Cookie control
Dijous, 22 d'Agost de 2019

Queralt, sastres del genial Miró

L’artista vinculat a Mont-roig es vestia a la coneguda sastreria reusenca des de 1954

  • Galeria d'imatges dels objectes de Miró a la sastreria Queralt de Reus

    Isabel Martínez

  • Isabel Martínez

Convertida en una mena de santuari dedicat al pintor Joan Miró i als antics orígens del negoci, la segona planta de la sastreria Queralt de Reus mostra als consumidors la intensa relació d’aquest artista universal amb la històrica botiga tan propera a la plaça de Prim. “No és un espai públic sinó un lloc per al client” precisa l’actual propietari, Francesc Queralt Borràs, un indret que va començar a formular-se fa anys a partir de la demanda de la Fundació Miró al negoci de recopilar l’abundant correspondència que els va adreçar.

 

Una desena de cartes a la botiga

Concretament, la relació entre Miró i els Queralt va iniciar-se el 1954 de la mà d’un dels amics de l’artista, el mestre barretaire barceloní Joan Prats, qui va aconsellar-li la sastreria. Posteriorment, l’inicial lligam comercial va esdevenir també personal i afectuós “amb el temps d’una manera natural”, explica Queralt. Un sentiment que palpa si el visitant dedica una estona a llegir la desena de cartes que llueixen a les parets de la segona planta del negoci mentre contempla els exquisits detalls que interpreten el món mironià: una garrofa, un cantir i reproduccions de la seva obra amb dedicatòries a la família.

En aquest entorn, es llegeixen salutacions tan especials com aquesta: “A tota la família Queralt, un abraç amb els desitjos de que la primavera els somrigui”, un text escrit el març de 1980. Segons el llibre de recent publicació ‘El xiscle de l’oreneta’ de Martí Rom, un dels dos fills del fundador d’aquesta nissaga de sastres iniciada per Francesc Queralt Sedó, va encarregar-se inicialment d’atendre les peticions indumentàries de Miró fins que, en traspassar el 1971, la tasca va recaure en el seu germà Lluís. En total, van ser 33 anys de fidelitat indumentària del pintor a aquesta casa situada al carrer de Monterols de Reus on encara avui en dia es respira l’aire dels antics sastres a mida.

“Tenia ordre, mètode, voluntat, disciplina i il·lusió” afirma l’actual responsable de la firma reusenca sobre l’artista vinculat a Mont-roig. Uns valors que en aquest espai comercial del centre de Reus es distingeixen a fons després d’haver vestit també a altres artistes com Joan Rebull, Apel·les Fenosa, Morató Aragonès o Magda Folch. Segons testimonia Queralt al llibre de Rom, el pintor enamorat de Mont-roig preferia la solitud per triar les robes i els colors de la seva vestimenta de forma que, mentre escollia el vestuari, proposava a la seva dona, Pilar Juncosa, que anés a fer un tomb per la ciutat.

Com si es tractés d’una composició pictòrica, l’artista decidia, fins i tot, el color del folre de les seves peces de vestir. Un altre exemple conegut dels gustos del pintor és que demanava que els botons de les seves peces de vestir fossin “llisos, sense dibuixos” a banda de “mats”, tal i com els hi descriu en una carta adreçada a la família Queralt el 3 d’agost de 1963. “Era molt meticulós” opina Queralt, qui interpreta que el destí frustrat de comptable que li va imposar inicialment la família devia influir en aquests aspectes de “metodologia”.

La plaça de Prim i la sensibilitat estètica

Més enllà del seu interès pel bon vestir, la sensibilitat estètica de l’artista estava vinculada també amb l’entorn més immediat on desenvolupava les seves activitats. D’aquesta forma, l’escriptor Xavier Amorós comentava, en un article publicat el 1994 a ‘Tomb de ravals’, que Miró era un admirador de la plaça de Prim i que li agradava especialment contemplar-hi la llum estival en el darrer moment del dia assegut a una de les terrasses dels cafès que hi havien.

Sensible a les transformacions d’un món que enlletgia progressivament a causa d’una mala entesa modernitat i de la desídia, el pintor va deixar de visitar la plaça en enderrocar-se la casa Miró, segons l’autor reusenc. Literalment, Amorós explica que a partir d’aleshores Miró “passava per Reus de pressa”.

Una butxaqueta especial per a una garrofa

En una mostra que els objectes humils són sovint les peces més efectives i elegants, l’espai Miró dels Queralt mostra un càntir, diferents peces gràfiques de l’artista i una garrofa. Un modest llegum que el pintor duia a tot arreu malgrat els seus constants viatges arreu del món i per la qual els Queralt li cusien “una butxaqueta especial, allargada i de poca obertura, a la part interior esquerra de la jaqueta”, tal i com es descriu al llibre de Rom. “Duia sempre la garrofa al maletí” afirma Queralt qui, efectivament, corrobora el disseny d’aquest espai a les jaquetes del pintor i aventura que li devia servir per tenir “contacte amb la terra”.

Una llarga correspondència

Home del seu temps, Miró va adreçar durant dècades una correspondència ben rica als seus amics, familiars i en relació a la seva activitat artística. Bona part d’aquestes cartes s’han conservat i s’han publicat en diferents volums que estudien la vida de l’artista. Com a exemple de la seva relació personal, la sastreria Queralt conserva entre les seves parets aquestes cartes o targetes postals que el pintor vinculat a Mont-roig els va destinar des de diferents parts del món.

Tal com recullen al seu propi web, un dels textos més peculiars escrits pel pintor és aquell que els va enviar des de la ciutat japonesa d’Osaka després de contemplar la manera de vestir de les joves. “En veure les noies elegants d’aquí, penso també amb el sentit de l’elegància dels amics Queralt. Un afectuós record, Miró”, els escrivia el 1969 des de pràcticament les antípodes del seu estimat Baix Camp.

Molts anys després, i tancant pràcticament el seu contacte epistolar amb la família Queralt, Miró els enviava una carta on, de nou, la primavera tenia un especial protagonisme. “Estimat amic a n’aquesta primavera tan bonica que tan bellament deu vestir els camps dels voltants de Reus, s’hi he volgut escriure aquests mots per dir-li que recordo molt la plaça de Prim i totes les estones que passava amb els amics Queralt, dels que tan bons records en tinc. Veig que Reus pren de mes en mes una forta vitalitat. A tots vostès un fort abraç amb tota la simpatia i vella amistat”.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

sastreria Queralt reus reusdigital joan miró

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics