Quaranta anys sense el Carrilet

Aquest 2015 es commemora els quaranta anys de l'últim viatge del Carrilet de Reus a Salou, i Reusdigital.cat es pregunta què en resta avui dia d'aquest popular mitjà de transport que va apropar els reusencs a la platja. El president de l'Associació d'Amics de Ferrocarril de Reus (AAFR), Pere Codina, lamenta la pèrdua de la major part de material del Carrilet, tot dient que l'entitat que ell presideix no es va fundar fins al 1977, dos anys després de la desaparició del trenet. També en culpa l'Ajuntament de l'època per no demostrar interès per conservar el material que va quedar abandonat amb la clausura del servei.

Les màquines

De les tres primeres màquines que feien el servei des del inicis de la línia, al 1887, només se'n conserva una, la número 3. Aquesta Falcon 118 la podem veure a Salou, al costat de l'estació de trens. Antigament, era a tocar del Karting Salou, però amb remodelació d'aquest punt viari es va portar fins al lloc actual.

D'altra banda, la número 5 (Falcon 153), posterior, és la més coneguda per tots els reusencs i es troba a la rotonda de l'avinguda de Pere el Cerimoniós amb l'avinguda del Carrilet. Aquesta nova ubicació la fa més visible a la ciutat que no pas l'anterior, en un extrem de l'avinguda del Carrilet, just on hi havia l'antiga estació del Palo-Santo.

L'amor dels reusencs de soca-rel per aquest mitjà de transport es trasllada fins a l'urbanització Reus-Mediterrani, a Cambrils. A la zona enjardinada d'aquesta colònia reusenca, a Vilafortuny, es pot contemplar la número 6 (Falcon 154).

Però sense cap mena de dubte, la història més curiosa fa referència a la número 4 (Brush 281). Aquesta va ser la màquina de vapor més gran de les que va disposar el Carrilet. Es va comprar de segona mà el 1932, després d'haver prestat servei en el ferrocarril d'Olot a Girona i en la línia de Calahorra a Arnedillo (La Rioja). Un cop tancat el Carrilet, se la va quedar un particular per al jardí del seu xalet a Castellmoster.

Pere Codina explica que hi havia un compromís de dret de tempteig per poder comprar la màquina si el propietari se la volia vendre, però no es va respectar i actualment se'n desconeix la seva ubicació. Codina apunta que es va vendre per uns 7 o 8 milions de pessetes.

Però no només de vapor va viure la Compañia Reusense de Tranvias (C.R.T.). El 1958 va adquirir, també de segona mà, dos automotors Diesel (Billard) de fabricació francesa i un Ferrotrade de fabricació espanyola, el 1966. Els Billard venien de prestar servei a la línia de Peñarroya (CO) a Puertollano (CR).

Edificis

A Reus, hi havia dues estacions: la de Palo-Santo i la de Reus-Mercaderies, i de cap de les dues en queda res. En canvi, a Salou, l'estació es conserva en molt bon estat gràcies a què fa uns anys es va convertir en una ludoteca. És tota una llàstima que no s'hagi conservat l'antiga estació de Reus-Mercaderies ja que segons ha pogut descobrir l'AAFR, recentment, aquesta va ser la primera estació de trens de la que va disposar Reus. Corresponia al servei de via ampla entre Reus i Tarragona, un dels més antics de la Península, inaugurat el 17 de juny de 1856.

L'edifici es va fer servir pel Reus-Tarragona, probablement, fins al 1863 i va restar sense ús fins al 1887 en què va ser llogat i remodelat per la CRT a la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte de España (CCHNE) per reconvertir-la en una cotxera de la línia Reus-Salou. L'edifici presentava una estructura molt reforçada i innecessàriament alta per encabir-hi el petit material mòbil de la CRT.

Un altre edifici una mica desconegut de la línia és la 'casilla' del pas a nivell que hi havia a l'antic camí de Reus a Vila-seca. Actualment, és un xalet habitat. Aquest era un dels dos passos a nivell interurbans de la línia i l'altre era en l'encreuament amb la N-340 (Via Augusta) abans no es fes el pas elevat.

Vagons i vies

De vagons se'n conserven tres de la mateixa sèrie de fabricació anglesa. El que es conserva en més bon estat el guarda l'AAFR al seu petit museu del passeig de  Mata. A Salou, tot just darrere la màquina número 3, podem trobar el vagó número 2. També n'hi ha un de completament remodelat, darrere la màquina número 6 de Vilafortuny (vagó número 6).

Però Pere Codina recorda tres vagons que tenen la particularitat d'haver estat fabricats a Reus el 1934. Malhauradament aquest material es van cremar junt amb els automotors de gasoil a l'antiga estació de Reus-Mercaderies. Els tres vagons es van fer a l'antiga fusteria de Pere Plaza Fiol, situada al costat del local de Santa Llúcia.

Pel que fa a les vies, en Pere Codina explica que en desmantellar-se la línia, van ser adquirides per un ferroveller per ser foses. Les úniques que resten són les que hi ha l'entrada de l'antiga estació de Salou i que ara formen part d'un parc infantil. A tocar del mercat El Carrilet de Reus, també es pot observar un paviment que dibuixa les vies i les travesses de l'antic traçat.

De tot el que s'ha explicat, es pot arribar a la conclusió que els records més vius d'aquest entranyable carrilet de Reus a Salou els tenen els ciutadans a la memòria, després de quaranta anys sense connexió ferroviària directa entre Reus i Salou. L'únic que queda és desitjar que el Tramcamp torni a apropar aquestes dues poblacions que històricament han estat molt unides, tot i que mai es tornaran a veure locomotores de vapor fumejant.

La inauguració de nous automotors dièsel del Carrilet va tenir un gran ressò. Fins i tot, el noticier NO-DO en va fer notícia, com podeu veure en el vídeo que s'adjunta.