Diumenge, 11 de Juny de 2017

Quan l'Ajuntament de Reus va ser 'juantxi'

A finals de maig es compleix una dècada de l'entrada d'Ariel Santamaria com a regidor del consistori al capdavant de la CORI

31 de Maig de 2017, per Marc Busquets
  • Santamaria, amb el cartell electoral de la CORI de 2007

    Marc Busquets

  • Santamaria conserva retalls de premsa, cartells i records de la campanya de 2007

    Cedida

  • Cedida

  • Cedida

"Tot va començar com una broma", admet sense embuts l'Elvis reusenc, l'Ariel Santamaria, quan recorda els seus inicis al món de la política. Cansats del fet "que res canviés" i amb el propòsit de sacsejar la vida de la ciutat, un grup de rebels es va decidir a constituir la Coordinadora reusenca independent (CORI), que a les municipals de 2003 va ser "la sorpresa i la revelació" del moment. La formació va aconseguir entrar al consistori als següents comicis, dels quals ara fa una dècada justa. "Allò va ser molt fort i en tinc un gran record, però no va ser gens fàcil. Vam sorgir com a força a alternativa i per fer oposició i crec que vam complir", apunta envoltat de retalls de premsa, cartells i escrits d'aquells dies, que recupera ara per a Reusdigital.cat. El seu projecte va obtenir 1.831 vots. 

La complexa relació amb Pérez

"Teníem una ideologia, clar que la teníem. Potser no era tan marcada com la de les forces convencionals, però el nostre objectiu era fer política 'juantxi'", revela. Les grans propostes electorals dels seus integrants, diu, van sorgir de llargues sessions nocturnes regades d'alcohol i farcides amb altres susbtàncies de dubtosa legalitat. "Després de fumar uns 'petes' sortien coses molt grosses", evoca. Ara ja sabem, per tant, com van tenir la pensada de dedicar un parc temàtic a Gaudí, fabricar els Robocops de barri o convertir la plaça de Prim en una pista d'aterratge per a aeronaus, per no parlar del cèlebre follòdrom. "Pensa en els mitjans. Tothom sap de quina corda és El Periódico, o La Vanguardia, oi? Doncs nosaltres érem una redacció com la d'El Jueves", manifesta.

A diferències dels partits grans, la CORI només va disposar d'una mica més de 1.000 euros, aproximadament, per dur a terme la seva primera campanya electoral. "Però ja en vam tenir prou, per donar-nos a conèixer i per liar-la", subratlla. De seguida es va adonar, diu, que la política no és cap joc. "Crec que el Lluís Miquel Pérez mai va acabar de pair bé la nostra entrada a l'Ajuntament", raona. I les sessions plenàries eren dures, "duríssimes". "Pérez i Ortiz eren molt hàbils, als debats. Eren autèntics professionals de la política", assenyala. La relació amb el llavors batlle socialista mai va ser especialment fluïda, cert, però Santamaria creu que tot és perquè "abans d'entrar en aquest món ets una persona, i quan tens poder n'ets una altra de molt diferent", opina.

El relleu cupaire

"Més enllà de la broma, la nostra entrada al ple es va produir perquè hi havia gent que n'estava farta, d'aquell sistema", carrega. La CORI, d'alguna manera, va aglutinar el rebuig a les polítiques establertes i va connectar ja no amb els més joves, sinó amb "els abstencionistes" i amb els votants que "volien castigar el govern". "En el meu cas, jo no podia més amb les obres. Tot eren obres i més obres, Reus estava de cap per avall", segueix. Potser per això la proposta electoral que més va engrescar l'electorat pretenia que, en cas d'assaltar l'alcaldia, "a la ciutat no hi hagués una maleïda obra en els quatre anys de mandat", assegura. "No preteníem canviar les coses, però almenys vam incomodar el govern", celebra amb nostàlgia.

I ara seria necessària, la CORI? "No ho sé pas. Jo no hi tornaria a passar, em penso, perquè ja tenim una edat", confessa. El relleu crític, "en certa manera, el va agafar la CUP". "Per això precisament crec que Ara Reus s'ha equivocat amb l'entrada al govern, perquè pot transmetre que al capdavall ells el que volien era manar", analitza. "I consti que crec que el Cervera s'està movent molt, a la regidoria d'Esports", puntualitza. "Nosaltres, com els cupaires fan ara i amb moltes diferències d'estil, fèiem oposició. Es tractava de fiscalizar la tasca del govern, de preguntar pels detalls, de controlar la seva gestió", descriu. No tot s'ha de descartar, ara bé. "Jo no em presentaré, però sigui qui sigui haurà d'agafar les regnes i presentar-se, si Reus torna a necessitar un partit com la CORI", rebla.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Ariel Santamaria CORI 2007 Reusdigital
Ariel Santamaria CORI 2007 Reusdigital
Ariel Santamaria CORI 2007 Reusdigital
COMENTARIS (7)

Comentaris

Ariel Santamaria.  11 de Juny de 2017

Gràcies Josep. Eren altres temps.

