Dijous, 28 de Març de 2024

Quaranta anys d’aquell avui oblidat 3 d’abril (1)

Es compleixen quatre dècades de les primeres eleccions municipals democràtiques

05 d'Abril de 2019, per Isabel Martínez
  • Detall del programa del PSUC a les municipals de 1979 a Reus

    Cedida per M.Teresa Vallverdú

  • Presentació de la candidatura d'ERC a El Círcol per a les municipals de fa 40 anys

    Cedida per Francesc Subirà

  • Presa de possessió de Subirà al ple

    Cedida per Francesc Subirà

Des del municipalisme se sol recordar que els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i el paper que tenen en el servei i atenció a bona part de la població. Inversemblament, el retorn a la democràcia després de la dictadura franquista es va construir de dalt cap a baix prioritzant els marcs generals i legislatius del nou estat democràtic i deixant com un dels darrers estadis l’elecció dels nous consistoris. El cicle es tancaria, posteriorment, amb la redacció i aprovació de l’Estatut i les eleccions al Parlament de Catalunya que donarien la primera victòria a la CiU de Jordi Pujol. Transcorreguts ja uns anys de les primeres eleccions municipals, el 1990, Pere Anguera va comentar al llibre ‘Les eleccions democràtiques a Reus. Tres cròniques’ que si el 1976 o el 1977 “s’haguessin convocat les municipals, els diferents partits democràtics integrats a l’Assemblea de Catalunya s’haurien presentat units i no enfrontats” i, per tant, la història hauria estat “distinta”.

Nou candidatures, a Reus

Hipòtesi històrica a banda, el cert és que el calendari seguit pel nou poder va ser tot un altre: reforma política l’any 1976, primeres eleccions generals al juny del 1977, aprovació de la Constitució el 1978 i, celebració de les primeres eleccions municipals en democràcia un 3 d’abril de 1979, justament aquest dimecres fa 40 anys. Cronològicament, aquesta data les separava 43 anys dels darrers comicis celebrats el febrer del 1936, en què majoritàriament van triomfar els partits d’esquerres. En total, en els comicis celebrats l’abril de 1979 s’hi van presentar nou candidatures, a Reus: Organització Revolucionària de Treballadors (ORT), CiU, PSUC, PSC, Coalició Esquerra Republicana de Catalunya amb Front Nacional de Catalunya, Centristes de Catalunya-UCD, Partit del Treball de Catalunya (PTC), Comunistes de Catalunya i Coalició Democràtica (CD).

D’aquest total, s’acabarien conformant únicament cinc grups municipals corresponents a les formacions que van aconseguir entrar al consistori. Sense excepció, totes les formacions polítiques van estar liderades per homes i la presència de les dones en les llistes tant a la dreta com a l’esquerra era, en general, més aviat anecdòtica, fins al punt que tan sols una, Maria Tarragó Artells (número cinc de la llista de CiU) va ser escollida com a regidora d’entre els 25 electes.

En el transcurs del mandat, Tarragó va dimitir del càrrec i una altra dona també de la llista convergent, Assumpció Cuadrada, acabaria recollint l’acta de regidora amb la peculiaritat que les dues no coincidirien mai al saló de plens. Del cinquè lloc ocupat per una dona a la llista convergent, la presència femenina queia als llocs sisè, vuitè, novè i tretzè de les paperetes d’ERC, UCD, el PSUC i el PSC, respectivament.

Programes, llistes i campanya

Amb la influència encara notable del temps de la clandestinitat, i tenint en compte l’experiència de l’Assemblea de Catalunya, un dels partits més emblemàtics d’aquell moment era el PSUC. Una formació que, com és conegut, no va aconseguir complir els objectius marcats tot i els bons auguris que la lluita d’oposició al règim els havia facilitat. A Reus, el programa electoral del PSUC es va començar a preparar l’octubre de 1978. Avançant-se als resultats, els responsables polítics de la formació reusenca denunciaven a la premsa del moment que s’havien trencat els contactes mantinguts amb CDC i el PSC per concretar un possible pacte de govern després dels comicis per la manca de col·laboració del PSOE després del Congrés d’Unitat.

Des del juny del 1977, la formació comunista reusenca vivia, però, problemes interns que van representar la marxa d’alguns militants, tot i que la quarta Conferència del PSUC va tenir una nodrida assistència, amb 120 delegats, i de manca de “tensions internes”, segons un rotatiu local. En matèria de cap de cartell, els 'psuqueros' també van donar la sorpresa respecte el seu cap de llista, Pepe García Ibáñez, qui no emergia de la clàssica lluita opositora al franquisme sinó de la presidència de la Jove Cambra i del sector professional sanitari.

