistes i que després lluen les nostres elegants”.  Malgrat un ganxo d’aquest tipus, la col·laboradora s’adreça a “l’amiga lectora” per destacar que no hi ha “cap pretensió” però que s’aniran publicant textos com si “fossin com una llaminadura” amb l’objectiu que les lectores trobin “coses que cal conèixer, aprendre, estimar i que són més importants que la moda”.  Fins a la conversió de 'Foment' apareixen una trentena d’articles, un aspecte que ens permet comprobar la regularitat quasi setmanal de la col·laboració que a partir de l’agost de 1930 alterna més freqüentment les dues signatures tot i que amb la preponderància numèrica de Fàbregas. 

En la primera de les columnes que s’aborda un tema no vinculat a la moda, el juny de 1930, Fàbregas assegura que “constitueix un gran plaer el comparar la pròpia opinió amb l’opinió agena per tal de destriar-ne les diferències i discutir-les sincerament”. Amb un estil que defuig cap polèmica i que intenta convèncer des de la naturalitat i l’espontaneitat, les dues col·laboradores plantegen sovint qüestions com l’interès en què les dones practiquin esport, especialment natació o tennis, se celebra l’obra de la pintora Magda Folch que va rebre un àpat d’homenatge o reivindiquen el simple fet de viatjar. En cap cas estridents, les columnes de 'Fèmina' expliquen fets senzills i fan sovint esment als canvis estacionals que portaven les famílies reusenques a la masia o a la platja de Salou. Són textos breus que en absolut contradiuen el paper tradicional de les dones i la seva vocació –aleshores obligada- domèstica. “La veritable dona té un especial gust en tot el que es relaciona amb la llar i a vegades n’és l’artista, la decoradora i l’ànima que es fa visible en unes flors ben arreglades, en el confort de la llar, en una cuina excel·lent i en una casa plena de llum, de sol i d’alegria” escriu Fàbregas el 28 de juny de 1930. En un parell d’ocasions, a més, les autores de 'Fèmina' també fan referència a la petició de les lectores sobre determinats temes com ara consells amorosos.

Més enllà d’aquestes peticions escasses, les redactores de 'Fèmina' aconsellen la bona lectura i el teatre alhora que critiquen el cinema. “Pensem especialment en enriquir el nostre esperit. Per obtenir-ho, seria de doldre que per falta de guia o d’una orientació assenyada en la lectura, ens donessim a llegir adaleradament un munt de novel·les que en realitat no valen gran cosa”, escriu Rosa el 4 d’octubre de 1930. A banda de la faceta cultural, les autores de 'Fèmina' comenten especialment aspectes de costums socials com ara el fet que les reusenques no aplaudien al teatre a diferència del que passava a Barcelona. 

Embargada per l’entusiasme que va representar la proclamació de la II República, la columna signada per Maria Aseret el 18 d’abril de 1931 és prou explícita: “Ciutadanes! Cridem ben alt: Visca la República Catalana i el seu President Macià!, però que no siguin solament els llavis sinó també el cor el que dongui aquest crit” publicava per sumar-se a la il·lusió generada pel canvi de règim polític. En les següents setmanes, les columnes de 'Fèmina' continuen exposant la realitat política i fent èmfasi en la necessitat de participar en la nova situació que, d’altra banda, era generalitzadament entusiasta, segons es pot llegir a la columna signada per Rosa del 16 de maig del mateix any coincidint amb l’apoteòsica visita de Macià a Reus.

La pàgina de la dona, un espai de vida breu

Amb la conversió del setmanari en diari poques setmanes després de la proclamació republicana, la secció 'Fèmina' es convertirà inicialment en la 'Pàgina de la dona' per tractar temes com la moda, els vestits de les nenes i, fins i tot, propostes culinàries. Consten encara les dues mateixes signatures (Rosa i M.A.) tot i que no sempre són col·laboracions firmades. Aquest canvi és brevíssim i el 19 de juliol torna a publicar-se l’anterior secció amb un format una mica més ampli i aprofundint en temes com la crítica literària de la mà de la mateixa Maria Aseret ('Natacha', novel·la de Lluïsa Carnes). 

Políticament, són també temps d’entusiasme. A  les seves memòries ('Records de la meva vida'), l’editor de 'Foment', Marian Roca, explica que el triomf de les eleccions municipals l’abril de 1931 va representar pel partit “un increment inusitat” i es va passar de 300 a 1000 socis a Reus, “la majoria gent jove”. Segons l’editor, “la Secció Femenina també augmentà proporcionalment i alguna de les noies començaren a escriure” a 'Foment'. Amb l’objectiu “d’estimular la seva afició” el diari va convocar un concurs que va guanyar Antònia Abelló i en el qual va quedar com a segona classificada Elena Forniés.