Moltes gràcies pels teus comentaris Josep. Tens tota la raó. Quan vaig estar fent de Regidor amb el paper que hem va tocar, el panorama polític de llavors era totalment diferent. Ens governaven uns personatges que es pensaven que sempre tenien raó i de que ens queixàvem per vici. A mi moltes vegades l'alcalde de llavors no hem respectava com a Regidor i fins i tot hi havia moments on ni tant se vols no podía ni exposar les meves mocions al complert. Hi havia ocasions que fins i tot me les treia de la ordre del dia. No parlo de "follòdroms" o servei de "burrotaxis" pel centre de la ciutat. Em refereixo a la creació d'una comissió d'anti-corrupció municipal ( ple noviembre 2009) o que tots els càrrecs electes de l'ajuntament de Reus fessin públiques les seves nòmines (abril 2008). Ara veig els Plens municipals per internet, que están penjats sencers ( cosa que vaig reivindicar al seu moment) i puc observar totalment satisfet com el Ple municipal d'avui en dia funciona de manera més democrática i respectuosa amb la resta de formacions polítiques que discrepen amb l'equip de govern.
Es el meu punt de vista. Llavors eren temps durs per a fer de xinxeta...o clau roent. Vaig aguantar quatre anys i 48 Plens municipals gràcies a Déu o a la Verge de Misericordia, que em donava forces per seguir tirar endavant i poder sobreviure a tot aquell rebombori. Fer política del estil que sigui, no sembla tan fácil vist des de fora. Et desgasta molt psicològicament i t'acaba absorvint com a persona.

josep risueño granda  09 de Juny de 2017

josep risueño granda

Jo també podria dir la meva sobre LA CORI, però ho faig personalment amb l'Ariel Santamaria... Vaig viure coses, detalls a les sesions... La politica, ara que esta de vegades pena de OPORTUNISME, lio vindria massa gran a LA CORI...gent de certa de edat, `puc pensar que va votar per la LA CORI, cansada de "dirigisme" i iniciatives folkloriques fins el 2011.

Has marcat un abans i un desprès Ariel, amb llums i ombres...ara algús fan el "viu" i es creuen il.luminats... no saben situarse en aquells 2007-2011, que no és el temps d'ara: que n'hi ha per llogar cadires.!!!

Ariel Santamaria  05 de Juny de 2017

La meva versió dels fets

Ei. Carles, Jordi. Perdoneu el que he comentat abans es que l'altre dia s'em va anar l'olla del tot. En realitat la CORI es va crear al 2003 per donar un toc d'atenció a la classe política que hi havia llavors. Pel 2007 vam anar a carregar-nos el tripartit imbatible i etern d'aquell temps. I pel 2011 vam acabar en convertir-nos en mite polític reusenc. Amb tots els pros i contres. Aquesta es la meva versió.

Ariel Santamaria  02 de Juny de 2017

Carles i Josep, us equivoqueu.

Carles i Jordi. Us equivoqueu amb el que dieu. Jo en el fons volia que el PP acabés governant la ciutat amb l'Alicia Alegret d'alcaldesa i que acabés posant ordre. Em donava tan de morbo.

Carles i Jordi  31 de Maig de 2017

Molt soroll per a res

Molta gent va confiar en tú i després no vas fer res més que escalfar la cadira. Ideo-lògicament se't va acabar veient el llautó anant de bracet amb els convergents. Una llàstima.

J.A.C.O  31 de Maig de 2017

Quelcom va canviar!

El fet va donar per molts comentaris de tota mena però en certa forma es van canviar formes. Ara ets més polític i segur que molts t'escolten. Llàstima de no poder tirar enrrere i deixar fora de joc certs individus que han descobert Reus fa poc temps, es miren el melic i només treballen per al seu ego, presumiblement, per a ells, el més important. Són la cara i la creu comparats amb tu.

Roiginegre  31 de Maig de 2017

Visca la CORI!

No et comparis amb la CUP, Ariel, tu i el teu partit li donaveu mil voltes a aquesta gent. Valtrus si ereu reusencs de debò, torneu si us plau!