“Tot de gent nova sortia a les llistes, però més aviat pocs amb credencials de la lluita antidictatorial”, va escriure Anguera el 1990, qui considerava que hi va haver “una cacera de noms de prestigi” per encapçalar candidatures o “arrodonir les llistes”. En aquest ball de noms, el cap de llista socialista i futur alcalde, Carles Martí, provenia també de l’esfera històrica dels republicans. “Hi havia més il·lusió que altra cosa, i en l’àmbit socialista hi havia molta gent que havia estat a l’exili”, recorda l’exalcalde Lluís Miquel Pérez, que va participar en aquella campanya com a militant de base i actualment és membre de l’associació d’exregidors i exregidores ‘Reus 1979’.

Els altres caps de cartell van ser Francesc Cailà per CiU, que era gerent de la Reddis i seria el president de la Diputació de Tarragona posteriorment, l’atleta i empresari Antoni Foz per la UCD i el psiquiatra Francesc Subirà, qui també esdevindria diputat d’ERC en les futures eleccions al Parlament de Catalunya. En el marc de la campanya electoral, el 17 de març de 1979 es va presentar la candidatura de CiU liderada per Cailà, qui destacava al seu programa l’organització de “comissions municipals” paral·leles a les regidories de cada ram. Cailà també considerava que “l’endeutament municipal” podia ser un problema en la primera fase del govern, però que s'acabaria convertint en una qüestió merament provisional.

En l’aspecte urbanístic, el candidat convergent afirmava que la ciutat “pagaria molt car el fet de no haver tingut mai un Pla General d’Ordenació Urbana”, però que amb l’estudi dels espais a reservar es podrien arribar a conclusions bastant satisfactòries. Uns dies després d’aquesta presentació, el 21 de març de 1979, va ser el torn de la candidatura d’ERC al saló d’El Círcol. L’encarregat d’obrir l’acte va ser Lluís Mas, membre d’ERC i fundador del CN Reus Ploms, qui va passar el torn a un altre històric republicà i membre de l’Assemblea de Catalunya, Antoni Batlle, que ocupava el quart lloc a la candidatura. També hi van intervenir Josep Gomis i Martí i, posteriorment, la número 6 de la llista, Esther Alsina, va explicar el per què era necessària la presència d’una dona en el consistori.

Altres ponents de l’acte van ser Luis Torres, advocat, i Jordi Clivillé, economista, i es va tancar amb les paraules de l’alcaldable republicà, Francesc Subirà. Respecte els programes, Anguera va escriure que l’opuscle dels comunistes, de 112 pàgines, feia “la millor anàlisi de la problemàtica general de la ciutat” i, a més, oferia “solucions concretes”. Una situació que, lamentava, “no va generar ni imitadors, ni continuïtat” en futures ocasions.

Enfrontaments dialèctics

En opinió del mateix Anguera, “la vacuïtat” va dominar la premsa d’aquell moment en relació a l’enfrontament electoral i, amb el pas del temps, va fer difícil resseguir els continguts ideològics dels mítings o el nombre d’assistents als actes públics de la campanya. En aquesta crítica, a més, hi incloïa “el mitificat 'Mestral'”, una experiència mediàtica que no podria analitzar els primers passos de la democràcia municipal en desaparèixer de forma abrupta. Des de la perspectiva de repàs dels mitjans poden interessar, però, algunes dades informatives que parlen de temptativa de guerra bruta, ús del màrqueting i cert aprofitament del victimisme per part d’alguns polítics.

D’aquesta forma, el 28 de març, i a molts pocs dies del final de la campanya, s’informava que se sobreïa la causa contra el candidat de CiU al qual una empresa que havia assessorat mesos abans li havia presentat una denúncia “per suposades irregularitats i falsetats en documents”. Més en la línia de les diferències entre diferents models de gestió, el candidat número 1 de la UCD, Antoni Foz, va publicar un anunci a tota plana, l’1 d’abril, a l’avui 'Diari de Tarragona'. “Davant la jornada de reflexió, les meves més expressives gràcies a tots els que han col·laborat fent-me atacs” deia l’alcaldable del partit de Suárez per defensar la seva idea que “els ajuntaments no eren una altra cosa que una gran empresa de serveis”.

Centristes de Catalunya, assegurava el candidat, “mai hem fet bandera de l’odi o el resentiment, perquè som un partit jove i dinàmic, democràtic i sincer”, publicitava la UCD alhora que, al seu parer, les crítiques de Carles Martí, alcaldable socialista i futur alcalde, li facilitaven els seus interessos electorals. Unes afirmacions que la realitat de les urnes desmentirien.

Aquest és el primer dels dos articles que Reusdigital.cat ha preparat sobre el 40è aniversari de les primeres eleccions municipals per als seus lectors. Aquest dijous, dia 4, es publicarà el segon. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

erc presentació candidatura 1979 municipals reus reusdigital el círcol reus diari digital
erc presa possessió 1979 municipals reus reusdigital el círcol reus diari digital francesc subirà

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics