Quadrada tampoc anirà a declarar als Jutjats aquest dimecres

Aquest dimecres al matí, la regidora cupaire Mariona Quadrada està citada a declarar, per segona vegada, als jutjats de Reus per un suposat delicte d’odi amb una denúncia de Cs. La primera cita va ser el passat dilluns, justament quan el grup municipal va presentar en roda de premsa la seva proposta per a les ordenances fiscals.

A través d'un comunicat, la formació independentista ha anunciat que aquesta "avui tampoc assistirà a la cita". En relació a la denúncia del partit espanyolista, la CUP ha expressat que aquesta respon "a la vaga general del 3 d’octubre del 2017". Aquell dia, tres regidors de Ciutadans "van creuar la manifestació a l’alçada del Raval de Jesús per provocar una reacció".

Els cupaires s'han queixat que "els delictes d'odi s'han convertit en un calaix de sastre per castigar la discrepància política amb els aparells de l'Estat", tot recordant que "només a les comarques del Camp un centenar de persones estan investigades per les manifestacions pacífiques de la tardor de 2017". Per tot plegat, Quadrada "no accepta ni dóna legitimitat a un procés judicial d’aquestes característiques, per la seva pròpia coherència i integritat ètica".

Amb aquesta denúncia, han afegit els cupaires, "Cs vol portar la confrontació política al terreny personal i la Mariona no respondrà a aquest joc pervers". "Respondrà allà on toca fer-ho, al carrer i al plenari municipal", han assegurat els cupaires reusencs. La CUP ha manifestat també que Cs "era al darrere de la macrodenúncia d’incitació a l’odi per les protestes davant de l’Hotel Gaudí de Reus, on s’allotjaven agents de la Policia Nacional l’octubre passat, per la qual la Mariona també va ser detinguda" (juntament amb la portaveu del grup, Marta Llorens, i el regidor Oriol Ciurana).

Finalment, la CUP ha exposat que la denúncia per la qual s'ha citat a declarar Quadrada "va ser arxivada en el seu moment, però la Fiscalia ha decidit reobrir el cas per raons que desconeixem", el que suposa, al seu parer, "una mostra més del frontisme d’un sistema judicial espanyol que tampoc mereix cap legitimitat ni adhesió".