'Col·laboració del nostre Grup Feminal'

En aquest sentit, les crides polítiques feministes a les planes de 'Foment' van en augment mentre que dins de l’agrupació Catalunya es constitueix el grup Feminal l’11 de setembre de 1931. “Fins fa poc les nostres dones no es bellugaven ni s’organitzaven si no era per qüestions religioses, com eren els pomells i confraries” apareix a un editorial amb l’inequívoc nom de 'Feminisme' el 12 d’agost de 1931 per animar a les dones a participar políticament, tal i com s’havia vist en l’aleshores recent campanya pro-Estatut. A partir d’aquell moment, el diari 'Foment' va comptar amb una nova secció sota l’encapçalament “Col·laboració del nostre Grup Feminal”, per bé que també hi trobem articles d’opinió i cròniques de signatura femenina en altres espais del diari.

Ple de debats intensos- i extensos- com ara el vot femení i la participació política de les dones, els anys de la República van servir també per mostrar la potència política femenina. D’aquesta forma, el grup Feminal va participar, entre d’altres, en la campanya de la Lliga femenina catalana per la pau i la llibertat per assolir el desarmament universal sumant-se a una iniciativa mundial. De fet, membres de l’entitat van recollir, el febrer de 1932, un total de 2675 signatures gràcies a la instal·lació de taules als baixos de l’antiga casa de la ciutat, als baixos del Centre de Lectura i a l’institut de segona ensenyança.

A banda dels ja coneguts pseudònims d’Abelló (Colombina, Pepeta Roig i Sònia), les planes de 'Foment' acullen d’altres signatures femenines com Júlia Berti, Joaquima Perich o Conxita Miquel. Tot i així, alguns textos encara continuen signats per pseudònims com ara Ester (Elena Forniés) o Herself. El repàs de les planes del diari durant aquest període també mostren com alguna redactora va fer el pas a la intervenció política com a oradora com és el cas de Júlia Berti que va intervenir al 'Gran míting femení' a la Sala Reus del 12 de novembre de 1933 juntament amb les convidades M.Lluïsa Queralt, Carme Ballester de Duran, Josepa Boira, Àngela Graupera, Reis Beltral, Anna Murià i Nuri Oromí. Una trobada a la qual van assistir 2000 persones, de les quals es calculava que la meitat eren dones, i que va presidir el Grup Feminal.

Elena Forniés

Sota la signatura Ester, els textos de Forniés els trobem a partir de 1932 tant a la secció del grup Feminal com a la resta d’espais del diari. El vot femení, la cultura, la llengua o el comentari polític de l’actualitat són alguns dels temes que van sorgir de la seva ploma destacant l’al·lusió als valors patriòtics. Especialment emotiva és la crònica que escriu el maig de 1934 recordant la visita de Francesc Macià a la ciutat tres anys abans: “Una brosta de ginesta queia en terra als vostres peus, i Vós la collíeu i la besàveu…I aquella ginesta la portàveu tot el dia com un trofeu de victòria. I el cor de la vostra admiradora, una noia del poble, us beneïa…”

Com a repressió pels fets d’octubre de 1934, el diari 'Foment' es va tancar. L’edició es reprengué el 14 de gener de 1936 per tal de defensar la candidatura del Front d'Esquerres a les eleccions del 16 de febrer. També en aquesta etapa, trobem col·laboracions i articles signats per dones de 'Foment', especialment activa fou la tasca d’Antònia Abelló.

Escriure al 'Foment', motiu de repressió

Quan provinent del seu exili a Mèxic, Roca va visitar Reus el 1963 recordava haver visitat tant Abelló com Forniés. En relació al grup Feminal, Roca va deixar per escrit que Forniés, a diferència de les “vexacions” sofertes per Abelló, va passar “molts anys reclosa a casa seva” i que la visita “la féu reaccionar i ens prometé, degut a la nostra insistència, fer alguna cosa per la Pàtria”.

De fet, a les mateixes memòries Roca assenyala que quan va tornar set anys després a la ciutat es va assabentar que Forniés “havia cursat els estudis necessaris per a donar classes de català i avui dia les està donant gratuïtament”. Segons la mateixa publicació, altres membres del Feminal es veien “freqüentment” i mantenien el “seu contacte bo i esperant el dia” que poguessin “reunir-se lliurement i desplegar activitats patriòtiques”.   

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)