Quan a Reus s'hi rifaven mones de Pasqua

Tradició al nostre calendari festiu, la Mona és la menja dolça per excel·lència de la Setmana Santa. Enguany, tot plegat serà diferent a causa de les restriccions imposades per l'estat d'alarma, amb la voluntat d'aturar la Covid-19. Padrins i fillols no se la podran menjar plegats, en molts casos, ni tampoc hi haurà escapades a la Boca de Mina per passar-hi la jornada i degustar-la. Un altre costum lligat a la festa, caigut en l'oblit, són les rifes que de manera habitual van organitzar les confraries per finançar la seva activitat. Reus no va ser l'excepció. 

Arreu del territori

Tal i com recull l'etnòleg local Salvador Palomar al seu bloc 'La teiera', la rifa de confitura per Tots Sants sempre ha estat més popular, i a la nostra ciutat és una activitat que es manté en diverses entitats i associacions al crit de 'I va bola, va bola!'. A la capital del Baix Camp, al segle XIX, la Confraria de la Sang va organitzar rifes de mones. Andreu de Bofarull en va deixar constància el 1851, tot assenyalant que el sorteig s'anunciava dies abans i que tenia lloc el Diumenge de Pasqua. 

En altres localitats del territori també hi va haver rifes. És el cas d'Ulldemolins, al Priorat, o de Vilaverd, a la Conca de Barberà. En aquest cas, la tradició és que encara ara els veïns es desplacin al Santuari de la Mare de Déu del Montgoi per viure la festa. Anys enrere, segons els cronistes locals, va ser costum de rifar-hi una Mona en benefici del temple. Segons sembla, eren l'ermità i els escolans els encarregats de vendre les butlletes del sorteig pel poble. 

Ara també se'n rifen, de mones, en diversos municipis del Camp. El component religiós, aixó sí, s'ha perdut en la majoria dels casos. Són entitats de caràcter social i cultural, les encarregades d'organitzar els sortejos. Se'n fan arreu, si bé a Cabacés, al Priorat, encara es manté l'essència de la festa d'altres temps. D'aquesta manera, la parròquia de la Nativitat celebra la popular rifa de les set mones, el Diumenge de Pasqua, cadascuna d'aquestes de diversa mida i ingredients. L'última, per cert, és 'la grossa'. L'afortunat que la rep, per cert, l'ha de repartir entre amics i familiars.